Viure la gran festa musical d'Europa

És el certamen musical més esperat a Europa. Una reunió de països, banderes, cultures i melodies diverses, i un dels pocs esdeveniments que, sent-ne fanàtic o no, coneix tot­hom. Eurovisió és un festival que, a més de música, mou cada any milers de seguidors fins a una ciutat europea per viure la que es considera com la “gran festa” en companyia d’altres amants de la gresca provinents d’arreu del món. “L’ambient és molt maco. Hi ha molts frikis, és cert, però també cal destacar que és una visió molt errònia d’allò que és realment”, diu Rubén Morcillo, eurofan i community manager de l’OGAE, el club oficial de fans d’Eurovisió d’Andorra.

L’eurofan és aquella persona que estima Eurovisió i que no es perd cap any, sigui en el lloc dels fets o des de casa, la cita musical que se celebra durant el mes de maig. “Eurovisió ho és tot per a ells, són gent alegre que ve a passar-ho bé, i això s’ha de valorar perquè tots venen per viure la música”, comenta Susanne Georgi, última representant d’Andorra al festival, ara fa 10 anys. Però com a tot arreu hi ha fanàtics de tota mena. “Es poden dividir en tres tipus: aquell que segueix les preseleccions nacionals de cada país; l’eurofan mitjà, que està interessat en el festival des que es reben les candidatures fins a la gala final, i el més normal, que simplement gaudeix veient el certamen sigui in situ o des de casa”, explica Morcillo. Cada any, una delegació andorrana es trasllada fins al lloc dels fets, que per regla general és la capital del país que va guanyar a l’edició anterior. “Enguany serem unes 20 persones a Tel-Aviv, tot i que a la final només hi podrem assistir menys de 10”, confirma el president de l’OGAE, Esteban Espinosa. Ell ha viscut 16 finals del certament in situ. La primera vegada va ser l’any 2001, a Copenhaguen, i des d’aleshores no s’ha separat del festival. “És espectacular. Marxo dues setmanes abans per viure els assajos, les rodes de premsa, les semifinals, les festes, on coneixem els artistes i ens fem fotos amb ells, etcètera”, explica. Però aquesta passió també implica un cost, ja que els preus poden oscil·lar molt depenent del país on se celebri. “A Portugal el paquet d’entrades per assistir al festival valia uns 400 euros, mentre que aquest any costa 1.000, sense comptar el bitllet d’avió i l’allotjament”, diu Morcillo.

Tot i l’experiència que suposa viure una final d’Eurovisió en el lloc dels fets i en directe, tots coincideixen que es veu molt millor des de casa. “És una experiència diferent, però és així”, comenta Espinosa. Les reunions amb els amics o la família davant de la televisió són un fenomen que no pot faltar en cap eurofan. “Fem una porra amb les votacions i veiem el certamen mentre sopem rodejats de banderetes.”

ARA FA UNA DÈCADA

Ja fa deu anys que Andorra no participa en el festival d’Eurovisió. L’última actuació va ser a Moscou amb La teva decisió, interpretat per Susanne Georgi. “No tinc paraules per descriure l’experiència. És un xou tan espectacular... En aquell moment et sents el centre de tot. I és que realment t’estan mirant milions de persones!”, argumenta. El fet que el país torni a participar és una lluita que tant els eurofans com Georgi volen fer canviar. “És una oportunitat molt bona per patrocinar el país a tot Europa”, explica Espinosa. “Igual que li ha passat a molta gent, sé on és l’Azerbaidjan i quina és la seva capital gràcies a Eurovisió. És una porta al món i una oportunitat perquè el català tingui presència a Europa. Andorra hauria de tornar a presentar-se al festival sí o sí”, conclou Morcillo.

L'OGAE, L'ORGANISME DELS FANS

L’Organisation Génerale des Amateurs de l’Eurovision (OGAE) és una entitat internacional de la qual cada país que ha participat al festival pot formar part com a club oficial de fans. També organitza activitats com la Song Contest, on presenta un tema d’estiu ja existent, o les votacions per veure quina és la millor cançó per a cada país, i que aquest any ha guanyat Itàlia.