Quan el ritme es porta a la sang
El ball treballa la memòria i la coordinació. Els estils més sol·licitats són la salsa i la bachata
Sona la música i comença el moviment. El ball és, segons els experts, una de les millors maneres de treure’s l’estrès, però si a més es tracta de ritmes amb sons ràpids i alegres les ganes de moure’s i passar-ho bé s’incrementen. Els d’estil llatí són una de les activitats amb més reclam actualment. L’interès ha augmentat molt en els darrers anys gràcies a la influència i l’èxit de la música provinent del Carib i d’Amèrica del sud. “En el cercle d’amics moltes parelles ballaven salsa, txa-txa-txa i merengue. Era molt bonic veure’ls com es movien i com compartien un moment de diversió junts. Jo també tenia ganes d’aprendre i poder gaudir com ho feien ells”, comenta Lluïsa Marfà, alumna de classes de salsa.
Els beneficis que presenta ballar són molts, entre els quals destaquen l’exercici físic i les relacions socials.“El ball et permet desconnectar, moure’t i conèixer gent nova”, explica Marc Cambeiro, professor i president de l’Associació de Salsa a Andorra. “El vincle que es crea durant les classes és molt bo. Pensa que tots, a no ser que vinguis amb alguna amiga, som desconeguts i això fa que anem creant una amistat. A vegades inclús sortim a fer unes copes plegats i xerrem dels passos que més se’ns resisteixen”, comenta Sonsoles da Silva, que fa dos anys que practica bachata.
El repte d’assolir nous coneixements a través de multitud de passos fa que la memòria i la coordinació treballin de manera conjunta i cada vegada més acceleradament. “Pensava que no era capaç d’aprendre una coreografia sencera i de mica en mica m’estic sorprenent del que soc capaç de fer!”, afirma entre rialles Marfà. Amb els balls llatins la vergonya passa a segon pla i el carisma augmenta a poc a poc. “Sona ridícul dir-ho però quan ballo kizomba em sento sensual, em veig i m’agrado. A més, és com si alliberés el cos de les tensions del treball”, explica l’alumna Míriam López.
Tot i que la salsa segueix sent la reina i el nombre d’alumnes és més alt que en altres disciplines, hi ha estils que estan guanyant més adeptes, com és el cas de la bachata i la kizomba. El merengue, el mambo o el txa-txa-txa també són balls amb demanda, tot i que l’auge d’altres estils es nota a les escoles. “A mi la salsa em crida l’atenció perquè considero que és més alegre i moguda que altres estils”, comenta Marfà. “La kizomba és un ball tan lent i suau que m’agrada perquè és molt sensual”, diu López.
EN QUÈ ES DIFERENCIEN?
En els estils llatins, a part del ritme musical, cal fixar-se en la forma de moure’s per tal de saber què s’està ballant. Dins de cadascun s’amaguen “subcategories”. “La salsa es pot ballar de diverses maneres però els estils que més es practiquen són el cubà i en línia”, explica Cambeiro. En aquest sentit, la salsa cubana –o casino– es caracteritza per ser més “fàcil” de ballar, ja que es tracta d’un estil lliure, on l’orientació dels ballarins no té tantes pautes. “Per mi és la millor perquè és la que realment es viu al carrer”, comenta el professor. L’estil en línia o Los Angeles es balla sobre una línia recta imaginària amb moviments d’anada i tornada on la parella intercanvia posicions executant figures més complexes que la salsa cubana. “És més d’escola, d’exhibició”, afegeix Cambeiro.
La bachata es basa més en la sensualitat, ja que la parella està molt més a prop i els malucs prenen una importància molt rellevant. Un altre exemple de ball sensual amb èxit és la kizomba. “Moltes vegades venim amb vicis dels balls llatins com són fer petits saltets o exagerar el moviment dels malucs quan es tracta d’un ball molt més sensual i no tan vistós a les sales de ball”, comenta López. Tot i així, cal destacar que és un ball que es practica com si fos llatí i moltes vegades s’inclou com a tal, però en realitat no prové del Carib ni de l’Amèrica llatina, sinó que és un ball africà, ja que prové d’Angola i significa festa.
I ELS HOMES?
Tot i que a la majoria de balls llatins l’home és qui té el paper de líder, l’interès pel ball en el gènere masculí no s’acaba de fer palès a les classes, i encara que el nombre de ballarins va augmentant a poc a poc les dones segueixen destacant a les escoles. “En tenim de totes les edats, però ens falten homes”, explica Cambeiro. “Normalment ballem amb el professor o alguna assumeix el rol d’home, però aniria molt millor si s’animessin a venir a ballar. És una pena que el meu marit no vulgui venir i prefereixi el sofà i el futbol. Necessitem més nois animats!”, conclou Marfà.