Trencar amb el tabac
La dependència és més psicològica que no pas química
Fumar és un hàbit tan fàcil d’adquirir com difícil de deixar. Ho demostra el fet que pràcticament tots els fumadors han intentat abandonar el tabac en algun moment de la seva vida i no tots, ni de bon tros, ho han aconseguit. “Fumo regularment des dels 16 anys i només vaig aconseguir parar durant l’embaràs del meu fill”, explica Sandra Parra, veïna de Sant Julià de Lòria de 38 anys. “La veritat és que em vaig mentalitzar tant que no em va costar gens, el problema és que després vaig recaure. Hauria estat un bon moment per deixar-ho del tot”, afegeix.
“Deixar de fumar és el típic propòsit que et marques cada cap d’any i mai ho aconsegueixes. Jo ja porto tres intents i no hi ha manera. No aguanto ni una setmana”, comenta, al seu torn, Josep Porta, resident a Andorra la Vella de 39 anys i fumador des de l’adolescència. Però per quins motius el tabac és tan addictiu? “Bàsicament perquè és una dependència psicològica, a més de química: fumar s’associa a estones d’oci, de diversió i de relax”, indica la consultora per al desenvolupament del talent i hipnoterapeuta Núria Prenafeta. “La nicotina i els additius que porten les cigarretes creen addicció, però en realitat duren pocs dies en l’organisme. La persona que fuma associa el tabac a moments de plaer, i és per això que es fa tan difícil deixar-ho, ja que es converteix en una addicció psicològica”, agrega. Abandonar l’hàbit amb la força de voluntat és l’opció més habitual, però també la que més pot dur a la frustració. “El percentatge de fracàs és molt elevat. Això genera la falsa creença de que abandonar el tabac és molt difícil”, remarca Prenafeta.
Per tant, sempre s’aconsella posar-se en mans de professionals. “El tractament de tabaquisme inclou diverses intervencions terapèutiques que van del consell mínim a la intervenció intensiva”, indica al respecte la coordinadora de la unitat de conductes addictives (UCA) del SAAS, Angelina Santolària. “Les modalitats de tractament poden ser diverses: des de la psicològica fins a la teràpia substitutiva de nicotina, passant pel tractament farmacològic”, especifica. “Primer expliquem al pacient les diferents alternatives terapèutiques i posteriorment decidim conjuntament la més adequada. El tractament sempre és individualitzat.” L’UCA va atendre el 2019 un total de 22 persones, i després d’una davallada important l’any passat, aquest 2021 “la demanda està en la mateixa línia que fa dos anys”. Santolària destaca que “el perfils de pacients són d’edats compreses entre 35 i 50 anys, derivats del metge de capçalera i especialista, amb patologia crònica o patologia mèdica associada al tabac, i alt grau de dependència”. I ressalta que “la majoria han realitzat un o diversos intents previs per deixar de fumar”.
De fet, és pràcticament impossible aconseguir deixar el tabac si no hi ha una motivació clara darrere. “És important tenir clar què hi guanyaràs si deixes de fumar per sempre, i fer que aquest benefici sigui el teu veritable objectiu. I en segon lloc, t’has de preguntar si aquest guany és prou motivador per a tu. Això és una cosa que no tothom té present, i és clau per a l’èxit de deixar aquest hàbits”, assenyala Núria Prenafeta. I precisa que “en molts casos la motivació és només externa: perquè a la parella li molesta o als fills no els agrada; perquè és dolent per a la salut o perquè cada cop és més difícil trobar espais on fumar. Si no hi ha una veritable motivació interna les possibilitats d’èxit són baixes a llarg termini i s’hi acabarà tornant a enganxar”. Prenafeta insisteix en el fet que “cal buscar tot allò positiu associat a ser no fumador. I encara que tots siguem conscients que és perjudicial, no és tan fàcil trobar aquests motius, i que els beneficis de prendre la decisió superin els inconvenients”.
A més, posa en relleu que “les addiccions funcionen de manera inconscient, i per això és tan difícil vèncer-les”. I afegeix que “l’addicció se supera no quan deixes de fumar, sinó quan deixes de tenir ganes de fumar, perquè llavors ja no cal fer cap esforç, i per això tornar a recaure és més difícil”. La Núria Prenafeta treballa amb la hipnosi, ja que és el mètode que s’ha comprovat que té un percentatge d’èxit més elevat. “Segons dades de l’Institut Erickson, el 80% dels fumadors que segueixen correctament un procés d’hipnoteràpia deixen de fumar, i el més interessant és que només hi ha un 2,5% de recaigudes”, assenyala. El procés, personalitzat per a cada usuari acostuma a estar estructurat en quatre sessions, i la durada és d’un mes. El primer que s’experimenta és una disminució de les ganes de fumar. “No cal fer cap esforç per deixar-ho, ja que els canvis operen a nivell inconscient: la persona deixa de sentir la necessitat. És més, una de les màximes és prohibit prohibir-te fumar”, explica. A més de la hipnosi, hi ha altres sistemes per deixar el tabac, com l’acupuntura o la tècnica psicològica EDMR, entre altres, que poden ajudar força. Prenafeta recorda que “també hi ha els pegats de nicotina o les cigarretes electròniques”, però que aquests sistemes no ajuden a deixar l’hàbit de fumar, perquè continues rebent nicotina, però per una altra via”.
La covid-19, un bon incentiu
Amb suport professional i serveis per deixar de fumar, els consumidors de tabac dupliquen les possibilitats d’abandonar amb èxit aquesta addicció, ha assegurat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a pocs dies de la celebració, aquest dilluns, del Dia mundial sense tabac. L’organisme sanitari ressalta que quan es va conèixer que els fumadors tenen més probabilitats de desenvolupar variants greus de la Covid-19, moltes persones s’han animat a deixar-ho. “La pandèmia ha estat un bon incentiu”, ha afirmat Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS.