Tradicions per rebre l'Any Nou

S’acosta un dels moments més especials: acomiadar-se de l’any. Una nit en la qual la gent es reuneix amb familiars i/o amics per tal de passar la vetllada junts, sopant, brindant amb cava o xampany, i celebrant el canvi d’època prenent dotze grans de raïm. Però la tradició no és la mateixa a totes les cultures. A Andorra hi ha diverses comunitats que ho celebren d’una manera diferent i que es reuneixen per donar la benvinguda a l’any nou amb la seva tradició. “Cada 31 de desembre ens reunim en un restaurant mexicà del país”, confirma l’Associació de Mexicans d’Andorra (Mexand).

En la majoria de cultures la nit de Cap d’Any es passa en família. La reunió principal es fa a la taula, on es mengen plats basats en carn o peix. Els aliments més comuns són el xai, el porc i el bacallà. “A Dinamarca també mengem unes patates rodones amb molt de sucre que estan boníssimes”, comenta la cantant Susanne Georgi. A altres països la tradició és menjar llenties. “Les acompanyem amb cotechino, un tipus de carn greixosa i molt bona, perquè es creu que porta sort i diners”, explica Emiliano di Giovanni, resident italià. Xile també segueix aquesta tradició. “Abans de sopar mengem un bol de llenties i anem picant pa de pessic que anomenem Pan de Pascua amb licor Cola de Mono”, comenta Marianela Harrison, de l’Associació de Xilens d’Andorra. A Mèxic prenen gall d’indi amb salsa Mole, típica del país, i beuen sidra de poma. Al Congo, en canvi, preparen arròs amb fesols blancs i fulles de mandioca. “Les triturem amb una màquina fins que queda com pols i li afegim oli de palma i pasta de cacauet. També prenem una beguda natural de palmeera”, comenta Omer Conrad, resident congolès. Altres regions del món, com a Rússia, fan un aperitiu al vespre amb amanides de tota classe. La nit del 31 de desembre reuneix a tothom, on també s’inclouen persones que es troben soles i són acollides per famílies per tal que no passin l’entrada d’any en soledat, ja que l’hospitalitat és un dels valors que més s’aprecien en alguns països, com Equador o Congo.

LA ROBA ÉS IMPORTANT

Per a moltes cultures, la vestimenta agafa molt protagonisme aquella nit. “Ens arreglem com si anéssim a un casament, és imprescindible anar molt ben vestit”, explica Sonia Cedeño, presidenta de l’Associació d’Equatorians a Andorra. En aquest sentit, Filipines té un dels costums més curiosos: dur posada roba de piquets. “Es creu que porta riquesa perquè els pics són rodons, com les monedes”, argumenta Kishi Daria, resident filipina. A Rússia, en canvi, l’estil de roba se segueix depenent del calendari xinès. “Ens diu quins seran els colors de la sort d’aquest any nou”, expliquen des de Casa Rússia. Però la superstició amb més popularitat al món és la del color de la roba interior. “Ha de ser nova, a estrenar”, aclareixen tots. En aquest sentit, el vermell s’utilitza per atraure l’amor i la passió, i és molt freqüent en la majoria de països europeus. A Amèrica del Sud, en canvi, el color típic és el groc, ja que aporta fortuna. Depenent del desig que es vulgui, la roba interior ha de ser d’un color o un altre. Els més comuns després d’aquests dos són el blanc, que simbolitza pau i puresa, el verd per a esperança i salut, o el negre, per a luxe i dignitat.

LES CAMPANADES

Cada país celebra l’arribada de l’any nou de diverses maneres. A Portugal la tradició és menjar dotze panses. “La diferència horària ens permet gaudir del Cap d’Any per partida doble”, expliquen des del Grup Folklore Casa Portugal. La tradició lusitana és fer soroll amb cassoles i xiulets per espantar el mal d’ull, i saltar des d’una cadira amb diners a la mà o dins una sabata.

A l’Equador el més comú és fer cremar un ninot a mitjanit. “El fem a mà i l’anomenem Año Viejo. És una espècie de tradició semblant a les falles”, explica Cedeño. A Xile, en canvi, és costum dutxar-se per treure els mals passats o pujar sobre una cadira amb una maleta per a viatjar. Una tradició que es repeteix a Mèxic, tot i que ells surten al carrer a donar una volta amb l’equipatge, on també, depenent de la zona del país, es mengen dotze grans de raïm. “A l’Argentina brindem i ens fem regals”, expliquen de l’associació cultural La Querencia.

Un fals mite és que a Dinamarca es trenquin plats a l’entrada de les cases. “No ho he fet mai i no em sona de res. Passem per les cases veïnes i ens felicitem l’any nou, el qual cada llar celebra amb focs artificials, com aquí per Sant Joan”, comenta Georgi. “Ara els fan sense soroll per no espantar els gossos”, expliquen des de la botiga Casa Danesa. A Filipines, en canvi, tot el contrari. Alguns surten al carrer i piquen els fanals amb utensilis de cuina, mentre d’altres lliguen llaunes a la part del darrere dels cotxes i condueixen pels voltants, ja que es creu que el soroll espanta els esperits. “Quan són les dotze els nens també salten tan alt com poden perquè es creu que com més amunt arribin, més creixeran”, comenta Kishi Daria.

Però no tots els països tenen la tradició de les campanades, com en el Congo. “El que fem quan són les dotze de la nit és una pregària per agrair a Déu l’any que hem tingut i el que vindrà. És un moment molt important”, explica Conrad. Després d’uns minuts s’inicia una festa on es canta, es balla i es beu “whisky, cervesa i sucs de fruites fins a altes hores de la matinada”.

I és que sigui com sigui, la nit de Cap d’Any és una data molt important per a totes les cultures, que celebren l’arribada d’una nova època que, per a molts, representa una oportunitat per començar de nou.