Compte amb les begudes energètiques

Els seus envasos de seguida criden l’atenció pel disseny cridaner i dinàmic. Les podem trobar en qualsevol supermercat i estan a l’abast de tots els consumidors. No és estrany veure joves pel carrer prenent-ne, i menys encara en festes i discoteques, sovint barrejades amb alcohol. Les begudes energètiques són molt populars entre aquest col·lectiu, però més enllà d’aquesta fama el seu consum reiterat aporta més riscos que no pas beneficis.

El Pol i l’Albert, dos amics de 19 i 20 anys, reconeixen que no en són del tot conscients. “Tampoc n’hem pres gaire sovint, a vegades per estudiar o per sortir de festa”, expliquen. Però quan se’ls pregunta sobre els efectes secundaris associats a un consum abusiu admeten que no els coneixen.

“Aquests productes contenen substàncies excitants en dosis molt altes, fet que provoca un augment de la freqüència cardíaca i pot desencadenar arrítmies que fins aleshores es trobaven en estat latent”, alerta el doctor Ricard Ballester, especialitzat en cardiologia. “Quan, a més, es barregen amb alcohol, el còctel pot ser explosiu”, afegeix.

Les cardiopaties són, però, només un dels efectes adversos relacionats amb aquestes begudes. “Pot aparèixer insomni, nerviosisme i hiperactivitat, augment de la pressió sanguínia, mal de cap i d’estómac...”, enumera la dietista i nutricionista Katia Durich. Així mateix, “la incoordinació motora i la sensació d’ansietat i inquietud també són freqüents”, puntualitza, com igualment ho són “problemes renals per la deshidratació”.

A aquests efectes s’han d’afegir la fatiga “intensa, tant física com psíquica”, que apareix un cop passat l’efecte estimulant. Respecte a aquesta qüestió, Durich recorda que “aquests tipus de begudes disminueixen la sensació i la percepció de fatiga física i mental, però l’organisme realitza l’esforç físic i mental exactament igual”.

Però quins acostumen a ser els components d’aquests productes? “A banda de portar substàncies que aporten energia, també contenen psicoestimulants com la cafeïna, la taurina, el ginseng, l’extracte de guaranà o la glucuronolactona”, exposa la dietista.

Unes combinacions que poden arribar a crear dependència amb facilitat. “Les begudes estimulants i euforitzants produeixen la dependència psíquica pròpia de qualsevol substància d’aquest tipus, per la qual cosa inciten a consumir-les de forma freqüent per experimentar de nou i reviure les sensacions d’eufòria que proporcionen”, avisa l’especialista.

El perill de dependència es pot veure redoblat quan aquestes begudes energètiques es mesclen amb alcohol. En aquest sentit, es tracta de productes que “no contraresten els efectes de l’alcohol”, i que per tant “poden afavorir les conductes addictives”, indica Durich. “El seu poder estimulant neutralitza els efectes depressors de l’alcohol”, agrega, fet que provoca “una disminució de la sensació d’embriaguesa que sovint porta a consumir quantitats d’alcohol molt superiors a les que l’organisme està preparat per assumir, i encara més en menors”, assenyala.

Durich també posa en relleu que, en general, “aquestes són begudes que aporten pocs o cap benefici a l’organisme”, i que en canvi “poden provocar molts problemes”, per la qual cosa “el seu consum, ja sigui abusiu o no, no és recomanable. Consumir-les molt ocasionalment o no consumir-les de cap manera seria el més indicat”, ja que “els seus beneficis no superen en cap cas els inconvenients”, insisteix la nutricionista.

Alguns països europeus ja s’han posat les piles per mirar de restringir la comercialització d’aquestes begudes. “França, Noruega i Dinamarca les venen només en farmàcies, i a Irlanda han presentat un informe amb algunes recomanacions, com ara posar en l’etiquetatge que són inadequades per als menors de 16 anys, les dones embarassades i les persones sensibles a la cafeïna, i que no són aptes com a agents de rehidratació després de pràctiques esportives”, remarca Durich. Amb tot, ni Espanya ni Andorra disposen a hores d’ara de cap normativa que les reguli.

Una popularitat que va a l’alça

El consum de begudes energètiques s’ha disparat en els últims anys i s’ha fet un lloc en els hàbits dels més joves. Segons l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, el 15% dels nens, el 30% dels adults i el 68% dels adolescents consumeixen aquestes begudes. D’aquests últims, el 12% de forma sistemàtica (1 litre al dia) i, sovint, en combinació amb alcohol: el 70% dels joves d’entre 18 i 29 anys els combinen.