Confinament en parella

Fins ara no havíem tingut gaires problemes, però aquests dies de confinament els nervis estan a flor de pell i discutim per qualsevol ximpleria.” La Carme (nom fictici), escaldenca de 43 anys i casada des de fa 12, resumeix així quina és l’actual situació amb la seva parella.

No és un cas aïllat. De fet, un debat reiteratiu des que va esclatar la crisi sanitària ha girat entorn de si en els propers mesos hi haurà una onada de divorcis o bé un baby boom. Tot dependrà de la salut de cada parella, és clar, però en tot cas els experts coincideixen que situacions com la que hem viscut aquests darrers dos mesos i mig no ajuden. Com succeeix en períodes de vacances, quan les famílies passen més temps juntes, la quarantena ha servit per posar a prova moltes relacions. Amb una diferència important: “Un confinament no són unes vacances. És molt pitjor, perquè ara tot és estrès i angoixa”, apunta el psicòleg Tomàs Navarro.

Així, “moltes parelles poden anar tirant perquè el dia a dia ja el tenen muntat: cadascú fa la seva vida i comparteixen només alguns moments”, assenyala l’especialista. Ara, en canvi, “si han de compartir el menjador per teletreballar mentre es fan càrrec dels nens i assumeixen tasques domèstiques, mentre passen bona part del dia entre quatre parets, és fàcil que sorgeixin conflictes”.

En el mateix sentit, la psicòloga especialitzada en sexualitat Carla Cachafeiro recorda que “en la vida quotidiana tenim molts espais, com la feina o els amics, i la parella és un àmbit més”. Quan s’ha de compartir un mateix lloc les 24 hores “la cosa canvia, i més encara si és per obligació. Si hi ha coses de l’altre que ens molesten hi ha més probabilitats que tot això s’accentuï i apareguin problemes”.

També cal tenir en compte que no és el mateix un confinament que una convivència. “És un error confondre els dos termes”, diu el psicòleg i sexòleg Enoc Pérez. “En una convivència hi ha uns espais comuns i d’altres que no ho són, i aquests últims serveixen per oxigenar la relació.”

A més, el sentiment d’ansietat provocat per la pandèmia fa que “tot giri al voltant del mateix, les converses es monopolitzin i no hi hagi lloc per a la diversió” en l’àmbit de la parella, una cosa que repercuteix directament en la vida sexual. “L’angoixa actua com a bloquejador de la libido, i ara la gent no està per a festes”, sentencia Pérez, al mateix temps que augura que no hi haurà baby boom. “Durant molts dies tot han estat missatges negatius i el futur és incert. Així és impossible acollir-se a un projecte a llarg termini que ens pugui engrescar.”

Tomàs Navarro va més enllà i creu que és “una equivocació” intentar solucionar les dificultats de parella amb un fill. “La idea que l’arribada d’un nadó uneix és falsa.” Al contrari, “un nen sempre separa, especialment el segon, perquè amb el primer el sentiment d’enamorament ho emmascara tot”. Navarro exposa que “potser sí que hi haurà més naixements arran del confinament”, però si aquests nens “han estat utilitzats com a instrument per unir parelles, després del baby boom vindrà un boom de divorcis”.

LA COMUNICACIÓ, CLAU

Els psicòlegs consultats coincideixen que la clau per solucionar i evitar conflictes està en la comunicació. Si la parella ja portava una dinàmica en aquest sentit serà més fàcil, evidentment, arribar a acords. En canvi, “si la manca de comunicació ja està interioritzada, serà complicat establir-la, però no és impossible”, indica Carla Cachafeiro, que aposta per “no guardar emocions que al final generin encara més distanciament”.

De la mateixa forma, Enoc Pérez assenyala que “l’ideal seria aprofitar aquest temps per obrir-se, i que cada part de la parella converteixi l’altra en un punt de suport, empatitzar mútuament i fer un front comú”. El que no és sa, puntualitza, “és deixar que ens venci la impotència de no fer res per canviar-ho. Això és el que enfonsa les persones”.

Els problemes, en moltes ocasions, venen motivats per “converses pendents”, explica al seu torn Tomàs Navarro. “Potser un membre de la parella té molta feina i l’altre es munta la pel·lícula que no l’estima. Si la coses no es parlen acabaran esclatant el dia que es posin damunt la taula.” Amb el confinament, les possibilitats que això passi es multipliquen, per això Navarro advoca per “prendre decisions” respecte al futur de la parella.

Com? “Cal analitzar si els conflictes que sorgeixen són temporals, causats per la tensió que hagi pogut provocar la crisi del coronavirus, o no. Si no ho són el millor és acabar com abans millor.” Navarro insisteix que “deixar passar el temps no ajuda, perquè ho empitjora tot. Cal ser valent i no deixar-se portar per la comoditat, perquè a llarg termini pagues un peatge”.

En canvi, si la situació és reconduïble cal “arribar a una entente cordiale” perquè cada component de la parella “tingui els seus petits oasis”, apunta Navarro. Cahafeiro, en la mateixa línia, creu que és “important mantenir la individualitat: treballar en un espai privat i que cadascú faci videotrucades amb els seus amics i família, i no estar tota l’estona junts”. I molt important: “El temps que passem en companyia, que sigui de qualitat. Si cadascú està amb el seu telefon i sense fer cas de l’altre, no és temps que s’inverteix en la parella.”

Establir noves rutines

Així com una parella s’acostuma a unes rutines, la psicòloga Carla Cachafeiro creu que és important que durant el confinament s’estableixin nous hàbits, que reduiran el risc de conflicte. “Per exemple, que mentre un treballa l’altre es faci càrrec dels fills i al revés, o repartir-se les tasques domèstiques de forma equitativa”, explica.