Penedir-se de la tinta

Fa alguns anys que fer-se un tatuatge va deixar de ser ter­ritori restringit per a mariners o presidiaris per convertir-se en una moda que va en auge. Precisament per aquest mateix motiu també són més les persones que, per diferents raons, es penedeixen d’haver decorat la seva pell de manera permanent, tot i que existeixen maneres de revertir la situació, sigui eliminant-lo per sempre mitjançant el làser o cobrint-lo amb un altre tatuatge, el que s’anomena fer-se un cover. “Quan era joveneta vaig sortir de festa amb les meves amigues i vam decidir tatuar-nos juntes un símbol que en teoria volia dir dimoni”, recorda Míriam Garcia, escaldenca de 47 anys, qui 20 anys més tard ha decidit tapar-se’l amb un altre tatuatge perquè ja no li agradava. L’elecció del disseny va ser del tot sorpresa, ja que es trobava acompanyant el seu fill menor a l’estudi de tatuatges quan es va enamorar del dibuix del coixí de la sala d’espera, “va ser amor a primera vista, era una catrina, una calavera mexicana d’estil pin-up amb una rosa al costat”, comenta. El tatuatge que portava era perfecte per cobrir-lo, diu el seu tatuador, ja que la mida no era gaire gran. David Sánchez, de l’estudi Por Amor al Arte, explica que l’èxit del cover dependrà del tatuatge base, “si el tattoo vell és molt gros és gairebé impossible de tapar, i si és molt fosc, només es pot tapar amb negre”, però si el color no és gaire fosc es pot tapar amb colors potents, com blaus, liles o vermells”. L’artista de la pell també exposa que s’ha de procurar fer sempre una bona combinació de colors i ser realista, “no pots tapar un tatuatge amb color blanc, groc, blau cel... a sobre. Els primers dies es veurà bé però amb el pas del temps tornarà a sortir el color fosc de sota”. La clau és posar la plantilla, marcant bé amb llum per veure la zona que es vol tapar, i verificar que el calc quedi just en aquella zona. Aquesta tasca no resulta gens fàcil, i menys quan el tatuatge és de grans dimensions, com en el cas d’Eduard Martínez, de 41 anys, que tenia “una àliga a l’espatlla però amb els anys s’han anat difuminant els colors i ja no s’apreciava bé el tipus de dibuix”. Per aquest mateix motiu va recórrer al David i junts van establir que un casc d’espartà era una bona idea per tapar el tatuatge vell, ubicant-lo a la zona de la cresta. Un tatuatge que fàcilment va costar més de 200 euros. I és que el preu d’un tatuatge és d’allò més variat, determinant-lo segons el color, mida i tècnica, anant des dels 50 una paraula petita a centenars d’euros una peça molt més gran.

Els motius per voler-se desfer d’un tatuatge solen ser com el de Martínez, per un desgast a causa del temps, o d’altres més personals, com ara que ja no s’hi senten representats. En Carles Domingo, lauredià de 35 anys, va voler tapar el seu perquè portava el nom “de la meva ex, i a banda que a mi em molestava, a la meva actual parella també”. El que sí que solen tenir en comú tots els clients és la franja d’edat en la qual es mouen, que és d’uns 30 anys cap amunt.

COMBINAR LES TÈCNIQUES

La recomanació d’alguns especialistes és fer-se sessions làser abans per poder fer un cover a sobre amb garanties. D’aquest parer és en Paco Toscano, de Crazy Circus Tattoo, qui indica que seria recomanable “fer-ne un parell per aclarir una mica el to del tatuatge i així poder després tatuar a sobre”. Dels estudis de tatuatge de la capital, Pichu’s Tattoo és, de moment, qui compta amb aquest aparell. Josep Àngel Diz explica que l’energia del giny es focalitza en els punts de la pell on hi hagi tinta i “després d’haver triat una potència i filtres adequats es projecta”. Els pigments absorbeixen l’energia i esclaten, “trencant la càpsula on es troba la tinta i les restes de pigments que hagin tornat a quedar lliures al cos seran eliminades pel sistema limfàtic”, diu. El làser és tan ràpid que no crema, fent la comparativa amb un encenedor, però cal tenir en compte el temps i la potència segons la tinta. Sánchez no les té totes pel que fa a aquest aparell, ja que s’escolten diversos rumors, però Diz opina que els metges també operen amb làser avui dia, “què passarà demà? No ho sabem”.

Així doncs, la tècnica del làser és estimada per alguns i odiada per uns altres en funció de l’experiència viscuda. Per a Ramon Boqueras, escaldenc de 45 anys, la vivència amb aquesta tècnica no va ser la millor, “vaig fer-me dues sessions de làser aquí, a Andorra, però no sortia, a part que el làser és molt més car, així que finalment me’l vaig cobrir”, ja que el preu dependrà de la mida i complicació del disseny. La història del seu tatuatge és d’allò més sonada, a causa que la persona que el va tatuar anava beguda i, en comptes de fer-li un sol, li va fer quatre ratlles mal posades. Per a una veïna escaldenca de 48 anys va ser tot un encert, perquè no li va fer gens de mal, “sí que és cert que pica una mica, però no va ser el dolor que m’esperava”, desfent-se d’un record de feia 30 anys en unes vuit sessions, a 40 euros cadascuna, en el seu cas. El que comparteixen els tatuadors és que, a l’hora de marcar-se la pell per sempre, caldria estar segur del motiu a tatuar per no haver-ho de lamentar més tard.