L'altra cara dels roncs
La meitat dels homes i un 25% de les dones ronquen
És bastant comú llevar-se cansat al matí per no haver dormit prou bé a causa dels roncs d’un mateix o els de la parella. En Joan López, de 58 anys, explica de forma tímida que ronca bastant, “la meva dona em fa sorolls perquè pari o em dona algun copet. Jo paro i canvio de postura però al cap d’una estona hi torno. Algun cop ha hagut de marxar a dormir a una altra habitació, no deixo que dormi gaire bé”. Roncar, segons l’otorrinolaringòloga Paola Santos, “és una vibració que provoca soroll. En obrir la boca per respirar, quan entra l’aire, fa vibrar el múscul, que és el vel del paladar, i així es genera el so”. Que sigui un fet comú entre la societat, però, no vol dir que s’hagi de prendre a la lleugera i que no comporti un problema real de salut. Tal com afirma la doctora, el fet de roncar és “una patologia en la qual influeixen molts factors, com ara anatòmics, patologia associada, com una al·lèrgia, o inclús reflux gastroesofàgic”.
Fins fa relativament poc temps la gent es pensava que roncar era una ximpleria, una qüestió purament postural, però els científics han descobert ja fa cert temps que no és així. “És una malaltia inflamatòria que cal vigilar perquè s’ha descobert que és el primer pas per tenir una apnea obstructiva del son.” Què és una apnea i com diferenciar-la d’un ronc comú? Distingir entre el ronc típic d’una apnea obstructiva del son és fàcil, segons Santos. “Durant els roncs, el soroll i la respiració són continus, en canvi en l’apnea el so s’interromp a estones, on ni es respira ni es fa enrenou. Al cap d’una estona el pacient realitza un ronc molt fort per tal d’apujar el nivell d’oxigen en sang i aquí és on té un microdespertar.” La gent que pateix d’apnees, de fet, s’aixeca cansada i amb mal de cap, segons l’experta. Però patir apnees obstructives del son no és tan terrible com sona, ja que té diversos remeis. “Hi ha diversos tipus d’apnees, depenent del grau (lleu, moderada i greu), i en totes elles en posar de nit una mascareta d’oxigen, denominada Fepad, aquesta les corregeix”. Cada pacient és un món i, depenent de la seva patologia, la solució pot variar. Per exemple, Santos comenta que, en els casos moderats de pacients joves que no vulguin utilitzar la mascareta tota la seva vida, tenen l’opció del DAM, “el dispositiu d’avançament mandibular, que produeix una tracció, avança lleugerament la mandíbula per tal que la via s’obri de forma passiva i no es col·lapsi i generi els roncs”. Aquest també pot servir en alguns casos de roncadors, però abans cal que ho recomani un especialista.
PERFIL DELS RONCADORS
Si roncar és una patologia on influeixen molts factors, es pot determinar un perfil de roncador? La doctora Santos explica que amb el pas del temps han vist que no només existeix un sol perfil de roncador: “Antigament es pensava que hi havia un sol fenotip, unes característiques comunes que tenien les persones que roncaven, però avui en dia s’ha descobert que n’hi ha d’altres.” Una característica comuna de les persones que ronquen és que són gent amb sobrepès, fumadora i que veu alcohol. “L’alcohol relaxa encara més els músculs de la gola i fa que es ronqui més. També persones que poden patir una desviació nasal, perquè no respiren bé pel nas, o persones amb reflux gastroesofàgic, perquè irrita i inflama la via aereodigestiva superior”, explica la metgessa. La solució per al primer grup, diu, és aprimar-se i deixar de fumar o beure alcohol, i per al segon és consultar amb un especialista perquè els determini quin és el millor tractament.
LES DONES TAMBÉ RONQUEN
El fet de roncar s’associa molt més amb els homes que amb les dones. De fet, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), la meitat dels homes ho fa i el 25% de les dones, també. La Sílvia i en Josep expliquen, entre rialles, que “ronquem els dos, però no sabem qui ho fa més. Quan estic cansada ronco més de l’habitual. Quan un desperta l’altre li fa sorolls perquè pari i serveix una mica, sincerament”. La doctora Santos afirma que el percentatge entre dones i homes que ronquen pot ser la proporció 2-1: per cada dos o tres pacients, un n’és una dona. La Francis exhibeix amb orgull que “el meu marit ronca molt, però jo ho faig més que ell. Ell es desperta més sovint per la meva culpa que no pas jo, i quan ho fa em dona cops per tal de que pari”. L’otorrinolaringòloga comenta que, a diferència de la resta de malalties, és una que no pateix el propi roncador, “el fet de roncar és una patologia que realment només pateix la parella. Que aquesta faci soroll o li doni un petit cop a l’altre és una solució momentània, perquè despertes la persona”, però quan la persona torna a estar adormida i en un son profund torna a roncar.
Preguntada per possibles exercicis o remeis per tal de deixar de roncar, Santos afirma rotundament que “no es pot prevenir o evitar el fet en si, però sí que hi ha coses que es poden fer, com, per exemple, mantenir el pes correcte. També, depèn de la persona, canviar de postura pot ajudar a roncar menys. S’ha d’evitar dormir cap per amunt i el més aconsellable és dormir de costat”. Tires nasals, coixins antironcs, esprais, fèrules, exercicis bucals... El que recomana la doctora, si la gent sospita que ronca o la parella se n’adona, és prendre-s’ho seriosament i acudir a un especialista, “perquè a la llarga aquesta inflamació podria evolucionar en problemes molt més severs”.