Esport amb mascareta

Des que fa poc més d’un mes el Govern va aixecar parcialment les mesures de quarantena per passejar o fer esport, els carrers s’han omplert de persones fent running. I sempre amb la mascareta posada, ja que el seu ús és obligatori. La setmana passada es van relaxar una mica les mesures, amb la possibilitat d’agafar la bicicleta o d’anar a la muntanya –on no cal fer servir la mascareta mentre no ens creuem amb ningú–, però l’estampa continua sent habitual als nuclis urbans.

Els runners són conscients que l’ús d’aquest element és necessari, però reconeixen que adaptar-s’hi no ha estat fàcil. “Entre que portava molt de temps sense sortir pel confinament, i que és més difícil respirar amb la mascareta, els primers dies va ser com començar des de zero”, admet la corredora Sònia Carrillo. La clau, agrega, és “anar a un ritme més tranquil, acostumar-s’hi de mica en mica”. Després de provar diverses mascaretes quirúrgiques, Carrillo ha acabat fent servir les de tela de la marca andorrana Otso. “Són reutilitzables i s’adapten millor a la cara”, explica.

Precisament aquest aspecte, l’ergonomia, és el més important a tenir en compte, especialment per fer activitat física. “La mascareta ha de ser còmoda. Si no ho és, ens estarem tocant constantment la cara, amb major risc d’infecció”, apunta la doctora Iolanda López, especialista en medicina física i rehabilitació. “En espais oberts ens la podem treure sense cap problema, però portar-la baixada no és recomanable, perquè s’amara de suor i no és higiènic.” López assegura, en relació amb això, que “sempre és millor no portar mascareta que portar-la i fer-ne un mal ús”, i remarca que “el més important és mantenir sempre la distància social”.

En tot cas, per fer esport, l’especialista recomana “mascaretes de tela, a ser possible de microfibra, amb filtres intercanviables que siguin del tipus FFP2 o FFP3. La roba es pot rentar i el filtre es renova cada vegada”. Quant a les màscares de tela reutilitzables, habituals entre molts usuaris, assenyala que “cada determinat nombre de rentats s’hauran de substituir per una de nova”. Fer exercici amb mascareta afecta, lògicament, al rendiment físic. “No està demostrat que provoqui hipòxia, però obliga a forçar els músculs respiratoris, amb tot el que això comporta”, indica la doctora López. Per aquest motiu, aconsella “començar progressivament i a poc a poc”, especialment en el cas de “les persones que porten molt de temps sense fer esport i ara s’han animat a reprendre’l. El més important és mantenir aquests hàbits en el temps de manera sostinguda que no fer molt esforç de cop”.

El mateix parer és compartit per l’entrenador Juan Ramón Moya, que demana “prudència” i “no fer sèries llargues ni obsessionar-se a rendir al màxim. Ara el que toca és gaudir del desconfinament progressiu, ja arribaran temps millors”. I recorda, tant als atletes semiprofessionals com als amateurs, que la majoria de proves esportives, com ara maratons o curses populars, “s’han posposat per a la tardor i no n’hi ha cap a la vista”, de manera que “la pretemporada serà llarga i hi haurà temps d’entrenar”.

Els corredors, sigui com sigui, ho tenen assumit. És el cas de Joan Turné, bomber de professió i un habitual de les competicions. “A poc a poc t’acostumes a la mascareta, la tens més integrada, però no pots forçar. Evidentment et limita per córrer”, exposa. Turné celebra, però, que ja es pugui sortir per la muntanya. “És un gran avanç. No és necessari portar-la tota l’estona i això et permet assolir progressivament el ritme habitual.”

A d’altres usuaris, com la corredora Anna Artal, l’obligatorietat de la mascareta els ha suposat menys trasbals del que imaginaven inicialment. “Almenys amb les de farmàcia, que són les que he fet servir fins ara, no m’està costant”, reconeix. “Pensava que em seria més difícil respirar i aguantar el ritme. Potser és que poden més les ganes de poder córrer i entrenar”, puntualitza. Tot i això, ressalta que “tampoc cal assolir de seguida el rendiment d’abans”, perquè “després de l’aturada per la Covid-19 és normal que el cos trigui a adaptar-se”.

Artal, que surt a córrer sempre que pot, també fa una crida que la gent “sigui responsable”, ja que, si bé creu que la majoria de persones respecta les mesures, també n’ha vist “moltes amb la mascareta a la mà i que només se la posen, malament, quan es troben amb altres corredors”. En aquest sentit, indica que “no està de més, quan no hi ha ningú a la vista, treure’s un moment la mascareta per no respirar tant diòxid de carboni i airejar una mica, però per regla general s’ha de portar posada”.

L’atleta Mireia Molins ha optat per “evitar el centre d’Andorra i va per carrers poc concorreguts. Això em permet treure’m la mascareta una estona”, relata. Al contrari d’Artal, a Molins li ha costat adaptar-se al seu ús. “No pots respirar igual i a més ja comença a fer calor. Has d’anar habituant el cos i evidentment no pots estar al mateix nivell de sempre.” Molins utilitza les mascaretes de tela Otso. “Són les que m’estan anant millor de moment”, afirma l’esportista, que durant aquests dies està aprofitant les sortides d’una hora per fer tirades d’entre deu i tretze quilòmetres diaris.

L’entrenador personal Gerard Bargalló entén que “usar la mascareta per fer esport pot resultar aclaparador”, però creu que, ara com ara, “és millor que es vagin fent petits passos endavant progressivament que no relaxar massa el desconfinament i fer un gran pas enrere, perquè no ens podem permetre que hi hagi un nou pic de contagis”. A més, posa en relleu que “poder sortir a les zones de muntanya ja és un altre progrés”.

Bargalló creu que el món de l’esport trigarà a tornar a la normalitat. “Quan reobrin gimnasos i centres esportius, l’ús de mascareta serà obligatori, i caldrà limitar aforaments per garantir la distància de seguretat”, augura. Un altre àmbit, com tants altres, que quedarà alterat per la pandèmia.