Com fer la tornada a l'escola més fàcil

Després d’unes llargues vacances, la tornada a l’escola no sempre és fàcil. Es passa sobtadament d’un context marcat per la relaxació i el lleure als horaris, rutines i disciplina propis del món acadèmic. “Cada any hi ha una mica d’angoixa en aquestes dates”, assegura Manel González, pare d’una nena de nou anys. “Després, quan comença el curs i s’hi va habituant, tot canvia, però els dies previs i les primeres jornades són complicades”, afegeix.

“Tristesa, angoixa, irritabilitat, cansament, apatia, dificultats de concentració, dificultats en la presa de decisions, baix autoconcepte, alteracions en la son i la gana, algunes molèsties físiques”... Mariona Calvis, psicòloga clínica infantojuvenil del Centre Andorrà de Psicologia (Capsi), enumera alguns dels símptomes que els més petits poden experimentar a causa del retorn a les aules.

L’especialista concreta que si hi ha menors que experimenten aquests símptomes, habitualment és perquè els pares també els pateixen o bé els transmeten. “La simptomatologia de la síndrome postvacacional es pot donar a qualsevol nen”, especifica. “Aquells que comencen l’escola per primera vegada, els que han variat molt les rutines i horaris durant les vacances, els que canvien d’etapa o els que comencen en un nou centre educatiu, per tant de companys i professors”, agrega.

Calvis assenyala que aquesta síndrome postvacacional “és un procés que poden viure molts nens en tornar a la rutina després d’un període llarg de vacances”. Tot i així, aquesta simptomatologia “ha de durar pocs dies, entre dos i quatre aproximadament”, que és el que triga el nen a adaptar-se de nou al ritme de vida normal. “En el cas que s’allargués més de 15 dies seria recomanable visitar un especialista per valorar la presència d’alguna problemàtica que contribueixi a fer que l’infant no aconsegueixi adaptar-se”, apunta. En qualsevol cas, la psicòloga insisteix que les molèsties físiques i psíquiques associades al retorn a la normalitat són habituals.

“S’estima que aproximadament el 8% de nens i un 15% d’adults pateixen aquests símptomes”, puntualitza. I recorda que tant adults com nens, “des de final de juny viuen sense uns horaris fixos, amb menys rutines, amb poques preocupacions i responsabilitats, i gaudint d’ambients més relaxats comparat amb la resta de l’any”. Per aquest motiu, “és necessari fer una adaptació progressiva al canvi d’hàbits i a la tornada a la rutina per evitar o bé per disminuir aquesta angoixa”. És fonamental, doncs, mirar de recuperar la rutina escolar uns dies abans de l’inici de les classes. “A ser possible, no s’ha de tornar de vacances el dia abans de començar les classes encara que estigui tot preparat”, subratlla Calvis. “Cal evitar la sensació de passar directament de la platja a l’aula”. Per minimitzar la possible ansietat també es poden practicar “activitats tranquil·les o bé tècniques de relaxació els dies previs”. Un altre punt a tenir en compte és la correcta regulació dels horaris de la son. Si no es duen a terme adequadament, els nens estaran més cansats i “pot aparèixer més ràpidament la irritabilitat i les dificultats de concentració”, explica la psicòloga del Capsi.

En la mateixa línia, també cal regular “els horaris dels àpats i rutines habituals com, per exemple, dutxes”, afegeix. També és important no deixar per a l’últim moment el procés de comprar i marcar tot el material escolar necessari. Des d’aquest punt de vista, Calvis recomana “que els nens participin a l’hora de preparar tot el material, ja que els ajuda a posar-se en situació del retorn a la classe”. De la mateixa manera, el retrobament amb els companys d’escola uns dies abans de l’inici del curs ajuda a fer la tornada més fàcil. “Així associen la sensació de benestar d’aquest retrobament amb el retorn a l’escola.” I per finalitzar, la comunicació és un altre aspecte essencial. Per un costat, Calvis remarca que les famílies han de “transmetre positivisme per la tornada a l’aula, donar recolzament” als nens, i “destacar aspectes positius com retrobar-se amb els amics o les activitats que fan”. En cap cas “s’han de reforçar les seves angoixes i les seves pors”. Per altra banda, la psicòloga recomana als pares que ajudin els fills “a expressar el que senten i com se senten”. Així, posa en relleu que “és important observar i parlar de la simptomatologia per tal que en prenguin consciència”.

Menys angoixa per la Covid-19

Després de tot un curs passat marcat per la pandèmia, la Covid-19 ja no sembla preocupar tant les famílies. “Ja estem acostumats a viure amb mesures sanitàries”, comenta la psicòloga Mariona Calvis, de manera que “darrerament, des de consulta no detectem tanta preocupació al respecte com abans de l’inici de l’administració dels vaccins”. Tot i així, destaca que encara hi ha infants i adolescents inquiets per les mesures que s’aplicaran: “Si podran estar amb els companys d’altres aules a les hores d’esbarjo, si hauran de dur mascareta en tot moment, com s’organitzaran els grups de menjador...”