Tornada als bars

Crec que tots esperàvem aquest moment. És un símptoma que les coses van tornant a poc a poc a la normalitat, perquè aquest és un dels llocs on més vida social es fa.” La Gemma Borrell expressa així la seva satisfacció per la recent reobertura de bars i restaurants després del llarg confinament per la Covid-19, mentre gaudeix d’una canya amb una amiga a la terrassa de L’Aigüeta.

El retorn a l’activitat, marcat per l’adopció d’importants mesures d’higiene i distància social, és gradual però constant. Ho confirma el responsable del mateix local, Joel Lima. “Molts clients ja estaven desitjant tornar, i especialment a les tardes i nits es nota més afluència.” Amb tot, matisa que “aquests primers dies són força tranquils, sense aglomeracions, i crec que com a mínim trigarem un mes a recuperar el ritme habitual”. Lima també recorda que “els turistes encara no poden venir”, mentre que a molta gent del país “li està costant sortir. Hi ha una crisi econòmica, persones amb ERTO o a l’atur, i força inquietud pel que pot passar”, ressalta.

Molt a prop, el bar Els Manyos també va recobrant el dia a dia de sempre. “En el moment d’obrir la cosa va ser molt fluixa”, reconeix una de les propietàries, Conchi Gomes, “però la gent s’ha anat engrescant i els clients de tota la vida ja han tornat”. Fins al punt que “hem hagut de començar a agafar reserves per no tenir el bar desbordat. Ens estan trucant molt i això sempre dona ànims”.

Gomes confessa que controlar l’aforament és complex, i més encara en un establiment petit com el seu. “Hem hagut de retirar dues taules de l’interior, limitar els clients que poden estar a la barra, posar mampares al mostrador i separar les taules de la terrassa”, enumera. A més, agrega, “a nosaltres també ens toca dirigir i vigilar una mica els clients: indicar-los on han de seure, assegurar-nos que es desinfecten les mans en entrar o que portin mascareta”.

En una de les taules d’Els Manyos, un grup de cinc companys de feina, i assidus del restaurant, comparteixen el que és el seu primer dinar plegats de desconfinament. “Durant tot aquest temps no hem pogut fer ni un sol àpat junts. És molt trist, perquè no hem parat de treballar, i a més treballem junts, però des que va començar tot això cadascú ha anat a dinar a casa seva els dies de feina. Quin remei!”, comenta Joan González. Un dels seus companys, Víctor Dinis, assegura que “trobava molt a faltar aquests dinars amb els amics. Poder veure’ns, xerrar, tranquil·lament, compartir una bona taula... són coses que no aprecies fins que te’n veus privat”.

Tots dos amics afirmen que no els ha estat complicat adaptar-se a la nova situació. “Fa dos mesos i mig que extremem les precaucions amb tot. Per què no quan som al bar?”, es pregunta González. Considera, però, que “no tothom està respectant el distanciament ni pren precaucions. Hi ha qui es pensa que hem superat ja la pandèmia i no és així”, remarca.

El retorn a la normalitat “serà complicat. Trigarem dies a estar com abans”, augura al seu torn Felipe Martínez, del bar restaurant Las Vegas. El seu local registra aquests dies menys afluència de la normal. “Hi ha ganes de tornar al bar, però també certa por”, assenyala, situació que provoca que les coses “estiguin força aturades. Fins que no vinguin turistes, tot seguirà a mig gas”.

Les mesures de seguretat tampoc ajuden a socialitzar. A Las Vegas, per exemple, a més de retirar algunes taules, han posat una mampara al llarg de tota la barra, i s’obliga les persones que s’hi asseguin a deixar almenys un taburet lliure entre client i client. “Així és impossible xerrar amb el cambrer o amb el teu company de barra. Molts de nosaltres ens coneixem de fa anys i la situació és ben estranya”, lamenta Bernardo Teruel, que freqüenta habitualment el bar.

En un altre conegut restaurant de la zona, K L’Irina, s’ha fet una “inversió molt important” en mampares i separacions de metacrilat i fusta entre taules. “Ens ha costat molts diners aquesta adaptació, perquè a més el preu d’alguns d’aquests elements s’ha disparat”, explica la responsable de l’establiment, Irina Ponsico. A més, creu que el Govern “hauria d’haver estat més exigent amb les mesures i no fer només recomanacions”, perquè molts locals “no estan aplicant pràcticament canvis”.

El seu restaurant, d’altra banda, s’ha vist afectat pel fet que molts dels clients de sempre, gent que treballa a prop, “ara fan teletreball i no van tant a l’oficina, ni per tant aquí. La nostra facturació ha caigut un 80% i sostenir tota aquesta infraestructura no és fàcil. Ni tan sols cobrim despeses, i això que tinc la meitat de la plantilla en ERTO”. Ponsico confia que el progressiu retorn a la normalitat i la reactivació del turisme ajudin a fer revifar el negoci. “De moment, tinc la sensació que molta gent encara està espantada. I en temps econòmics difícils i incerts sempre es consumeix menys.”