Temps de tempestes

L’estiu acostuma a ser sinònim de sol, bon temps, altes temperatures i dies llargs i agradables. Però l’estació més calorosa també es caracteritza per un fet meteorològic tan fascinant com violent i, si no prenem les precaucions necessàries, també perillós: les tempestes.

Un fenomen que, a més, és cada vegada més freqüent. “No podem dir que les tempestes hagin augmentat d’intensitat els darrers anys, perquè per si mateixes ja són molt vehements, però sí que són ara més habituals”, comenta Guillem Martín, nivòleg i meteoròleg del Servei Meteorològic Nacional. “Aquest juliol s’han registrat temperatures anormalment baixes en alçada, creant un centre de baixes pressions que s’ha situat entre el sud-oest de França i en nord d’Espanya”, especifica. “Quan aquestes masses d’aire fred xoquen amb l’aire càlid del Mediterrani, que aquest any també està sent més calent del normal, es desencadenen les fortes tempestes”, afegeix.

Martín posa en relleu que aquest comportament inusual s’explica pel canvi climàtic. “Les onades de calor en llocs com Sibèria, Canadà, Grècia o Turquia evidencien que l’hemisferi nord està sobreescalfat per la contaminació atmosfèrica”, explica. “Com més escalfor hi ha a l’atmosfera, més capacitat té aquesta de retenir el vapor d’aigua, i per tant, més freqüents i més fortes seran les tempestes quan l’aire calent entra en contacte amb corrents freds”.

La pluja intensa i sobtada, la calamarsa o els llamps ens poden jugar una mala passada en determinades situacions. Afortunadament, la capacitat dels meteoròlegs per predir episodis tempestuosos és cada vegada més acurada, i això ens pot ajudar a estar-ne previnguts i evitar, per exemple, desplaçaments innecessaris en cotxe o sortides a la muntanya si hi ha pronòstic de fortes pluges. Amb tot, incidents localitzats com les recents inundacions a Bixessarri són totalment impredictibles i continuen sent el principal maldecap dels serveis d’emergència.

“Cal tenir en compte que quan es produeixen episodis greus i sobtats com aquest hem de concentrar esforços en aquell punt determinat, però en paral·lel també podem tenir desenes de serveis en altres llocs en un espai molt reduït de temps”, relata l’oficial cap de guàrdia dels bombers, Òscar Llovet.

Entre els incidents més habituals hi ha inundacions puntuals al carrer, inundacions en habitatges a causa de canonades embussades o trencament de branques si hi ha vent intens. “Quan hi ha tempesta sempre saps que hauràs d’actuar molt sobre la marxa, prioritzant sempre les intervencions en funció de la gravetat i de si hi ha o no vides en joc”, afirma Llovet. L’oficial també reconeix que en situacions com les de Bixessarri “des de bombers poca cosa podem fer més enllà de controlar l’evolució del desbordament i evacuar algun habitatge si és necessari”.

Quedar-se a casa, en tot cas, és l’opció més segura. “És important tancar totes les finestres per evitar corrents d’aire, que poden atraure els llamps”, subratlla Guillem Martín. També és important “retirar tots els objectes dels balcons que puguin caure”. Si el xàfec ens sorprèn al carrer, “intentarem resguardar-nos en un lloc el més tancat possible”, afegeix.

Els conductors també han d’anar amb molta cura. “No hem d’agafar mai el cotxe si hi ha tempesta, i si ens enxampa de sorpresa en ple trajecte, el millor és reduir la velocitat i intentar estacionar en algun lloc segur fins que la intensitat disminueixi”, recomana l’oficial Llovet. És cert que l’interior del cotxe ens protegeix dels llamps [vegeu requadre], però la mala visibilitat i l’excés d’aigua a la calçada ens poden jugar males passades. “El més important és no passar mai per una zona inundada: pot ser que ens quedem atrapats o, pitjor encara, que el corrent ens arrossegui”, apunta Llovet.

I si estem d’excursió a la muntanya? “Cal buscar un refugi o una zona resguardada, lluny de les crestes o de les roques més punxegudes, que és on hi ha més possibilitats que caigui un llamp”, aconsella. “I mai refugiar-nos sota un arbre”, conclou.

L’efecte de la ‘gàbia de faraday' Estem resguardats dels llamps dins el cotxe? La resposta ens la dona el físic britànic del segle XIX Michael Faraday: sí. Un cotxe tancat impedeix que l’electricitat passi a l’interior. Mitjançant un experiment batejat com a gàbia de Faraday, el científic va explicar un fenomen aplicable als vehicles: quan un recinte tancat està recobert de metall, l’interior no rep influències de camps elèctrics externs. Això sí, cal tancar finestres, apagar la ràdio i evitar tocar les parts metàl·liques del vehicle.