El 'boom' de les plataformes

Si hi ha un sector que ha fet l’agost amb la pandèmia aquest ha estat el de les plataformes audiovisuals en línia. Serveis com Netflix, HBO o Movistar+, que si bé ja comptaven amb un bon nombre de suscriptors abans que esclatés la crisi s’han vist catapultats gràcies al confinament, tant pel que fa a la quantitat d’abonats com a les hores de contingut consumides.

“Amb el col·lapse que han experimentat altres opcions culturals o d’entreteniment, com els concerts, el teatre o l’oci nocturn, aquesta ha estat una de les poques alternatives que hem tingut a l’abast sense haver de sortir de casa. Per això el seu creixement ha estat incontestable”, analitza Elena Neira, professora de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i autora del llibre Streaming Wars.

El cas de la usuària Àngels Ríos confirma aquesta tendència. “Abans de la Covid-19 només estava abonada a Netflix. Ara també tinc HBO i algun mes també m’he apuntat a Amazon Prime Video”, relata aquesta escaldenca de 41 anys. “És una manera còmoda i flexible d’accedir a moltes pel·lícules i sèries, quan tu vols”, afegeix.

Una situació similar ha experimentat el Jordi Rodríguez, de Sant Julià de Lòria. Ell i la seva parella amb prou feines tenien temps de mirar la televisió abans de la irrupció del coronavirus, però coincidint amb el confinament van decidir apuntar-se a Netflix. “Des d’aleshores som uns incondicionals de les sèries”, confessa aquest jove de 30 anys, que també valora especialment el fet de tenir “entreteniment a la carta” en una època en què “pràcticament no en pots trobar fora de casa”.

Si bé és cert que plataformes d’streaming s’han convertit en un dels grans refugis d’oci de la pandèmia, caldrà veure què passarà quan tot plegat torni a la normalitat. Elena Neira augura que “hi haurà un boom turístic i cultural, perquè tots tenim ganes de sortir”, però opina que els serveis dels gegants audiovisuals, “que tenien molt d’èxit abans del coronavirus i ara han acabat de consolidar-se, no perdran protagonisme”.

I creu que el cinema serà un dels àmbits més afectats. “Potser hi haurà un petit repunt, però serà més complicat convèncer algú que abandoni la comoditat del sofà perquè vagi al cine a veure una pel·lícula”. L’experta, però, creu que el cine no desapareixerà, perquè “les sales continuen sent una important font d’ingressos per a les grans productores”. En tot cas, hi haurà una diversificació: “Els continguts més espectaculars i més susceptibles de ser un èxit de taquilla continuaran estrenant-se a les sales, mentre que les produccions més d’autor potser aniran directament a les plataformes, o tindran estrena simultània en línia i en cinema.”

El gerent dels Cinemes Illa, Jordi Torres, recorda que el seu sector fa temps que conviu amb els continguts per internet, i segons el seu parer, es tracta d’una coexistència “que no ha comportat cap problema”, perquè “l’experiència que ofereix un cine és impossible de recrear a casa”. Admet, això sí, que hi ha hagut una davallada significativa de públic. “Hem perdut tota la part relativa a turisme, que era molt important, i també hi ha molta gent del país que encara té por a sortir”, puntualitza.

Però tancar-se a casa i consumir sèries indiscriminadament tampoc està exempt de riscos. Neira apel·la a “la responsabilitat individual de cadascú” a l’hora de planificar els visionats. “La bulímia audiovisual, amb els famosos afartaments de sèries, l’únic que provoca és que l’espectador acabi sobresaturat, sense capacitat de processar el que està veient.” Per això, reivindica el fet d’“assaborir les ficcions a poc a poc”. I recorda que “moltes plataformes estan optant per estrenar un o dos capítols nous cada setmana, com passava anys enrere amb la tele tradicional”.

Sobre el futur de la televisió, l’analista creu que no desapareixerà, però sí que anirà cap a una major especialització: “Quedarà bàsicament reservada a les emissions en directe, als informatius, als magazins, als concursos...”, deixant la resta en mans de les plataformes. “Per què l’espectador ha d’esperar fins a les deu de la nit per veure una sèrie o una pel·lícula, si la pot veure a les nou? La llibertat de consum és el que més es valora.”

900 milions de subscriptors

Les plataformes audiovisuals ja són propietàries d’almenys el 25% del mercat televisiu mundial i han aconseguit els 900 milions de subscriptors, segons un recent estudi de l’OBS Business School, en el qual es destaca que la pandèmia ha afavorit notablement la seva expansió. L’informe conclou que “la Covid-19 ha obert una finestra d’oportunitats per a les plataformes audiovisuals digitals, elevant les audiències i generant nous patrons de consum que, encara que puguin moderar-se durant la postpandèmia, no sembla previsible que desapareguin a mitjà termini”.