Bars en situació crítica

L’enduriment de les mesures que afecten bars i restaurants per contenir l’avenç de la Covid-19 està abocant molts locals a una situació crítica, mentre d’altres intenten reinventar-se per mirar d’esquivar els estralls econòmics que els pot ocasionar la nova normativa. Des que van entrar en vigor, el 8 d’octubre passat, el Govern ha prorrogat aquestes mesures periòdicament, i ara com ara no ha posat data a una possible finalització.

Els propietaris no entenen els criteris adoptats i creuen que se’ls culpa injustament, mentre els clients es resignen a veure alterats molts dels hàbits quotidians. “A la meva feina som quatre i cada setmana teníem per costum anar a dinar plegats. Passem el dia junts a l’oficina però no podem baixar a fer un menú tots quatre. No m’ho explico”, lamenta Sergi Martínez, que treballa en una gestoria.

“La restricció de dues persones per taula ens ha acabat d’enfonsar encara més”, confirma Marimar López, propietària del restaurant K-La Mar. “Quatre o cinc persones que treballen o viuen juntes no poden venir aquí a dinar? Es pot venir a dinar però el cafè del matí o l’esmorzar se l’han d’endur i menjar-lo al carrer? No ho entenc”.

També creu que al sector de la restauració se li està carregant tota la responsabilitat de manera injusta. “Sembla com si els bars tinguéssim la culpa dels contagis, quan a la majoria dels locals s’han respectat totes les mesures d’higiene i aforament. Si algú no ho respecta, que se’l sancioni, però que no ens castiguin a tots”, demana.

Diversos establiments ja s’han vist obligats a reduir plantilla, com ara la granja Ganesha Temptacions, situada al barri antic de la capital. El seu responsable, Pere Balsa, explica que “a l’agost vaig contractar una persona perquè la cosa semblava que remuntava, però en produir-se els rebrots vaig haver d’acomiadar-la. Preferia pagar-li pel que havia treballat que mantenir-la i no poder-la pagar”.

Balsa assegura que el seu negoci ha patit una davallada dràstica de facturació, “de més del 50 per cent”. En el seu cas, bona part de la clientela provenia de les oficines de la zona. “Molts venien a esmorzar o a fer el menú de migdia. Ara la majoria està teletreballant, i els que no, com a molt, venen a buscar un entrepà o un cafè”, relata.

L’estat “crític” del sector ha portat a la creació d’una nova associació que vol fer d’intermediària amb el Govern, la Unió de Bars, que aplega 200 locals. Un dels seus impulsors, Heiko Kirchner, afirma que la situació és “insostenible” i que “cada dia ens arriben notícies de gent abocada a tancar el negoci”. Kirchner entén que en èpoques de crisi “tothom ha de fer sacrificis” i vol insistir que la intenció del nou ens no és “anar contra el Govern, sinó ajudar i proposar solucions”. En tot cas, opina que les mesures decretades “no són clares ni coherents. Per què podem servir dinars i no esmorzars? Què passa amb les cafeteries petites? Han pensat en la situació dels bars que no tenen llicència de restauració?”, es pregunta.

D’altra banda, Kirchner també recorda que durant els primers mesos de la crisi sanitària “se’ns va obligar a dur a terme una sèrie de reformes: instal·lar mampares, posar codis QR amb el menú, canviar la disposició de les taules... tot va ser acatat i finançat pels propietaris. I quan ja estava tot fet ens tornen a tancar. No té sentit”, remarca, agregant que “després vas als centres comercials o al transport públic i no hi ha restriccions”.

Mentrestant, alguns restaurants intenten capejar el temporal potenciant el take away. “El menjar per emportar és ara mateix el que ens permet anar tirant. No fem caixa com abans, ni de bon tros, però tenim força clients al migdia que es decanten per aquesta opció”, assenyala Amadeu Cerquera, de L’Aigüeta. Sigui com sigui, les mesures generen dubtes entre els parroquians habituals. “Ens truca gent per preguntar-nos si estem oberts, si poden acostar-se a prendre alguna cosa. Les coses no estan gaire clares.”

Un altre restaurant que està reforçant el servei de menjar per emportar és L’Orri. El seu gerent, Víctor Martín, reconeix que a Andorra “no hi ha gaire cultura del take away”, però que el futur de la restauració al país passa per aquesta modalitat. “A tothom li tocarà canviar el xip i incorporar aquests serveis, aprofitant les eines tecnològiques que tenim a l’abast”, ressalta. A més, vaticina que l’escenari postpandèmia serà “totalment diferent. Difícilment tornarem a viure com abans i tocarà adaptar-s’hi”.