La cultura de reaprofitar

a pandèmia de la Covid-19 ha portat aparellats una sèrie de canvis pel que fa als hàbits de consum. Mirar de guanyar uns diners extra donant una segona vida a coses que ja no utilitzem i, al mateix temps, aprofitar els preus més competitius que ofereixen botigues i plataformes de venda d’articles de segona mà s’ha convertit en una tendència a l’alça. Roba que ja no ens posem, aparells o mobles que no necessitem... articles que venem o comprem per donar-los una segona vida.

Internet segueix sent un dels canals més utilitzats. A banda de grans portals com Vinted o Wallapop, també han anat sorgint algunes iniciatives locals que han acabat tenint gran èxit. És el cas de la pàgina de Facebook Segona Mà Andorra. Amb prop de 7.000 seguidors, aquest servei creat el 2012 ha experimentat un auge arran de la crisi del coronavirus. “Les transaccions s’han disparat en els darrers mesos”, assegura el seu administrador, Ricky Casellas. “Hi ha més oferta que mai i més gent interessada a fer adquisicions a bon preu”, especifica.

Aquesta pàgina se centra principalment en roba, electrònica i vehicles, tot i que està oberta a pràcticament qualsevol cosa que es pugui comprar o vendre entre dos particulars. Casellas constata que, amb el pas dels anys, la mentalitat dels usuaris respecte al mercat d’ocasió ha anat canviant. “Al principi molta gent s’obria perfils falsos perquè no volia ser etiquetada de pobra. Hi havia molt estigma social respecte a tot aquest món”, afirma. Ara, en canvi, “es veu una major conscienciació. No només es tracta d’una qüestió econòmica, sinó també mediambiental. Per què generar més residus quan moltes de les coses que ja no volem poden ser aprofitades per una altra persona?”.

De la mateixa manera que la crisi financera del 2008 va fer créixer el mercat de segona mà, la crisi sanitària actual ha fet revifar l’interès pels establiments especialitzats. Una cosa que, paradoxalment, no sempre beneficia els seus propietaris. “Molta gent acudeix a intentar vendre coses, però hi ha poc interès a comprar”, relata Ronnie Furey, de la botiga Buy Back d’Escaldes-Engordany. El local, que treballa sobretot amb productes d’electrònica, s’ha trobat amb força casos de “persones que, per exemple, a l’inici de la pandèmia es van comprar una videoconsola, però que no són jugadors habituals. Ara, quan ja ha passat el període de restriccions més estrictes, me les intenten vendre pel preu que ells van pagar. És complicat de gestionar”, assenyala Furey.

De moment, la botiga pot fer equilibris gràcies a acords amb establiments que fan liquidació d’estocs. “Sempre els surt més a compte vendre-m’ho a mi que portar-ho fora del país. D’aquesta manera tinc més varietat de productes i a una part els puc donar sortida”, diu el propietari de Buy Back. Furey lamenta que bona part de la seva clientela habitual, col·leccionistes sobretot, “eren persones que acostumaven a venir d’Espanya o de França i ja no viatgen. Esperem que la cosa revifi aviat”, afegeix.

La caiguda del turisme també s’ha fet notar a les botigues Com Nou Andorra, especialitzades en roba i equipament esportiu de segona mà. “Amb la pandèmia molts clients habituals han deixat de venir, i al mateix temps, ens trobem amb moltes persones interessades a posar articles a la venda. L’equilibri és difícil d’aconseguir”, assegura el seu responsable, Marcos Argüelles, que dubta que durant aquest estiu la situació es pugui recuperar. En tot cas, creu que la Covid-19 ha despertat un major interès pel comerç d’ocasió, i espera que la cultura del reaprofitament es normalitzi un cop superada la crisi.

Una cultura que, en el cas de la moda, tampoc està del tot consolidada. Això és el que opina Francisca Frouvelle, de la botiga Opportunities, centrada en complements de luxe de segona mà. “A França i als països nòrdics és una cosa normal. Hi ha moltíssimes botigues de reutilització de roba”, apunta. “Aquí encara no estem acostumats a reciclar-la, tot i que quan es fan mercats o fires puntuals com el Vide Dressing de la Massana, tenen molt èxit. Si això funciona, per què no hi ha més comerços especialitzats?”, es pregunta. Amb tot, considera que “la tendència anirà canviant. La sostenibilitat cada vegada es té més en compte”.