La mascareta persisteix

Tot i que ja fa més de dues setmanes que va deixar de ser obligatòria, l’ús de la mascareta al carrer continua sent habitual, especialment a les zones que són més concorregudes. El costum, la desconfiança vers les noves variants de la Covid-19, la protecció individual quan no es pot garantir la distància de seguretat o, simplement, la comoditat quan hem de visitar diversos establiments són les principals raons per les quals la utilització de la mascareta encara persisteix en els espais oberts. “No sempre la porto, però ja m’he acostumat a dur-la si em trobo molta gent pel carrer. Personalment em sento més protegit”, afirma Marc Rovira, escaldenc de 39 anys. “Ja he rebut la vacuna, però no se sap què pot passar amb les variants que han anat sortint del virus. De moment, és millor anar amb prudència”, afegeix.

La mateixa opinió és compartida per la Laura Papiol, veïna d’Andorra la Vella de 52 anys. “Que la mascareta hagi deixat de ser obligatòria no vol dir que la pandèmia s’hagi acabat ni que recuperem la normalitat total de cop i volta”, afirma. També recorda que “és cert que hi ha molta gent vacunada, però encara hi ha molts joves que encara no han rebut cap dosi. No se sap com pot evolucionar el virus ni si hi pot haver nous brots”, remarca. “A molts països asiàtics l’ús de mascareta és molt habitual, i crec que aquí, durant almenys un temps, seguirem amb aquesta inèrcia”, considera Carolina Quintero, de 34 anys i resident a Sant Julià de Lòria. En el seu cas, assegura que porta la mascareta “més per costum que per por al coronavirus. Això no vol dir que la porti sempre, però, per exemple, si surts de compres o a fer gestions és molt més còmode portar-la sempre posada que anar posant-te-la i traient-te-la cada vegada que entre o surts d’un lloc”, opina. “Després de 15 mesos sent obligatòria, és normal que moltes persones s’hagin acostumat a fer-la servir”, comenta Adrià Garcia, veí de la capital de 41 anys. Ell, personalment, va optar per treure-se-la definitivament el dia que es va aixecar la restricció. “Si evites les aglomeracions i respectes sempre les distàncies, crec que és absurd haver-la de portar contínuament”, opina. I assevera que, tot i així, encara es troba amb algunes mirades de desaprovació quan va pel carrer. “Em sembla molt respectable que qui vulgui portar-la la porti, però no entenc que algú et pugui mirar malament.” I més encara, agrega, “quan durant aquests mesos molta gent ha estat utilitzant la mascareta de manera incorrecta.” El sentit comú, en tot cas, és el que hauria d’imposar-se davant aquesta nova etapa.

"Cadascú ha de ser responsable en funció de la seva pròpia situació: un mateix sap si està vacunat, si ha passat la malaltia, si és població de risc...”, apunta la doctora Júlia Martínez-Illescas. “No és el mateix una persona amb immunosupressió que una persona sana o algú de 90 anys que algú de 18. Cada situació és diferent.” En relació amb això, Martínez-Illescas subratlla que “no és obligatori portar la mascareta, però tampoc no portar-la. Actuem amb responsabilitat”, insisteix. L’especialista posa en relleu que, “si anem sols pel carrer o per espais molt oberts, la mascareta és totalment prescindible”, però que sempre és aconsellable dur-la posada quan ens trobem molta gent. “Sempre és més segur”, puntualitza. Pel que fa a les noves variants del virus, Martínez-Illescas apunta que “si hem rebut la vacuna podem contraure la malaltia igualment, tot i que amb símptomes lleus o fins i tot imperceptibles”. Això no vol dir, però, que “no puguem transmetre el virus a altres persones”, de manera que “sempre és aconsellable aquesta protecció addicional per evitar possibles brots”. Sigui com sigui, la doctora celebra el relaxament de les mesures. “És una molt bona notícia que significa un pas important en la superació de la pandèmia. Sembla que la situació, de mica en mica, es va encarrilant”, conclou.

Mesura generalitzada a europa

Amb l’avanç de les vacunacions, la fi de l’ús de la mascareta en exteriors s’ha generalitzat a Europa. El país pioner va ser el Regne Unit (22 d’abril), amb una prova pilot inicial a Gibraltar des del 28 de març. Els següents han estat Polònia (15 de maig), Hongria (23 de maig), Bèlgica (9 de juny), Àustria (10 de juny), França (17 de juny), Espanya (26 de juny) o Itàlia (28 de juny).