Compte amb els aerosols

Des de l’esclat de la pandèmia, cada dia sembla més clar el paper que tenen els aerosols en la transmissió del coronavirus. Estudis recents conclouen que aquesta és la forma més habitual de contagi i la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), que en un principi es resistia a reconèixer els aerosols com a agents transmissors de la malaltia, ha acabat assumint l’evidència científica i ha actualitzat el seu document sobre la forma de contagi del coronavirus. “La transmissió per aerosols pot ocórrer en llocs específics, particularment llocs tancats, amb molta gent i poc ventilats on les persones infectades passin períodes llargs de temps amb altres”, es pot llegir.

D’aquesta manera, a les mesures ja conegudes per evitar la propagació de la Covid-19 cal afegir-ne d’altres. No n’hi ha prou de mantenir la distància interpersonal i portar una màscara homologada i ben ajustada, tapant el nas i la boca. A més, haurem de potenciar les activitats a l’aire lliure, parlar més fluix o ventilar freqüentment els espai interiors.

Aquest últim punt és especialment important i de mica en mica n’anem prenent consciència. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha insistit darrerament que cal obrir finestres durant el dia “encara que faci fred”, un missatge que ha anat calant.

“Fins fa poc no ho fèiem, però ara ventilar s’ha convertit en un costum a la feina sempre que no estem teletreballant. Quan marxem al migdia obrim les finestres i també ho anem fent durant la jornada, sobretot a les hores que encara fa bona temperatura”, relata Jessica Aguado, administrativa de 32 anys que viu a Andor­ra la Vella.

La renovació de l’aire és, en aquest sentit, un aspecte “fonamental” per reduir la presència dels aerosols, afirma el doctor Josep Burgués. “Cal fer-ho sempre que sigui possible. Entenc que el soroll del carrer o el fred poden resultar molestos, però cal ventilar almenys tres cops al dia durant 5 o 10 minuts”, afegeix. Tot dependrà, evidentment, de les característiques de l’espai, perquè “no és el mateix una oficina molt tancada i petita que unes dependències més àmplies”. Burgués també apunta altres factors a tenir presents, “com la distància de seguretat entre els treballadors, la higiene de l’espai o el tipus d’activitat que s’hi faci”.

Però, que són exactament els aerosols i per què són tan decisius en la transmissió del virus? “Quan respirem eliminem petites gotes que poden contenir virus o bacteris. Algunes d’aquestes gotes romanen en suspensió i poden ser inhalades per altres persones”, comenta Burgués. Si pel sol fet de respirar ja expulsem aerosols, quan estosseguem, tossim, cantem o cridem “n’emetem molts més”, de manera que “el risc de contagi es multiplica”, precisa el doctor.

És per aquest motiu que, a banda de totes les mesures ja conegudes, és important mantenir una òptima qualitat de l’aire als espais tancats. L’Associació Andorrana per la Qualitat Ambiental en Interiors (AAQAI) fa anys que lluita perquè això sigui una realitat, però ara, en un context de crisi sanitària d’àmbit global, redobla el missatge en aquesta direcció. “Ara més que mai cal tenir controlats aspectes com la humitat, la ventilació o els nivells de CO2”, exposa el president de l’AAQAI, Josep Sobrevias. “Almenys un cop l’any cal fer una inspecció de qualitat ambiental interior i revisió higiènica dels sistemes de ventilació i climatització”, ressalta, i al mateix temps, “abans d’instal·lar aparells per desinfecció i purificació d’aire cal assessorar-se correctament i conèixer les necessitats reals. El que no es pot fer és posar el remei abans de conèixer el diagnòstic”.

El fet que no hi hagi una reglamentació específica a Andorra pel que fa a qualitat de l’aire en interiors “ha dificultat tradicionalment la presa de consciència sobre la qüestió”, afirma Sobrevias. Amb tot, destaca que darrerament ha crescut, entre les empreses, l’interès respecte a les solucions que es poden implementar per garantir una bona ventilació.

Sobrevias coincideix amb Burgués que obrir finestres és ara com ara el remei més efectiu. “Encara que hi hagi sistemes de climatització funcionant i això suposi més despesa, cal fer que l’aire circuli”. I agrega que la bona qualitat ambiental no només serveix per combatre el virus, sinó per evitar problemes respiratoris, picor d’ulls o conjuntivitis, entre d’altres complicacions. “Si no bevem aquella aigua que té mal aspecte tampoc respiraríem segons quin aire si el poguéssim veure”, conclou.

CAL SABER