Tornar a la rutina
Baix estat d’ànim, ansietat, angoixa, irritabilitat, inquietud, inseguretat, dificultats en la concentració i els ritmes de son, apatia, manca d’interès o de motivació... tots hem experimentat en major o menor mesura algun d’aquests símptomes en tornar a la feina després d’unes vacances. El retorn a la rutina i tot el que això comporta es pot fer especialment dur, perquè adaptar-se a la nova (o vella, segons com es miri) realitat després d’un període més o menys llarg de descans no sempre és fàcil.
És el cas de la Maite Freire, comptable de 36 anys que acaba de tornar d’unes vacances a la Costa Daurada. “No he fet res de l’altre món aquest any. Res d’especial. Però sempre trigo almenys una setmana o deu dies a acostumar-me de nou al dia a dia”. La Maite admet que “unes vacances sempre ajuden a desconnectar, i són necessàries, però la tornada se’m fa molt costa amunt, sempre”.
El doctor Rafael Sarandeses, especialista en medicina laboral, afirma que aquesta síndrome postvacacional és pràcticament inevitable, però que el seu impacte pot variar molt d’un treballador a un altre. “Tot dependrà de la nostra tolerància a la frustració i la capacitat per superar-la, perquè tornar a la severitat i a les obligacions del dia a dia sempre genera una certa frustració”, explica.
L’especialista avisa que, si bé en la major part dels casos el procés de readaptació a la rutina no dura més de dues setmanes, en d’altres els símptomes es poden prolongar més enllà d’aquest període i donar pas a situacions més greus. “Si hi ha trastorns o patologies de base, si tendim massa a pensar en negatiu, hi ha risc que aquesta síndrome es perllongui i que ens acabi arrossegant a una depressió.” En aquest sentit, afirma que “el mes d’octubre és clau” per detectar casos.
D’altra banda, la psicòloga Margarita Albós posa en relleu que els secrets per fer front als efectes de la rentrée estan, principalment, en nosaltres mateixos. “Tot depèn de quina sigui l’actitud de la persona. Si l’actitud és positiva, si valora el fet d’haver pogut gaudir d’unes vacances i assumeix que toca tornar a la rutina, li serà molt més fàcil”, exposa. “Cal mirar-ho des del punt de vista que, en certa manera, som uns privilegiats i hem de valorar el que tenim: tenim una feina i hem pogut fer uns dies de descans. A la gent que està a l’atur ja li agradaria tenir síndrome postvacacional”, afegeix.
Albós també adverteix que “quan una persona pateix massa tristesa o apatia en tornar de vacances, potser la causa no és aquest retorn, sinó que no es troba bé a la feina”. Així, destaca que “no només cal tenir presents els recursos que té la mateixa persona per gestionar els canvis, sinó també com se sent al seu lloc de treball”.
En el mateix sentit, el doctor Sarandeses assenyala que un clima laboral advers no ajuda en la reincorporació. “Com més hostil sigui aquest clima, més acusada serà la síndrome postvacacional. Per això cal garantir un entorn de feina tan agradable com sigui possible.” En certa manera, les empreses també tenen una part de responsabilitat. “Algunes fan jornada intensiva durant l’estiu i perllonguen aquest horari tot el mes de setembre, cosa que facilita que el treballador es vagi acostumant mica en mica a les rutines de sempre”, destaca Albós. “També és important que els primers dies a la feina no siguin de molt estrès. El retorn ha de ser gradual, començant amb aquelles tasques que resultin menys feixugues o ens facin menys mandra”, agrega.
De la mateixa manera, els dies previs a la tornada a la feina també són decisius per garantir una adaptació en condicions. “El que no podem fer és tornar d’un viatge i al dia següent anar a treballar. El canvi resulta massa brusc”, apunta la psicòloga. “Cal tornar a casa uns dies abans, i anar-nos adaptant a uns horaris més d’acord amb els de la nostra faceta laboral: llevar-nos aviat, anar a dormir més d’hora, seguir unes pautes i unes rutines... això ens ajudarà”, comenta.
Rafael Sarandeses insisteix especialment en la qüestió dels horaris. “Els ritmes circadians s’alteren quan estem de vacances. Dormim més hores del que és habitual i ens aixequem quan volem”. D’aquesta manera, “cal reajustar els horaris els dies previs a la reincorporació, perquè sinó hi ha risc de patir trastorns del son i manca de concentració, la qual cosa repercuteix en el rendiment”.
En paral·lel, el doctor també creu que el mes de setembre “és una bona època per reprendre les nostres aficions o buscar-ne de noves; activitats que ens ajudin a desconnectar dels assumptes laborals”. La seva realització, puntualitza, “farà que deixem de veure les vacances com l’única via d’escapament a la nostra vida diària”. Els hàbits saludables, i especialment l’esport, són una bona opció. “L’activitat física ajuda a generar endorfines, imprescindibles per al nostre benestar i felicitat”, subratlla.
Sigui com sigui, el quid de la qüestió està a “mentalitzar-se que no hi ha més opció que tornar a la rutina. Quan abans ho assumim, millor”.
CAL SABER
1. Adaptació gradual:No allargar les vacances fins al dia abans de començar a treballar. Cal tornar uns dies abans i adaptar els horaris. 2. La importància del lleure:És important desenvolupar alguna activitat d’oci compatible amb la feina. Això farà que el canvi no sigui tan brusc. 3. Actitud positiva:Una actitud optimista i positiva ajudarà a superar el període d’adaptació d’una forma més ràpida i suportable.