I aquest any, farem mona?

Una de les nostres tradicions més arrelades en el marc de la Setmana Santa són les mones de Pasqua que els padrins regalen als fillols. El 2020 la celebració ens va enxampar en ple confinament estricte –no feia ni un mes que havia esclatat la pandèmia–, però tot i així es va poder complir el ritual. El context era molt advers, però les pastisseries van poder salvar els mobles potenciant el servei a domicili. Aquest any no estem tancats però es mantenen les limitacions pel que fa a les trobades familiars. “Serem menys a casa però comprarem la mona igualment, encara que sigui per seguir el costum”, explica Josep Teixidor, veí d’Andorra la Vella de 40 anys i pare de dos nens petits. “Amb la família hem decidit que en lloc de regalar la mona entre nosaltres, cadascú es compri la seva. L’important és que no es perdin les tradicions”, opina. Els pastissers ja han pres bona nota d’aquesta nova realitat: com ja va passar la Pasqua passada, faran mones més petites per adaptar-les a un menor nombre de comensals. El gremi, en tot cas, es mostra expectant respecte a què passarà, i ningú s’atreveix a fer pronòstics sobre com aniran les vendes. Per un costat, confien que les restriccions per desplaçar-se per Catalunya facin augmentar el consum de clients del país. Però, per l’altre, temen que la manca de turistes també tingui un impacte negatiu. En alguns obradors, l’activitat frenètica que habitualment hi havia els dies previs a diumenge de Pasqua ha desaparegut. “Anem a mig gas”, reconeix José Manuel da Silva, propietari del grup de pastisseries El Tortell. “Ja m’agradaria poder preveure com anirà aquesta temporada, però ara mateix és difícil de dir. De moment tinc molt poques demandes”, agrega. També recorda que “portem un any sense pràcticament poder sortir del país, i ara els que puguin marxar a algun lloc ho faran”. D’altra banda, destaca que “també hi ha famílies en situació complicada, que potser es decanten per opcions més econòmiques, com comprar la mona, o almenys la figura de xocolata, al supermercat”. Altres rebosters ho han previst tot com si estiguéssim en època pre-Covid, malgrat les incògnites. “Hem encomanat la mateixa quantitat d’ingredients que en un any convencional i ja veurem com anirà tot plegat”, apunta Jimmy Ambor, responsable de la pastisseria Les Delícies del Jimmy, de Canillo. “Fa un any no vam tenir turistes, però ho vam poder compensar amb la gent d’Andorra. Però aquesta vegada no ho tinc gens clar: els que puguin escapar-se d’alguna manera ho faran i visitants no n’hi haurà, segur”, afegeix. Tot i que té una altra pastisseria a Escaldes, en l’època de Pasqua Ambor treballa principalment al seu local canillenc. “Molta gent té segona residència a la parròquia, aprofita les vacances de Setmana Santa per passar aquí la recta final de la temporada de neu i depas també celebren la mona”, explica. Una font d’ingressos que torna a esfumar-se per segon any consecutiu. “Ara, només toca confiar que els andorrans facin país”, asse­nyala. En la mateixa línia s’expressa Alexis Estopiñán, propietari de la pastisseria Estopiñán. “Nosaltres treballem per mantenir la cultura i les tradicions, i ho fem amb la confiança cega que les famílies del país faran el mateix”. Aquest conegut establiment d’Escaldes-Engordany ja fa dos mesos que està treballant en les mones. “Les peces de xocolata s’han de començar a preparar amb temps. Les fem totes nosaltres i això comporta moltes hores de feina, perquè hi ha molta tècnica al darrere”, indica. Aquest any, a més, han llançat una edició especial amb les figures dels set tamarros, dissenyades per Pere Moles. “És una manera de reivindicar la nostra cultura més enllà dels personatges típics habituals en les mones”, puntualitza Estopiñán. Els dubtes sobre com anirà aquesta Setmana Santa es mantindran fins a l’últim moment. “Aquest any anem una mica perduts”, confessa Marilyn da Silva, de la cadena de forns Art i Pa. “La Pasqua de l’any passat va ser una sorpresa perquè vam vendre moltíssim, sobretot figures de xocolata. Però ara no sabem com aniran les coses”, remarca. “El que és clar és que les reunions familiars seran amb menys gent”, de manera que “toca fer mones més petites, per a tres o quatre com a molt”, afegeix. En temps difícils toca reinventar-se.

Una recepta canviant

Amb el temps, les mones han anat canviant de forma i composició. La recepta original es feia amb massa de pa comú acompanyada d’ous durs (un per cada any que tingués la fillola o el fillol). Després es va passar a la massa de pa de pessic, i posteriorment al pastís –que pot ser de mantega, de xocolata, de crema, de fruita...–, i als ous i les figures de xocolata.