Música per sanar

La música, com la majoria de les arts, dona a les persones l’oportunitat d’expressar-se d’una manera més natural, més orgànica i més emocional”, explica Joan Hernández, coordinador del programa social Música i creativitat de la Fundació ONCA, en què participa el Taller Claror (la Seu d’Urgell), un espai que dona atenció i suport a persones amb discapacitat intel·lectual. L’associació urgellenca participa en el programa des de fa uns anys. Un total de divuit persones conformen el curs actual de musicoteràpia, impartit pels especialistes Pilar Planavila i Ivan Caro. Els professionals visiten el centre cada dues setmanes per aplicar tècniques receptives mitjançant la música. “L’usuari rep la música, no la crea”, apunta Planavila. La musicoteràpia intervé en quatre àrees humanes: la física (motricitat), la cognitiva (ment), l’emocional (sentiments) i la social (relacions). Els beneficis que les sessions aporten depenen del col·lectiu de persones al qual van adreçat. “Bàsicament són cinc: diversitat funcional, malalts mentals, hospitalitzats, gent gran i addiccions o maltractament”, manifesta la terapeuta. Els usuaris de Taller Claror compten amb un blog per explicar la seva experiència. L’Antonio afirma que després de musicoteràpia “em sento molt content i emocionat”. La melodia està al servei dels objectius que es volen treballar amb una determinada persona i en aquest cas són persones amb alguna malaltia mental, en què “s’utilitza per a l’orientació personal, espacials i temporal, per fer-los tornar a la realitat”, comenta Planavila. Una classe de musicoteràpia té una duració aproximada d’una hora, però està oberta a variacions segons la dinàmica del grup. “L’ideal és fer una sessió setmanal en un període llarg de temps i si un grup nou es vol iniciar, per obtenir algun benefici com a mínim hauríem de fer vuit sessions”, exposa la musicoterapeuta. Música en directe o gravada, ambdues línies d’actuació serveixen per conduir la classe. Normalment, els experts treballen amb el seu instrument, de caràcter harmònic (guitarra, acordió o piano), i els usuaris amb un de percussió (xilòfons, güiros i campanes, entre d’altres). Les emocions que s’experimenten són diverses, “vergonya i una mica de por”, apunta la Pepi. “Jo estava content perquè la Pilar i el Joan em van felicitar”, afirma el Josep. La utilització de la música amb finalitat psicoterapèutica ha augmentat els darrers anys. “Tothom pot gaudir dels beneficis d’escoltar, interpretar i crear, no cal tenir coneixements previs”, diu Planavila.

Actualment, diverses entitats del país fan servir la melodia per millorar la qualitat de vida de les persones, com l’àrea de salut mental i diversitat funcional a Xeridell o la unitat de conductes addictives del SAAS, així com l’associació cultural Sahaya Yoga, dirigida per la meditadora i musicoterapeuta Tatiana Santana, que actua per pal·liar problemes relacionats amb el sistema nerviós central. L’experta ajuda a través “de l’estil de música clàssica de l’Índia, on les notes musicals es relacionen amb el sistema energètic –allò que coneixem com a txakra– i que unit a la meditació permet l’activació d’estats de relaxació”. El sistema de notes musicals d’Occident (do, re, mi, fa, sol, la, si) és ben diferent del que es fa servir a l’Índia (sa, ri, ga, ma, pa sha, ni), i aquesta escala és la que Santana utilitza en les sessions de musicoteràpia per treballar amb petits. Meditació i música es connecten als seus tallers, dirigits a pares i fills. Primer els progenitors expliquen el cas del menut: “La interacció dels pares en el procés és important perquè coneixen el nen” i s’ha de tenir en compte els resultats que es volen. Amb aquesta informació s’actua i aleshores “busco quines són les necessitats de la persona, per exemple hi ha nens amb certa dificultat de concentració”, afirma Santana, que assegura que la música és efectiva només si un terapeuta avalua les carències existents. Depenent del cas, la musicoteràpia s’efectuarà amb un grup de notes musicals o un altre. L’harmonia és l’instrument musical que Santana empra als tallers: “Toco una nota que vibra amb l’energia que existeix a l’ambient” i a partir d’aquest moment l’usuari gestiona la respiració envers la musicalitat. Una teràpia que l’experta considera de suport i que ajuda a gestionar l’estrès, així com diverses discapacitats. “Està comprovat que la musicoteràpia proporciona un equilibri al sistema nerviós”, conclou Santana.

CAL SABER

TERÀPIA AMB ELS MÉS MENUTS L’associació cultural Sahaja Yoga organitza sessions gratuïtes de musicoteràpia per a nens, sense un mínim d’edat on la intervenció dels pares és essencial, a càrrec de l’especialista Tatiana Santana. L’especialista empra una tècnica índia amb l’objectiu de desenvolupar els quatre cossos principals d’una persona: el mental, l’emocional, el físic i l’espiritual.

CAL SABER