L'adéu al tron més famós

Joc de Trons ja és història. El final d’una de les sèries més seguides de tots els temps va posar el punt final, sense deixar ningú indiferent. Prova d’això és que un milió de persones van firmar una petició a la plataforma Change.org per refer la vuitena i dar­rera temporada, i és que acabar una sèrie amb tanta expectació mai és fàcil i deixa dividits els fans.

“El final no m’ha agradat. Em sembla que aquesta temporada no ha estat a l’altura de l’èpica que ha anat prometent durant gairebé una dècada d’emissió”, comenta Jonathan Gonzàlez, president de l’Associació de Frikis i gran fan de la sèrie, que també afegeix que “m’ha deixat una sensació d’haver-se fet de manera ràpida”. Una opinió compartida per la Laura Méndez, una seguidora des del primer dia, ja que comenta que “m’esperava un final més emotiu, de més patiment i més èpic. L’elecció de Bran Stark com a hereu del Tron de Ferro m’ha deixat una mica freda, m’esperava que hi hagués més lluita entre les famílies per escollir qui s’asseia al tron”. Aquesta sensació de decepció, tal com afirma el director del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis (CRES), Joan Micó, sobretot és a causa de les “expectatives que es generen” i també “al seguiment que s’ha fet des dels mitjans de comunicació i altres canals. Jo, per exemple, que no soc seguidor de la sèrie, ja sé de què ha anat la vuitena temporada per tot el que m’arribava dels mitjans”.

Però les opinions sempre són diverses, com és el cas de l’Abel Pérez, que sí que ha vist amb bons ulls que el nou hereu sigui el jove Stark, “perquè és un personatge que va tenir incidència al principi de la sèrie, sobretot quan en Jamie el va deixar paralític de cintura cap avall, i sempre ha estat al marge però sent protagonista a la vegada. Tal com diu en Tyrion, té la millor història”. Tot i que la seva valoració és positiva, esperava, com Gonzàlez, una mica més del final “perquè aquesta vuitena temporada no m’ha agradat tant com les anteriors”.

SORPRESA FINAL

Tot i que les cases d’apostes de Las Vegas donaven com a màxim favorit Bran Stark per ser el rei dels Set Regnes (ara ja sis), la gran majoria coincideixen que no s’esperaven o no haurien apostat que el Corb de tres ulls acabaria sent l’hereu. “Jo pensava que seria l’Arya o la Sansa qui s’asseuria al tron, pel seu caràcter de lluitar fins al final, per la seva intel·ligència i per com han anat prenent importància al llarg de la sèrie. El que sí que no m’esperava és que el tron acabés cremat, jo m’imaginava la imatge d’una d’elles o el personatge finalment escollit assegut al Tron de Ferro i que amb aquest pla s’acabaria la sèrie”, comenta la Maria Castell, que va veure l’últim capítol en directe. La Laura Méndez s’inclinava més cap a altres escenaris perquè “al principi de la vuitena temporada opinava que la Daenerys seria qui s’asseuria al tron i més endavant pensava que seria en Jon, però no m’imaginava que acabaria sent-ho en Bran. Trobo que els guionistes tenien aquesta idea entre cella i cella i l’han exprimit massa perquè la narrativa anés en aquesta direcció”, diu Méndez.

A diferència de les dues fans, el president de l’Associació de Frikis sí que s’imaginava que podria ser en Bran, “perquè alguna cosa deixaven entreveure” i al llarg de la sèrie es veia “que tenia un objectiu molt ocult: regnar. I el final va demostrant que ell és el veritable malvat, ja que tot estava perfectament orquestrat perquè regnés”.

Aquest sentiment de pertinença i d’opinar sobre què era millor o què s’havia de fer no és cap novetat, ja que forma part del fenomen fan amb les sèries, que, segons explica el director del CRES, ja fa “cert temps que han pres molta força pels alts pressupostos, la continuïtat, els guions, i això crea entre el públic una sensació d’estar dins de la sèrie, com si també formés part de la història”.

EL MÉS DESTACAT

Vuit temporades i setanta-tres capítols donen per a molts moments i tots ells coincideixen que en el global “és una sèrie excel·lent”, però es queden amb diferents instants que els han agradat més. En el cas de l’Abel Pérez, explica que per a ell “la millor temporada va ser la segona, perquè és la que em va atrapar, concretament per la Guerra dels cinc Reis”. Laura Pérez indica que la cinquena és la que més la va entusiasmar, sobretot en l’episodi on “Jon Neu coneix el Rei de la Nit. Era un moment que havia de passar i tal com es va gravar em va semblar espectacular”. Les diferències de gustos i situacions de preferència formen part de la riquesa d’una sèrie que, tal com assegura Joan Micó, “representa un món imaginari, de fantasia medieval, amb l’espectacularitat dels paisatges i una gran diversitat de personatges que permeten una identificació de molts públics”.

Però les escenes i els capítols no són els únics aspectes que més agraden els fans, com és el cas d’en Jonathan Gonzàlez, ja que per a ell “el que més destacaria és l’evolució dels personatges, la seva fragilitat i la manera de trencar aquests motlles de l’heroi o heroïna invencible que sobrepassa qualsevol situació”. La Maria Castell es queda amb els “efectes visuals, l’attrezzo i l’escenografia”, ja que “em sembla increïble com s’han fet algunes escenes”, però sobretot amb els “espectaculars paisatges, els indrets i com està gravat”. Tal ha estat aquesta admiració que “vaig anar a Dubrovnik, a Croàcia, i a San Juan de Gaztelugatxe, al País Basc, expressament per veure on es va fer el Desembarcament del Rey i com era Rocadragon”, conclou.