Confiem en la vacuna?

L‘arribada de la vacuna contra Covid-19 ha suposat la primera gran notícia relacionada amb la pandèmia des que aquesta va esclatar ara fa deu mesos, i tot i que no s’ha d’abaixar encara la guàrdia davant el virus, l’administració de les primeres dosis suposa el principi de la fi de la major crisi sanitària global viscuda en anys. Les sensacions i opinions davant de la vacuna són contraposades, i van des de l’esperança i la confiança mostrades per alguns fins a la reticència i les sospites d’altres.

“Jo me la posaré, quan em toqui, però entenc que no tot­hom se’n refiï”, explica Laura Moreira, escaldenca de 36 anys. “La vacuna ha arribat massa ràpid i és lògic que molta gent es pregunti si s’ha desenvolupat amb totes les garanties”, afegeix.

Aquest és l’argument que sosté el Toni (nom fictici), resident a la capital de 44 anys que assegura de manera rotunda que no es vacunarà, almenys a curt termini. “La vacuna s’ha provat, és cert, però qui ens garanteix que no poden aparèixer efectes secundaris més endavant?”, es pregunta. El Toni vol deixar clar que ni és negacionista ni creu en les “boges” teories de la conspiració que han sorgit arran de les vacunes, però considera que el procés s’ha dut a terme amb poca transparència. “Les farmacèutiques presumeixen del fet que la vacuna té molta efectivitat, però pràcticament no ens han explicat el procés que s’ha seguit per arribar fins aquí”, apunta.

En canvi, entre la gent gran la visió és més optimista. “Nos­altres som els que més estem patint tot això, i crec que la vacuna era la millor notícia que podíem tenir”, opina Xavier Hernández, resident a la capital de 69 anys. “Només que es vacuni la gent gran, la mortalitat i els casos greus ja es reduiran molt, perquè nosaltres som els més vulnerables”, ressalta.

David Marcos, lauredià de 29 anys, també es mostra esperançat davant la vacuna. “Ho hem passat molt malament, hi ha hagut crisi econòmica i crisi social. Ara comencem a veure la llum al final del túnel.”

Sigui com sigui, que aquest nou fàrmac preventiu generi alguns dubtes és “perfectament normal”, diu el vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), el doctor Fernando Moraga-Llop, i més encara “tenint en compte la rapidesa amb què s’ha elaborat”. Amb tot, l’especialista recorda que “estem en una situació de màxima urgència” i que, davant d’aquest context, “els organismes oficials, les universitats i les ONG s’han bolcat en la investigació. S’hi han dedicat uns recursos humans i econòmics que mai s’havien destinat en una situació similar”.

Així mateix, Moraga-Llop també subratlla que aquesta recerca sobre la vacuna “no ha partit des de zero”, perquè “quan van aparèixer altres casos de coronavirus pandèmics, els anys 2002 i 2012, el SARS-CoV-1 i el MERS, ja es va investigar molt al respecte, i fins i tot es van idear algunes vacunes”. Un altre factor que ha accelerat la comercialització de la vacuna ha estat “la revisió continuada dels assaigs clínics que s’han anat realitzant per part de les agències reguladores”, que ha facilitat “l’aprovació més ràpida d’aquests fàrmacs”.

Pel que fa als efectes secundaris, el vicepresident de l’AEV destaca que “no són gaire diferents dels que pot generar la vacuna de la grip: efectes locals al punt de la injecció, unes dècimes de febre, astènia, cansament, mal de cap, dolor muscular o articular... però poc freqüents”. Un altre tema que s’ha discutit molt és el de les reaccions al·lèrgiques greus. “Això, que en les vacunes convencionals passa en un o dos casos per cada milió de vacunats, pot ser que en aquesta vacuna sigui una mica més habitual, però és una cosa que s’ha d’acabar de determinar”. En tot cas, el doctor Moraga-Llop puntualitza que “són efectes que es produeixen de manera molt anecdòtica, i generalment en pacients que ja tenen antecedents de reaccions d’aquest tipus”.

CAL SABER

COM FUNCIONA LA NOVA VACUNA A diferència de les vacunes convencionals, que consisteixen en la inoculació del virus atenuat, els dos principals fàrmacs contra la Covid-19, de Pfizer i Moderna, funcionen amb una nova tecnologia: la de l’ARN missatger. S’injecta ARN sintètic que arriba a l’interior de la cèl·lula –al citoplasma, no al nucli–. D’aquesta forma, la cèl·lula fabrica la proteïna fonamental del SARS-Cov2, que permet a l’organisme generar els anticossos.