Enganxats als videojocs

Poden passar hores davant una pantalla i no esgotar-se mai. Perquè facin els deures és una batalla cada dia.” Aquesta és l’“odissea” que viu cada dia Conxita Rebollo, mare del Sergi i l’Abel, de 10 i 13 anys. Com ella, molts pares es troben en situacions en què els videojocs entren en conflicte amb les tasques diàries dels fills, sobretot els que estan en època d’adolescència. “Crec que estan tots molt enganxats, però són nens que han nascut en una era tecnològica. Cal ensenyar-los a dosificar el temps i que sempre s’ha de complir primer amb les obligacions”, explica María José Liz, mare del Gonzalo, d’11 anys.

Un dels problemes freqüents en aquest àmbit són les hores que s’acaben dedicant a la diversió. “És que se’m passa el temps volant perquè em diverteixo molt”, justifica Abel Ruiz, fill de la Conxita. Aquesta sensació de felicitat es barreja amb una important concentració en allò que estan realitzant, que provoca que no vulguin acabar fins que s’esgoten o fins que els amics han de marxar del joc. “Em fa pena que hagin perdut la vida de jugar al car­rer, perquè crec que abans ens comunicàvem més i utilitzàvem la imaginació. Se’m fa estrany veure’ls a casa, cadas­cun jugant amb la seva consola, tot i estar l’un al costat de l’altre”, diu la María José.

CONEIXENT TENDÈNCIES

Segons un estudi realitzat en l’àmbit europeu per l’empresa de ciberseguretat McAfee, un 44% de pares permet que els fills juguin amb videojocs que no corresponen a l’edat recomanada tot i ser conscients que poden exposar-se a continguts inapropiats. “Intento vigilar la tipologia dels videojocs que utilitza i el tipus de conversa i les paraules que fa servir quan juga per Internet amb altres persones, tot i que fan servir mots anglesos que a vegades no entenc”, comenta entre rialles Maribel Ugía, mare d’un nen de 10 anys.

La tendència dels últims anys indica que els jocs que tenen més demanda són els que presenten certa violència, ja sigui de manera implícita o explícita. “És cert que últimament estan de moda els que incorporen armes o els que tenen com a objectiu principal matar altres jugadors, però també cal ser conscient que continuen sent un èxit els videojocs que tenen un caràcter més competitiu, com el FIFA o el Pro Evolution Soccer, més conegut com a PES”, explica Robert Fernández, informàtic expert en la matèria. En aquest sentit, cal remarcar que el rei actual dels videojocs és Fortnite, una aventura virtual que consisteix a ser l’últim supervivent d’una illa on es reuneixen un total de 100 jugadors. “És el meu preferit perquè puc jugar amb els amics encara que ells ho facin des d’altres plataformes. Jo jugo des de l’ordinador”, comenta Gonzalo Montero, fill de la María José. Precisament, Fortnite és un dels jocs que tenen més èxit perquè s’hi pot jugar a través del mòbil, l’ordinador o la videoconsola. “La qualitat gràfica és pràcticament la mateixa en els diferents dispositius, fet que justifica part de l’èxit, i això facilita que et puguis connectar al joc siguis on siguis”, explica Fernández.

Amb l’auge de les noves tecnologies, un factor important per als videojocs es basa en la portabilitat de l’eina, ja que ara es poden utilitzar a través de mòbils, tauletes tàctils, ordinadors o videoconsoles. Una de les que més demanda té avui en dia és la videoconsola Nintendo Switch. “Per a mi és la millor perquè és petita i em puc moure amb ella. A part, m’encanta perquè tinc el joc Super Smash Bros Ultimate, que és de lluita i surten tots els personatges de Nintendo”, explica Gonzalo Montero. D’altra banda, Marc Garrido, de 20 anys i fanàtic del joc Clash Royale, té clar que prefereix una altra eina. “Jugo amb el mòbil perquè sempre el tinc a mà i em permet fer-ho en qualsevol moment”, explica.

PER A TOTES LES EDATS

Antigament és deia que els jocs només eren per a nens, però aquesta tendència ha anat canviant amb el pas del temps. Sorprenentment, diversos estudis actuals realitzats en l’àmbit mundial coincideixen que la mitjana del perfil de gamer amateur és d’entre 30 i 40 anys. “És gent que treballa i està disposada a gastar una quantitat de diners a fer compres en els jocs per tal d’avançar amb avantatges respecte a qui no fa aquesta despesa”, afegeix Fernández.

Un d’aquests informes és el de l’empresa informàtica Dell, que destaca que el prototip de jugador ja no és el d’un adolescent introvertit, que passa hores tancat a l’habitació, sinó que és una persona que vol relacionar-se amb gent d’ar­reu del món i que deixa de banda aspectes com el racisme, que es donen en el món real. “La comunitat dels jugadors és inclusiva i accepta qualsevol que tingui habilitat a l’hora de seleccionar un oponent, independentment d’escollir-lo per raça, ètnia, visió política o orientació sexual”, conclou l’estudi.