Joves davant la Covid-19

em estat molt de temps tancats i és normal que ara hi hagi ganes de divertir-se, però no trobo bé que es facin botellons ni festes il·legals. Crec que és una irresponsabilitat.” L’Aina, una jove de 17 anys, resumeix així el seu punt de vista sobre l’actitud de determinats nois i noies davant la pandèmia del coronavirus. Un comportament que posa en risc la salut dels mateixos joves, però també, i de manera especial, la dels seus familiars de més edat, ja que els adolescents poden actuar com a transmissors tot i no tenir símptomes.

El Jaume (nom fictici), un noi lauredià de 19 anys, reconeix que ha baixat la guàrdia després del confinament. “M’he vist amb amics i no sempre hem portat mascareta, però ni hem fet reunions de molta gent, ni botellón, ni res semblant.” Ell considera que “el virus està força controlat a Andorra, tothom s’ha fet la prova, i a més a més sé que cap dels meus amics ha passat la malaltia”.

Pensaments com aquest són precisament els que poden fer avançar la Covid-19 i provocar nous brots. Els experts alerten que molts joves es creuen invulnerables, immunes al virus, una actitud que facilita la seva propagació. “Ho veuen com una cosa que no els pot afectar a ells, que només toca la gent gran amb patologies prèvies, i això és un greu error”, apunta el psicopedagog i educador social Carles Perea. A més, “hem passat d’un extrem a l’altre, d’estar en una quarantena total a poder sortir i relacionar-nos, i els joves tenen la necessitat imperiosa d’estar amb els amics”.

El comportament d’aquest grup de relació social –un dels més importants per als adolescents– condicionarà clarament la conducta del jove. “Si quedo amb uns amics per fer una volta o prendre alguna cosa i tots porten mascareta, jo també me la posaré”, ressalta Perea. En aquest sentit, “bona part del comportament dels joves ve donat pel que aquests veuen en els cercles més propers”. Els altres grans referents són la família i els influencers. “El que faci un youtuber, per exemple, té un pes molt important. No n’he vist cap exposant verbalment que no cal posar-se la mascareta, però sí alguns fent vídeos sense portar-la, i amb això ja estan transmetent un missatge. Indirectament, estan dient que no és necessària”, assenyala el psicopedagog.

Per aquest motiu, Perea creu que les xarxes socials poden ser un mitjà molt eficaç per impulsar campanyes de conscienciació. “El que és clar és que una roda de premsa del ministre de Salut alertant, per exemple, del risc de botellons no té cap influència sobre el jove.” En canvi, si veu un vídeo on s’explica de manera clara i concisa que no només tu et pots posar malalt, sinó que pots contagiar la gent més estimes, els avis o els pares, els quals poden emmalaltir o fins i tot arribar a morir, “el missatge tindrà molt més impacte i serà molt més efectiu”. En tot cas, “les polítiques de prevenció obsoletes no serveixen”, sentencia.

El mateix parer és compartit pel doctor Josep Burgués, que admet que “el missatge és difícil de fer arribar entre aquest col·lectiu, perquè una cosa és transmetre’ls una informació i una altra que aquesta informació es converteixi en unes accions reals i efectives”. Burgués creu que canals com WhatsApp, Facebook, Instagram o Twitter “poden ser els més idonis per conscienciar el jovent que el que és bo per a un mateix també és bo per a la col·lectivitat”. Sigui com sigui, no es mostra partidari de prohibicions o penalitzacions excessivament severes, i molt menys d’“estigmatitzar els joves”, perquè això “pot arribar a ser contraproduent i aportar resultats totalment diferents al que es busca”. Així, l’especialista opina que “es pot comunicar un missatge clar i directe. Per exemple, que es pot gaudir d’activitats amb els amics sense posar en risc la teva salut ni la de la teva família, i que determinades conductes són un perill”.

Burgués ressalta que “la Covid-19 ens concerneix a tots i tots hem de posar de la nostra part per frenar la pandèmia”, i insisteix en el fet que “un pacient asimptomàtic o amb símptomes lleus pot actuar com a vector i transmetre el virus a d’altres persones”. També recorda que “és més freqüent trobar casos asimptomàtics o de poca gravetat entre la població més jove”, de manera que un portador del virus “pot estar escampant-lo sense saber-ho entre coneguts i família”.

És per aquest motiu que el doctor incideix de manera especial en la importància d’evitar reunions multitudinàries, un consell que “no s’ha de focalitzar només en els joves, sinó que s’ha de fer extensiu a tota la població”. Un dinar o una celebració familiar, per exemple, pot ser un focus de contagi. Burgués posa en relleu que com més multitudinària i descontrolada sigui una trobada –i encara amb major motiu si no es prenen les mesures de protecció adequades–, “més difícil serà després fer un seguiment dels contactes si es detecta un positiu”. Ara més que mai convé no relaxar-se i mantenir a ratlla el coronavirus.