Tristesa de tardor

Amb la tardor, les temperatures baixen i les hores de llum solar es redueixen de manera dràstica. Les condicions climàtiques tenen un efecte negatiu directe sobre el nostre cos, fins al punt que aquesta època registra un elevat nombre de persones que decideixen buscar suport psicològic.

“Que es faci fosc a les cinc de la tarda no anima gaire a sortir ni a fer vida social. Suposo que és normal sentir-se desanimat; a mi almenys em passa”, reconeix Jordi Moral, de 33 anys i veí d’Andorra la Vella.

“Intento mantenir-me sempre activa, però no puc evitar una davallada anímica quan arriba la tardor”, apunta al seu torn Ester Oliveira, escaldenca de 39 anys, que afegeix que es tracta d’un cúmul de coses: “El mal temps, el canvi d’hora, les poques hores de llum natural... tot plegat crea un ambient depressiu.”

Aquestes situacions no són excepcionals. De fet són força freqüents i estan directament relacionades amb l’alteració dels nivells dues hormones, la melatonina i la serotonina, que resulten claus tant en el cicle de son com en l’energia, l’alimentació o l’estat d’ànim. Amb la tardor, la primera augmenta mentre que la segona disminueix. El resultat: poca energia i una major tendència a la depressió.

“El novembre és un mes complicat per a la nostra professió, és quan tenim més feina”, assegura el psicòleg Tomàs Navarro. “Quan arriba la tardor, les consultes es multipliquen. Moltes vegades es tracta de persones que durant la resta de l’any van tirant, però que amb el canvi d’estació s’enfonsen, sovint sense saber ben bé per què”, agrega. Navarro posa en relleu que és “perfectament normal” sentir malenconia amb l’arribada de la tardor. “Som sensibles al nostre entorn, i si de bon matí, quan entrem a l’oficina, és fosc, i quan en sortim, a la tarda, també és fosc. Les millors hores del dia, quan encara fa sol i un temps agradable, les passem treballant, i això inevitablement crea un estat d’ànim negatiu”, assenyala.

“El fet de no poder gaudir de més hores de llum natural és el que més afecta”, indica, d’altra banda, la psicòloga Tania Albino. “Com sempre que hi ha canvis ambientals sobtats, cal adaptar-se a uns nous hàbits i a unes noves rutines, i això sempre genera cert desequilibri”, afegeix. “Algunes persones poden trigar uns dies a acostumar-s’hi i d’altres unes setmanes, però tothom necessita aquest temps d’adaptació.”

La reducció de les interaccions socials també és un factor determinant. “Si deixem de tenir contacte amb els amics perquè ens fa mandra sortir de casa, això crea un cercle viciós que encara empitjora més la situació”, comenta Navarro. Per aquest motiu, el psicòleg recomana que aprofitem “qualsevol excusa per sortir al carrer i aprofitar el temps de llum solar per fer coses a l’aire lliure”.

Des d’aquest punt de vista, Navarro aconsella “no quedar-nos tancats al pis el cap de setmana. Si, per exemple, volem aprofitar dissabte per fer neteja a casa, fer-la a la tarda, i dedicar el matí i el migdia a fer coses a l’aire lliure si el temps ho permet: prendre un cafè o un vermut en una terrassa, fer esport, passejar... l’important és compensar aquesta mancança d’hores de llum”, aconsella.

En el mateix sentit, Albino subratlla que “l’impacte del canvi estacional es pot minimitzar si sortim més sovint o fem més vida social”. En canvi, quedar-nos apoltronats al sofà no ens ajudarà. Al contrari. “L’únic que aconseguirem serà que no ens sentim bé amb nosaltres mateixos, i accentuar encara més aquest desànim”, puntualitza.

Intentar anticipar-se als nous horaris també contribueix al benestar físic i emocional en aquestes dates. “Podem anar adaptant les nostres rutines d’àpats i son progressivament, perquè el canvi no resulti tan brusc”, recomana la psicòloga. La nutrició també juga un paper important. “Hem de mirar de suprimir el cafè de la tarda i apostar per una nutrició rica en vitamines, variada, però lleugera, que ens ajudarà a dormir millor”, apunta Albino. I molt important: “Intentar apagar els dispositius electrònics a la nit. La llum de la pantalla altera la qualitat del nostre son.”

Trastorn afectiu estacional

En alguns casos, el desànim propi de la tardor es pot cronificar i prolongar durant mesos, desembocant en el que es coneix com trastorn afectiu estacional. Aquesta síndrome, que és similar a una depressió i que ha estat categoritzada psicològicament, coincideix amb els canvis d’estació. Habitualment sorgeix en arribar la tardor i desapareix amb l’arribada de la primavera.