Teletreball: quan l'oficina és a casa

La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha comportat, en molt poc temps, importants canvis en els nostres hàbits socials. Unes transformacions que també s’han donat en l’àmbit laboral, amb l’auge d’una modalitat que, si bé està molt estesa en països com Finlàndia, Suècia o Holanda, era fins fa poc una gran desconeguda per a la majoria de nosaltres: el teletreball.

El confinament ha fet que tant moltes empreses com l’administració pública hagin optat per potenciar la feina a distància. “Hi ha hagut un canvi de xip important”, diu Alex Garcia, tècnic en prevenció de riscos laborals d’Unida Qualitat i Prevenció, que celebra que molts empresaris hagin deixat enrere les reticències que històricament hi ha hagut sobre el teletreball. “Durant molt de temps s’ha pensat que treballar des de casa equival a rendir menys. I és al contrari: una major flexibilitat d’horaris permet al treballador ser més productiu”, afirma.

En la mateixa línia, des del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Arnau López destaca que “diversos estudis evidencien que el teletreball incrementa la productivitat fins a un 30%, millora la satisfacció laboral i afavoreix la conciliació”. A més, posa en relleu que treballar a casa “fomenta l’autogestió del temps i l’autoresponsabilitat amb les tasques, i contribueix a un desig de ser més productiu en cas de treballar per objectius”. Per tant, el teletreball “acostuma a alleugerar l’estrès, ja que no es depèn tant d’un horari fixat ni de les pressions i distraccions de les oficines”.

FLEXIBILITAT SÍ, CAOS NO

La flexibilitat horària, però, no ha de ser sinònim de caos. Alex Garcia recomana seguir sempre una mateixa rutina. “Cal dedicar al teletreball exactament la mateixa disciplina que a la feina presencial de tota la vida: llevar-nos cada dia a la mateixa hora, dutxar-nos, esmorzar i començar a treballar”, exposa. “Posar-se a treballar en pijama, per exemple, no és una bona idea, perquè no ens ajuda a mentalitzar-nos que aquell és un moment de feina i no de descans.”

De la mateixa forma, és important fer pauses per reposar o estirar les cames. “Aquestes pauses, quan ets al despatx, es produeixen de manera natural: t’aixeques per recollir un paper de la impressora, per consultar una cosa a un company, per fer un cafè... a casa, en canvi, correm més risc de fer horaris extensos sense moure’ns del lloc, perquè no tenim aquestes interrupcions”, alerta Garcia. “Per això, és important fer petits descansos de 10 o 15 minuts cada hora i mitja o cada dues hores, sobretot si no tenim cadira ergonòmica a casa. Això pot provocar danys cervicals o lumbars”, afegeix.

Delimitar i definir l’espai de treball és una altra qüestió clau. “En cap cas instal·larem l’oficina domèstica a la cuina o al dormitori”, recomana l’especialista en prevenció de riscos laborals. “Cal buscar una habitació tranquil·la, com ara un estudi o el menjador, i amb bona entrada de llum natural. I, molt important, que no sigui un lloc de pas si convivim amb altres persones, per evitar les distraccions.” Si utilitzem un ordinador portàtil, Garcia recomana “adquirir un suport especial per poder regular l’alçada i així tenir la pantalla a l’altura dels ulls per no forçar les cervicals”.

Des d’un punt de vista més psicològic, les persones que durant aquests dies han començat a teletreballar no estan exemptes de patir estrès, no tant per la feina en si com per l’ansietat generada per la quarantena. Arnau López comenta que ens trobem “en una situació domèstica que no és l’habitual, i els pares i mares han de treballar amb els infants a casa, sumat a l’angoixa, la por i la inseguretat que el propi context pot arribar a generar”. Tot plegat, afegeix, “pot influir en el rendiment de les persones”.

FIXAR UNA HORA LÍMIT

Per reduir l’estrès, és fonamental no només establir uns horaris clars, sinó sobretot fixar “una hora límit a partir de la qual no es treballarà més, i així poder gaudir de temps personal tan necessari pel nostre benestar”, assenyala el psicòleg. Arribat aquest moment del dia, López aposta per “una bona higiene tecnològica”. És a dir, “apagar l’ordinador, no consultar el correu i, si es pot, silenciar el telèfon de la feina. En cas que es treballi amb el telèfon personal, serà recomanable no fer-ho servir durant una hora després d’acabar la jornada”.

D’aquesta manera, també s’evita el risc de caure en una mena d’esclavatge digital que derivi en una sobreexplotació laboral. “En aquest context d’incertesa, és lògic pensar que estarem més disposats a acceptar jornades laborals més extenses, i fer sobreesforços per destacar com a forma de compensar la por a ser acomiadats”, apunta López. El psicòleg alerta del perill que “aquest procés d’adaptació a una nova dinàmica laboral, fet tan de sobte, ens pugui sobrecarregar fàcilment”. L’adaptació, en tot cas, no tan sols suposa un repte per als treballadors. També per a molts empresaris el context és totalment nou. El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, creu que la situació de confinament provocada per la pandèmia ha comportat “un pas endavant per implementar nous models de treball i noves eines tecnològiques”, i considera que la crisi ha de ser vista “com una bona oportunitat per desenvolupar tot això”.

Cadena celebra que “l’adaptació de les empreses del país ha estat força ràpida”, i advoca per “seguir potenciant el teletreball i la digitalització”. També destaca que, “de cara a futures situacions d’emergència, com pot ser una gran nevada, ja haurem après moltes coses”.

Com organitzar-se

1. Primer, la tasca principal.Començarem amb una gran tasca, la principal del dia, i hi treballarem un parell d’hores de forma molt focalitzada. 2.Descans i gestions.Incorporar temps de descans, temps de gestió (correus, trucades...), i continuar amb blocs de treball més focalitzat. 3.Planificar el dia següent.Abans de tancar la jornada laboral, planificar l’estructura de l’endemà i quins seran els objectius del dia.