L'hàbit de solucionar-ho tot amb medicaments

Tenir mal de cap o mal de panxa i prendre’s un ibuprofèn és quelcom que fa gairebé tothom. “En prenc sobretot els dies previs a la menstruació, però només un parell al mes”, diu Sandra de la Rosa. Hi ha qui abusa i “pren una capsa d’ibuprofèn cada mes”, afirma la doctora Júlia Martínez-Illescas. Automedicar-se, però, pot ocasionar problemes. “Per a un refredat o una febrícula de menys de 38 graus es pot prendre un paracetamol o un ibuprofèn, però es pot fer màxim dos dies. Si després persisteix la molèstia, cal acudir al metge”, explica.

Trobar un equilibri entre no patir i no abusar dels medicaments és clau perquè qualsevol medicament té efectes secundaris. “L’ús prolongat de l’ibuprofèn pot produir problemes renals i gastrointestinals”, indica. Un error comú és augmentar la dosi si el dolor no remet, en lloc d’alternar amb altres medicaments. No tot es pot o es deu obligatòriament solucionar amb medicaments. “La gent vol solucions ràpides i quan ve a la consulta et demana medicaments. Un nen amb mocs no cal que prengui res, per exemple”, explica el doctor Gerardo Vizmanos, especialitzat en pediatria.

Hi ha persones que habitualment demanen medicaments per al dolor d’esquena perquè “tenen contractures i una pastilla t’ajuda a seguir amb l’activitat i no tenir el dolor”, apunta Martínez-Illescas. Però no soluciona el problema. “Em trobo amb gent que té una escoliosi i ha de fer natació per compensar i muscular i amb la feina i els nens li és molt difícil trobar el temps”, afirma la doctora. També hi ha qui evita les pastilles, com el Jordi Neras, que és pintor i prefereix “acudir al fisio” quan té mal d’esquena. Aquesta molèstia és una de les principals causes de les baixes laborals i podria provocar-ne més, però “la gent moltes vegades no poden agafar-se la baixa per descansar pel seu tipus de feina i perquè la CASS no paga els quatre primers dies”, apunta la doctora.

Si hi ha un tipus de medicació que els metges procuren evitar és l’antibiòtic. “Si dones molt antibiòtic els bacteris es poden fer resistents al medicament. Ja hi ha bacteris multiresistents, és un problema a nivell mundial”, indica Vizmanos. “Intentem no donar antibiòtics si no és necessari, inclús pactem amb el pacient esperar una mica si tenim dubte”, afegeix Martínez-Illescas. Unes angines no sempre s’han de tractar amb antibiòtic, “en el 90% dels casos en els nens menors de dos anys les amígdales són víriques i l’antibiòtic no serveix de res”, afirma Vizmanos. El problema, segons Martínez-Illescas, és que “hi ha moltes farmàcies que donen antibiòtics sense recepta mèdica”. “En teoria no s’ha de donar sense recepta mèdica, però cada farmàcia té el seu protocol. Si ve un client habitual amb febre a les 19.30 de la tarda, nosaltres sí que li donem”, explica l’auxiliar d’una farmàcia d’Andorra la Vella. “Si demanes la recepta, molts cops et diuen que a la farmàcia del costat el poden comprar sense problemes”, afegeix. La doctora considera que això “s’hauria d’impedir des del ministeri”. “La indústria farmacèutica hauria de fer recerca i no inverteix en aquest tema perquè no li és prou rendible”, lamenta.

Una altra problemàtica a l’alça és el consum d’anticresis. “Sembla que tothom pren antidepressius i potser no cal”, assevera el doctor Vizmanos. “M’agradaria tenir una vareta màgica i no haver de donar-ne, però la meva experiència és que a vegades van molt bé”, diu Martínez-Illescas. És un tipus de medicament que no es pot prendre per iniciativa pròpia. “Allò que et diu el veí és la seva experiència, però cal acudir a un professional perquè valori si et fa falta o no”, indica la doctora. “Tenim molta pressió a la feina, uns horaris difícils i això provoca ansietat i estrès. Pot fer que en un moment determinat de la teva vida acabis amb una alteració del teu estat d’ànim”, explica Martínez-Illescas. Aconsella buscar vies per controlar l’ansietat com introduir exercici físic o un temps de descans correcte per evitar caure en una depressió. En cas de necessitar ansiolítics, el seu consum és important controlar la duració del tractament i “reduir la dosi com més aviat millor”. “És com l’alcohol, per prendre una copa no passa res, però si bevem cada dia pot acabar enganxant-nos”, exemplifica.

També hi ha qui té recel dels medicaments. La Pascuala Santa pren “un munt de pastilles cada dia” per a la hipertensió i la diabetis i prefereix consultar el metge abans de prendre res per “evitar contraindicacions”. La Mari Sol Bastida es declara “antimedicaments”. Pren la medicació necessària després d’haver patit un ictus, però busca vies alternatives per alleujar el mal de cap o l’insomni. “A l’herboristeria podem trobar molts remeis naturals”, diu.