Com ens afecta el canvi d'hora

La nit d’aquest dissabte a diumenge dormirem una hora menys, perquè els nostres rellotges s’avançaran una hora per donar pas a l’horari d’estiu: a les dues de la matinada seran les tres. A partir del diumenge el sol sortirà i es posarà més tard, fins a l’arribada de la tardor.

La idea de canviar l’hora va sorgir a causa de les hores de sol desaprofitades. Suposadament, endarrerir o avançar el rellotge és una manera d’estalviar energia, és a dir, té una motivació econòmica. Però això no està tan clar en l’actualitat: la majoria d’empreses continuen utilitzant molta llum artificial independentment de les hores de llum solar. Aquesta realitat va portar la Comissió Europea, el 2018, a iniciar el camí per eliminar-lo definitivament, però tres anys després els estats membres encara no s’han posat d’acord sobre quin horari adoptar, si el d’hivern o el d’estiu. Si bé cada país té total llibertat per escollir –els fusos horaris són competència nacional–, sí que és necessària certa coordinació amb els veïns. La por que Europa entri en un descontrol horari ha portat a aturar, almenys momentàniament, la iniciativa.

I mentrestant, els ciutadans seguim canviant l’hora dos cops l’any, una situació que sovint té conseqüències per al nostre benestar. “El canvi de primavera m’afecta molt”, comenta Pilar Aguado, veïna d’Andorra la Vella de 52 anys. “Encara que es faci en diumenge, em costa adaptar-me a la nova hora i durant uns dies vaig perduda”, admet.

“Per molt aviat que vagis a dormir dissabte, l’endemà ja t’aixeques tard perquè has perdut una hora. I això s’arrossega bona part de la setmana, perquè em sento més cansat durant els dies següents”, apunta, al seu torn, Xavi Giménez, lauredià de 41 anys.

L’impacte del canvi horari en la salut té una explicació científica. “El rellotge biològic està programat per dormir de nit i estar despert de dia. Com tots els rellotges del món, necessita que li donem corda per funcionar correctament. I la corda són els estímuls externs: la llum i la foscor”, apunta el doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son i coautor del llibre El Método Tokei. “Quan canviem l’horari el que fem és canviar aquesta corda: informem que l’hora de la sortida del sol és abans i que l’hora de la posta del sol és després... estem confonent aquest rellotge”, afegeix.

Estivill lamenta que “per raons polítiques o falses raons econòmiques, sense pensar realment en les raons biològiques, s’està modificant constantment aquest horari”, amb tot el que això comporta per al nostre organisme. En aquest sentit, posa en relleu que poden aparèixer símptomes com “insomni, irritabilitat, trastorns digestius o baix rendiment”, i que “algunes persones poden trigar fins a una setmana a adaptar-se al nou horari”. Entre les més susceptibles hi ha “la gent jove, i especialment els nadons, que es trasbalsen si estan en període de lactància”. També la gent gran se’n pot veure afectada, “ja que està acostumada a dormir i llevar-se a hores concretes”.

Com es poden minimitzar els efectes del canvi d’hora? El doctor advoca per “no modificar els hàbits de manera brusca el dia i l’hora que toca”. Per contra, aconsella anar adaptant les rutines durant les quatre jornades anteriors: “Avançant-les o retardant-les 15 minuts cada dia [en funció de si és horari d’estiu o d’hivern] n’hi haurà prou.” En tot cas, l’expert creu que el problema va més enllà, i que a més de deixar un fus horari fix tot l’any, també caldria modificar alguns hàbits. Per exemple, durant els caps de setmana, anar a dormir més d’hora i matinar més. “Si dissabte anem a dormir molt tard i diumenge dormim fins ben entrat el matí, això provocarà uns desajustos que ens repercutiran tota la setmana”, exposa. L’altra gran modificació que reivindica Estivill fa referència a com s’hauria d’organitzar la societat des del punt de vista horari: “A Catalunya, però també a Andorra, hi ha uns horaris laborals i escolars que disten molt del que és normal a Europa. Caldria avançar les hores d’entrar a la feina o a classe, acabar més d’hora, tenir temps de gaudir de la família i de les aficions, i anar a dormir més aviat. D’aquesta manera descansaríem més i seríem molt més productius”, opina. “En general, anem curts de son”, conclou.

Preferència per l’hora d’estiu

Un 56% dels residents a Andorra preferiria mantenir sempre l’horari d’estiu. Així es desprèn del darrer Observatori del 2020 del Centre de Recerca Sociològica. De les opinions restants, un 20% seria partidari de mantenir el sistema actual, amb els dos canvis al març i a l’octubre, i només un 8% dels enquestats deixaria sempre l’horari d’hivern. El 40,5% de les respostes considera positiu el canvi que es fa al març, i un 17% negatiu. El fet que es faci de nit més tard és el que més influeix en les valoracions. Mentrestant, el de l’octubre només té un 9,2% de valoració positiva i un 43% de negativa.