Migdiada reparadora

Poques coses hi ha tan necessàries a la vida com dormir bé i descansar. Però sovint el cos no en té prou amb les prescriptives set o vuit hores de son nocturn, i no és gens estrany sentir el típic decaïment de primera hora de la tarda. És aquí on la migdiada s’erigeix com a remei infal·lible, si bé l’accelerat ritme de vida que portem avui dia impedeix sovint poder practicar-la en condicions.

“Quan puc, m’estiro quinze minuts després de dinar. Però no sempre tinc temps”, lamenta Jordi Castañé, veí d’Andorra la Vella de 43 anys. “En general anem massa estressats i hi ha costums com la migdiada que s’estan perdent”, opina, al seu torn, la Dolores Redondo, encampadana de 52 anys. “Si amb prou feines descansem a la nit, encara menys podem fer-ho al migdia”, afegeix.

El cert, però, és que la migdiada és una pràctica molt saludable i reparadora. Ens ajuda a carregar les piles per afrontar la resta de la jornada, millora l’estat d’ànim i ens ajuda a estar més concentrats. Això sí, cal saber-la fer correctament, perquè en cas contrari ens aportarà més inconvenients que beneficis. La clau perquè sigui efectiva està en la durada. “Ha de durar el mateix que la fase de son superficial”, apunta el doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son. “Quan dormim és com si baixéssim els graons d’una escala. El primer graó és el son superficial, després ve el son profund i finalment la fase REM. Normalment el son superficial acostuma a durar uns 20 o 25 minuts com a molt. Aquest lapse de temps és la durada recomanada de la migdiada”, especifica. Però, què succeeix si ens passem d’aquest temps recomanat? “Si dormim més del compte al migdia, que és el que acostuma a passar quan anem curts de son, ens llevem amb mal de cap i desorientació, i el que se suposa que havia de servir per descansar ens deixa encara més aixafats”, ressalta Estivill. Per tant, “la durada ha de ser sempre la mateixa per a tots els adults, si el que volem és despertar-nos amb bona actitud mental”, agrega.

La clau perquè la becaina no es prolongui més del recomanable és descansar correctament a la nit. En aquest sentit, l’especialista ressalta que la migdiada “ha de ser un complement a les vuit hores de son nocturn, però en cap cas un substitutiu. Dormim sis hores a la nit i després un hora i mitja al migdia és fatal: aquest son no serà reparador de cap manera”. El doctor Estivill insisteix, en tot cas, en la importància d’aquest descans de primera hora de la tarda. “La migdiada fa que el cervell descansi i està demostrat que, durant la tarda, les persones que han fet aquest petit break rendeixen entre un 10% i un 15% més en les seves activitats professionals, ja siguin intel·lectuals o físiques. Les empreses haurien d’incentivar aquest costum entre els seus treballadors, i de fet hi ha grans corporacions que l’han implementat, amb molt bons resultats”, destaca. És cert que l’estrès, les obligacions externes que fan que el nostre cervell s’hagi d’adaptar a ritmes i horaris que no li son naturals –és a dir, a dormir quan no toca o estar despert quan no toca–, o el fet de començar a treballar molt d’hora o fer moltes coses durant el dia ha alterat i en molts casos ha desterrat el costum de la migdiada del nostre dia a dia. “Caldria reivindicar i difondre aquesta pràctica”, opina Estivill. “Si ens conscienciem que fer la migdiada és saludable i bo per al nostre organisme, que no és simple mandra, aconseguirem que la nostra salut, en termes generals, sigui molt millor”, destaca.

L’expert posa en relleu que la becaina no és un capritx, sinó una necessitat fisiològica. “El nostre rellotge biològic està programat per fer-nos dormir de nit i estar desperts durant el dia. Però també s’ha demostrat que aquest rellotge, vuit hores després d’haver-nos despertat, té una petita necessitat de son. Aquesta necessitat és la migdiada”, explica. Una necessitat que, lluny d’estereotips culturals, tenim tots els éssers humans. “S’identifica molt la migdiada amb països com Espanya, Itàlia o Grècia, quan en realitat està present en moltes cultures. Tothom, en major o menor grau, la necessita”.

Una aliada de la productivitat

Diversos estudis científics evidencien l’efecte de la migdiada en l’impuls de les capacitats cognitives, la memòria, el raonament, la concentració i l’aprenentatge. Tot plegat afavoreix la productivitat de la persona. Aquesta pràctica també ajuda a controlar la pressió arterial i els nivells d’estrès. D’aquesta manera es prevenen cardiopaties i el risc de malalties cardiovasculars i diabetis.