La Covid i la salut psicològica

La crisi sanitària del coronavirus ha provocat molts canvis socials. Una de les seqüeles més importants ha estat l’increment de l’estrès psicològic. Els temors sobre l’impacte del virus en la salut, les preocupacions pels membres de la família, l’aïllament social, els problemes econòmics i la incertesa han causat molta angoixa a moltes persones.

Això ha tingut conseqüències en la salut mental, fins al punt que el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) –que fa mesos que avisa que els casos no només no anirien a la baixa tot i la relativa tornada a la normalitat, sinó que augmentarien– parla ja d’un 40% de la població afectada en major o menor grau. Després d’oferir atenció psicològica gratuïta durant els primers mesos de confinament, el Copsia participa ara en un nou programa d’ajuda creat pel Govern i subvencionat al 65% per l’executiu.

“No sé si aquesta xifra del 40% és certa o una exageració, però entre amics i parents sí que he notat un desànim generalitzat, i jo mateixa no he pogut evitar sentir angoixa”, comenta la Laura Baeza, veïna de la capital de 43 anys. “I tampoc no em puc queixar, perquè he pogut conservar la feina i en l’àmbit personal o familiar no he patit grans trasbalsos, però quan mires al teu voltant i veus quina és la situació econòmica i sanitària, és lògic sentir-se desanimada”, afegeix.

Més preocupant és el cas del Pau (nom fictici), resident a Sant Julià de Lòria de 49 anys que admet haver passat per una depressió arran de la complicada situació personal desencadenada per la pandèmia. “Després d’una temporada en ERTO vaig perdre la feina a mitjan any passat”, explica aquest treballador del sector de l’hostaleria. “Fa poc que he pogut tornar a treballar, però durant uns mesos ho vaig passar realment malament”. Assegura que després de dubtar-ho molt va decidir consultar amb un professional. “Vaig anar a una psicòloga i em va ajudar molt a vèncer l’ansietat. Estava molt neguitós pel futur”, remarca.

D’altra banda, el dels joves és un dels col·lectius més tocats pels efectes psicològics de la Covid-19. En una etapa de la vida ja per si mateixa complicada s’hi ha sumat un nou factor de complexitat. Des del Copsia es recomana buscar distraccions, trobar noves maneres de connectar amb els amics i prendre consciència que l’ansietat és un sentiment normal.

“Ho hem portat com hem pogut”, expliquen l’Àlex i la Gemma, companys d’estudis d’FP. “Ara encara estem més o menys bé, però l’any passat vam passar mesos molt difícils”, reconeixen aquests joves de 18 anys. “Molt avorriment, molta incertesa, ganes de veure els amics, preocupació pel que els pugui passar als teus avis...”, enumeren. També lamenten que el jovent hagi carregat amb bona part de les culpes de la propagació del virus, quan opinen que les responsabilitats han estat compartides. “És cert que hi ha hagut joves irresponsables, però moltes persones adultes que també s’han saltat les restriccions”, exposen.

I quina ha estat la sensació entre la gent gran? “Angoixa per partida doble”, opina Isidre Bayo, veí d’Escaldes-Engordany de 68 anys. “Primer com a col·lectiu més vulnerable davant la malaltia. Personalment he passat molta por”, afirma. En segon lloc, inquietud pel futur de fills i nets. “No pots evitar preocupar-te per la seva situació, econòmica i laboral.” També és conscient que el col·lectiu ha patit molta solitud. “No ha estat el meu cas, perquè visc amb la meva dona, però per a la gent gran que està sola deu haver estat terrible.” Així mateix, remarca que la tecnologia l’ha ajudat a mantenir el contacte amb la família durant els mesos més durs. “Hem après a fer videotrucades i això ens ha ajudat molt, ens ha donat ànims. L’aïllament és molt difícil de portar”, conclou.

CAL SABER

1.Seguir una rutina.És important conservar les rutines diàries pel que fa a la feina, el descans, l’alimentació, la higiene o l’exercici físic. 2.mantenir el contacte social.Cal seguir en contacte regular amb amics o familiars, ja sigui presencialment (amb cura) o mitjançant telèfon o internet. 3.Informació en justa mesura.Mantenir-se informat sobre el virus és clau, però no hem d’estar sobreexposats a notícies que ens puguin generar angoixa.