La força del micromecenatge

Comprar un producte o servei abans que sigui produït, ajudant així a fer que el somni d’altres pugui convertir-se en una realitat. Aquesta és la filosofia de Verkami, una plataforma de crowfundig. “Fa 17 anys que tenim el grup amb cinc discos publicats i mai hem rebut diners d’una discogràfica, sempre ens hem hagut d’autofinançar”, explica Miguel Espinosa, teclat i veu del Persefone. La banda va iniciar una campanya a Verkami, on demanava 15.000 euros per poder llançar el seu àlbum Aathma. Davant la seva sorpresa en van aconseguir més de 22.700 gràcies a 621 persones. “A la majoria no els coneixíem de res, vam enviar recompenses a Austràlia, Japó, Mèxic o Namíbia.” Cada col·laborador pot escollir entre fer una aportació mínima o d’altres de més cares i reben unes recompenses, com el disc, samarretes o dessuadores, segons la quantitat aportada. Els artistes només reben els diners si s’assoleix l’objectiu marcat. “Tens la sensació que hi ha gent que es preocupa per tu”, descriu Espinosa.

“Em costava pensar que aconseguiríem 3.000 euros en només 40 dies”, indica Montserrat Valls, presidenta de l’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer. Gràcies a 140 mecenes van poder editar el llibre Un passat i un futur presents. Segons la seva opinió, Verkami és una eina “molt útil per a artistes novells o associacions”. Li va recomanar la pàgina el seu amic i escriptor David Arrabal, qui destaca que aquesta plataforma a més de contribuir a finançar projectes “fa una crida per al públic” i ajuda a fer que tinguin més èxit. Un 72% dels projectes publicats a Verkami tiren endavant (abans passen un filtre de la plataforma que avalua la proposta). “Quan fas una campanya has de ser realista, no pots demanar per demanar”, afirma Arrabal. A l’editorial on ell treballa utilitzen Verkami a vegades per conèixer quina és la tirada inicial que convé fer d’un llibre.

El mecenatge s’utilitza sovint per cobrir una part del cost de projectes més ambiciosos, com ara realitzar una pel·lícula. Álvaro Rodríguez coneixia altres directors que havien utilitzat Verkami i va decidir promoure una campanya per aconseguir 3.000 euros per finançar la postproducció de Le Blizzard. “Vam pensar que si la gent no s’hi animava, hauríem de ficar nosaltres els diners”, admet Rodríguez, però a poc a poc els mecenes van augmentar progressivament i amb una aportació mitjana de prop de 50 euros en van aconseguir 3.800. El seu curtmetratge va competir a la secció oficial del Festival de cinema fantàstic i de terror de Sitges.

El cineasta també ha participat en la plataforma com a patrocinador. “Vaig ser mecenes del disc de Persefone, un treball molt ben fet, i sovint miro si hi ha projectes que m’interessen”. Espinosa assegura que el millor de Verkami ha estat l’amistat que han fet amb alguns dels seus membres. Un noi d’Holanda va aportar sis-cents euros i els va dir que no volia cap recompensa, el que volia era “que fessin el disc”. “Després l’hem conegut a diferents festivals de música i sempre li fem una abraçada ben gran”, explica. El grup ara participa en la xarxa Patreon, en què “el finançament és constant”. Cada persona decideix quina quantitat, a partir d’un dòlar, vol donar mensualment a cada artista. Arrabal opina que aquestes plataformes són “una eina molt digna per aconseguir diners i que t’estalvien haver d’anar porta per porta a la recerca de patrocinadors o haver de demanar préstecs”. Ell no ha iniciat mai un Verkami però li encanta “tafanejar” els projectes que hi ha per poder col·laborar. “Hi ha molta gent com jo que en lloc d’anar de botigues, entra a veure quins projectes li interessen, les recompenses solen estar molt bé”, indica. Considera que la pàgina ha creat una comunitat de gent disposada a ajudar-se els uns als altres.

Claus de Verkami

Altres plataformes