Revolta contra l'ADN caní

Després de la polèmica suscitada per la pròxima implantació, en algunes parròquies, d’una taxa sobre la tinença de gossos, una nova controvèrsia relacionada amb aquests animals de companyia ha cobrat força els darrers mesos: l’elaboració d’un cens caní a partir de mostres d’ADN, que té com a finalitat principal sancionar els propietaris que no recullen els excrements. La idea, que es va començar a gestar el 2016, ja ha començat a materialitzar-se –a tots els comuns excepte a Escaldes-Engordany, que se n’ha desmarcat–, i en principi els amos tenen de termini fins a l’1 de gener del 2022 per dur a terme aquesta identificació mitjançant el genotipatge.

El pla no només ha topat amb l’oposició dels propietaris, sinó que també ha generat importants reticències entre un col·lectiu clau per al seu desenvolupament, el dels veterinaris. A través d’un informe lliurat al Govern i als comuns, els professionals han avisat que l’elaboració d’un banc d’ADN i el procés per analitzar les mostres –que, a més, s’hauran d’enviar fora del país– té un cost altíssim en relació amb la fiabilitat dels resultats.

“Només un 45% de les tifes analitzades serviran per identificar l’animal”, alerten fonts properes. De la resta, “es calcula que un 5% estaran contaminades per l’orina d’altres gossos, fet que no aportarà un resultat concloent, i en l’altre 50% dels casos es tractarà de gossos no censats: es podrà traçar un perfil genètic, però no identificar-lo”.

Els facultatius insisteixen que “l’únic sistema fiable per identificar els gossos és el microxip”, i que, pel que fa a les sancions als amos incívics, “el que cal és incrementar el control als carrers i fer més campanyes de conscienciació”.

En el mateix sentit s’expressa el portaveu del Grup Animalista, Jaume Vilamajó, que considera que “cal anar cap a la sanció directa dels propietaris que no netegen els excrements, amb una major vigilància dels espais públics”, en lloc “d’obligar tothom a fer una anàlisi de sang del seu gos”. Una solució que, “en la majoria dels casos, no servirà per identificar el culpable”. En canvi, “només que cada comú imposés quatre o cinc multes a incívics enxampats in fraganti això ja seria una estratègia dissuasiva important”.

De la seva banda, Marc Crespo, responsable d’un centre d’ensinistrament caní, entén que “es vulguin buscar solucions, perquè és cert que hi ha gent que mai ha recollit els excrements. El que no es pot fer és atacar tots els propietaris i fer pagar justos per pecadors, perquè així l’únic que s’aconsegueix és posar-nos més obstacles i impediments per tenir un gos”. I alerta de les conseqüències que això pot tenir: “Que hi hagi més abandonaments i que molts amos mirin menys pel gos, perquè al cap i a la fi estem travessant una crisi econòmica molt bèstia.”

L’Anna (nom fictici) no oculta la seva indignació. Aquesta propietària de tres gossos posa en relleu que “pel carrer et trobes molta més brutícia generada per persones que per animals de companyia. Per què ens han de carregar les culpes a nosaltres?”, es pregunta. A més, veu absurd “que en un moment tan delicat econòmicament es dediqui tanta despesa a un sistema poc efectiu. Que posin més inspectors”, reclama.

Una altra propietària, Teresa Pardo, apunta que “si aquesta idea de l’ADN fos tan bona i eficaç estaria implantada a totes les ciutats”, i en canvi “ha fracassat allà on s’ha posat en pràctica”. També recorda que “Andorra és un país on venen molts turistes amb gossos, que no estan registrats”, fet que suposarà “fer moltes anàlisis per a no res”. Així mateix, critica el fet que, després que els veterinaris del país s’hagin manifestat en contra del projecte, “els comuns han començat a pressionar-los i fins i tot han dit que en portaran de fora per fer el cens”. Pardo lamenta que “sembla que aquest tema ja està dat i beneït. Això fa pensar que a algú li interessa molt tirar-ho endavant”.

La Raquel, una jove que té dos gossos, confia, en canvi, que els polítics “recapacitaran i faran marxa enrere”. La mesura, opina, “no té cap ni peus, perquè el sistema ni tan sols és fiable”. D’altra banda, el pla “suposa una despesa més a totes les que ja tenim: taxes, vacunes, assegurança... el que estan aconseguint és que hi hagi més baixes al registre d’animals”. Una xifra que s’ha disparat un 1.200% en el primer trimestre de l’any, passant de les 60 del mateix període del 2020 a 740.

“Sembla que els propietaris de gossos portem una diana a l’esquena, perquè som el blanc de totes les crítiques”, assenyala Isabel Álvarez. Al seu entendre, implementar el banc d’ADN “suposarà un esforç enorme per a no res”, ja que “no es podrà tenir un control efectiu sobre els incívics”. En canvi, advoca per buscar solucions més assequibles: “Més espais d’esbarjo, més inspeccions i més campanyes de sensibilització.”

Una despesa de 420.000 euros

La campanya dels comuns per tenir identificats els gossos a través de les defecacions tindrà un cost inicial de 420.000 euros, segons calculen els veterinaris en el seu informe sobre el projecte. La xifra s’obté de multiplicar els 15.000 gossos censats al Registre d’animals de companyia pels 28 euros que costa l’anàlisi de sang per obtenir l’ADN. Cal recordar que en aquest primer any els comuns s’han compromès a assumir el cost de la prova. La despesa de l’anàlisi de les femtes (32 euros) també serà a càrrec de les corporacions.