Obesitat infantil: l'altra pandèmia

Intento que el meu fill mengi bé i de tot, però no és fàcil. Li agrada massa el dolç i no suporta les verdures. Per sort, l’obliguem a fer esport.” La Júlia (nom fictici), mare d’un nen d’11 anys, assegura que és conscient dels riscos de l’obesitat infantil, però admet que resulta complicat vetllar per la bona alimentació dels més petits. “Entre setmana anem de bòlit, molts dies no tens temps de preparar un esmorzar en condicions.”

En el mateix sentit s’expressa en Miquel Corselles, de 43 anys i pare de d’un nen i una nena de 6 i 9 anys, respectivament. “Tirar de brioixeria i de menjar preparat és temptador per als pares, perquè representa molta comoditat i els supermercats estan plens d’ofertes. Fins que un bon dia et planteges si ho estàs fent correctament i intentes canviar d’hàbits.”

Definida per l’Organització Mundial de la Salut com “l’epidèmia del segle XXI”, l’obesitat infantil avança de manera imparable de la mà de diversos factors: mals hàbits alimentaris, sedentarisme, problemes econòmics de la família... Andorra tampoc no se salva d’aquesta xacra. Segons dades del darrer Observatori de la infància, elaborat per l’Unicef i el Centre de Recerca Sociològica, un 16,1% d’alumnes de sisè de primària tenen sobrepès o obesitat, seguit d’un 8,6% en alumnes de primer de primària i un 5,7% en alumnes de maternal.

“Aquesta no és una tendència només del país; és un fenomen que s’està donant en l’àmbit mundial i va a l’alça”, adverteix la presidenta del Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra (CDNA), Berta Jiménez. “I no és una qüestió puntual: es dona des de fa temps”, hi afegeix.

Les causes són múltiples. “És cert que en alguns casos hi influeix el component genètic, però es tracta d’un percentatge molt reduït en relació amb el total”, assegura Jiménez. En canvi, són decisius aspectes com “l’estil de vida de l’infant i dels pares o les rendes familiars”. En aquest últim cas “s’incrementa el risc pel tipus de producte que es compra: molts ultraprocessats o precuinats, que són molt més econòmics, però també molt més perjudicials, perquè contenen grans dosis de sucre i greix”.

Jiménez situa la brioixeria industrial com a principal enemic a batre. “Com a esmorzar o berenar són fatals”, afirma. Així mateix, la presidenta del CDNA també llança un toc d’atenció contra les begudes ensucrades. “La indústria s’encarrega que aquests productes siguin cada vegada més atractius a la vista i més addictius al gust, per això els hem de mantenir a ratlla.” Abusar del sucre, a més, comporta desordres en la percepció sensorial. “El nostre llindar del dolç cada vegada és més elevat. I cada vegada necessitem coses més dolces per obtenir plaer.” El resultat? “Quan un nen menja una peça de fruita la troba insípida.”

Per redreçar la situació, la dietista proposa influir en dos punts: evitar a tota costa la mala alimentació i fer front al sedentarisme. “Cal fomentar al màxim els aliments reals i de temporada. Verdures, fruites, cereals integrals, llegums, peix, carns magres, làctics descremats... i tenir l’oli d’oliva com a font principal de greix”, puntualitza. Jiménez ressalta que “no es tracta de prohibir res, però sí de mirar d’inculcar bons hàbits, i aquí cal que els pares també donin exemple”. I això no vol dir que s’hagin d’eliminar els dolços. “Si algun dia mengen coses ensucrades no passa res. El problema arriba quan això, que hauria de ser puntual, es converteix en un hàbit diari.”

Pel que fa a la manca d’exercici, l’especialista reconeix que “avui dia els nens juguen més a casa que al carrer, fet que afavoreix el sobrepès i l’obesitat”. També en aquest punt recomana als pares inculcar bons costums als infants. “Fer esport i sortir a caminar en família hauria de ser un costum”, destaca Jiménez, que lamenta que ordinadors, mòbils i tauletes s’hagin convertit en la principal font d’entreteniment dels joves. “Les hores de pantalla també influeixen.” I alerta contra l’ús de dispositius a taula: “Si estem massa pendents del telèfon mentre mengem, el nostre cervell està distret i perd la capacitat d’activar les alertes de la gana i la sacietat. Això fa que ens sigui més difícil autocontrolar-nos i, per tant, tindrem més risc de patir obesitat.”

Nen obès, adult malalt

L’obesitat infantil no tan sols condiciona la salut física i psicològica del nen en el present: també tindrà conseqüències futures quan arribi a l’edat adulta. Segons exposa l’OMS, els nens amb sobrepès o obesitat tenen major probabilitat de continuar patint-les de grans, i desenvolupar prematurament malalties com la diabetis o problemes cardiovasculars. Així mateix, l’obesitat infantil perjudica greument el desenvolupament dels seus ossos, articulacions i músculs.