Un tall de cabell solidari

Només que el torni a tenir llarg, no ho dubto, en donaré una altra vegada”, assegura l’Anna. Igual que la jove de 22 anys, la gran majoria de la gent que es llança a donar cabell a favor d’organitzacions que elaboren perruques per als malalts de càncer.

Un gest altruista que cada vegada més gent al Principat decideix fer. “Després que donés el cabell, dos amics més no s’ho van pensar i van seguir el meu exemple”, assegura el Kevin, un jove de 24 anys que va donar cabell fa gairebé un any. Però no solament són els joves els que estan més conscienciats i per característiques del cabell poden donar. “Sobretot venen nenes petites”, explica la Neli, gerent de la perruqueria Kerala. “Mai s’havia tallat el cabell la meva germana petita de sis anys i al principi tenia una mica de por, però una vegada ho va fer anava presumint amb els seus amics del col·le del diploma i animant-los perquè en donessin”, explica la Vanessa. Les expertes coincideixen que el millor cabell és el de les nenes i els nois. “És el més pur i el que menys ha sofert amb tints, assecadors i planxes per al cabell”, assegura la gerent de THS, la Maria.

Els motius per donar cabell són diversos. “No puc donar sang perquè vaig tenir un melanoma maligne i el cabell és l’únic que puc donar per a gent que pateix càncer. A la meva família sempre ens ha tocat de ben prop la malaltia”, explica el Kevin. “A mi el cabell em creix molt ràpid i vaig pensar que ja que igualment me’l tallava bastant sovint, almenys que es pogués aprofitar”, assegura l’Anna. “Vaig decidir donar-ne perquè una amiga ho feia i ella havia tingut càncer. Em va semblar molt bona idea, ja que no sabia que es podia fer i a la meva família la meva mare va morir de càncer i per a mi també era una manera de fer alguna cosa per la causa”, sentencia la Maria. “Com que estava a Andorra l’estiu passat vaig buscar informació per Internet per si hi havia perruqueries al país que ho fessin i no m’ho vaig pensar”, hi afegeix l’Anna. “La meva germana no va dubtar, des d’un principi va dir que sí. A casa ens han ensenyat a compartir, tant roba com joguines, i en aquest cas ens va semblar, per què no donar el cabell?”, explica la Vanessa.

Al Principat hi ha diversos centres que col·laboren amb l’ONG malaguenya Mechones Solidarios, la qual elabora les perruques a un cost molt més baix que les tradicionals. “Habitualment les perruques costen entre 1.500 i 1.800 euros, si els malalts acudeixen a les seves seus poden tenir-ne una per menys de 100 euros”, explica la gerent de la perruqueria THS. “Allò lògic seria que les perruques fossin gratuïtes per als malalts de càncer i així no hauríem de donar-ne”, lamenta la Maria. Es tracta d’un gest que dona un valor afegit a la perruqueria, coincideixen les gerents. “Hi col·laborem des de fa tres anys perquè ens vam adonar que els malats tenien aquesta carència”, hi afegeix la gerent de THS. “És un petit gest que ajuda molt les persones que estan patint la malaltia”, relata l’encarregada de Kerana.

Aquesta iniciativa, Mechones Solidarios, recull cabell donat d’arreu d’Espanya i d’altres països que hi col·laboren, com Andorra, i fabrica les per­ruques amb cabell natural per a les persones malaltes de càncer. “Ells fan la perruca i nosaltres els cobrem un preu simbòlic per enviar el cabell a la seu central de l’ONG”, explica la Neli, la gerent de Kerala. “Les donacions valen uns cinc euros, per així també col·laborar amb l’elaboració de la per­ruca. Per això nosaltres deixem el tall gratuït i així animem que altres en donin, ja que no es fàcil deixar créixer el cabell més de 30 centímetres, que és el mínim per donar-ne”, explica la perruquera i gerent de THS, que assegura que cada mes poden acudir, de mitjana, unes trenta persones a donar cabell. Per a cada perruca es necessiten entre cinc i vint donants i unes quaranta hores de treball, segons Mechones Solidarios.

“Crec que són molt importants aquests tipus d’iniciatives, perquè és una ajuda directa i amb un petit gest pots ajudar molt una altra persona”, assegura la Maria, que va donar fa tres anys el cabell. Els donants coincideixen que es tracta d’una pràctica poc coneguda. “Si no fos per mi, els meus amics no n’haurien donat i directament s’haurien tallat el cabell sense més”, assegura el Kevin. “No es coneix gaire al país que hi ha aquesta possibilitat”, hi afegeix l’Anna. “Si es conegués més la gent s’animaria més. Per exemple, només de posar un estand a la Fira per donar-ne, molta més gent hi participaria”, sentencia la Maria.