La responsabilitat de tenir gos

Joan Matas, veí d’Andorra la Vella de 67 anys, va decidir adoptar un gos, un border collie, ara fa un any i mig, tot just jubilar-se. Admet que, tot i que li agraden els animals, fins aleshores no es va veure amb cor de tenir una mascota perquè no hi podria tenir plena dedicació. “Implica molta responsabilitat i si no tens temps i vius sol, com era el meu cas abans de jubilar-me, és millor no tenir gos”, opina Matas.

“No ets conscient de la feina que implica fins que el tens. No es tracta només de treure’l a passejar, la dedicació va molt més enllà”, comenta al seu torn Sara Zapata, de 47 anys, resident a la capital i propietària d’un golden retriever. “Per sort a la família ens ho podem combinar perquè el gos no es trobi sol”, afegeix.

Aquests dos casos són un bon exemple de tinença responsable, un concepte “molt ampli” que engloba “tot un conjunt de normes i valors que regeixen la relació entre les persones i els animals”, explica Audrey Montel, vicepresidenta de l’associació GosSOS. Montel destaca que “en general, estem en un país on hi ha força conscienciació, però també és veritat que encara existeix cert desconeixement sobre algunes qüestions”. Per aquest motiu, considera “molt necessàries” campanyes com la que acaba d’impulsar el ministeri d’Agricultura, que es desenvoluparà al llarg de tot aquest any i que porta per títol La teva mascota, la teva responsabilitat.

On cal incidir més? Segons la vicepresidenta de GosSOS, “convé insistir en el caràcter definitiu que comporta la decisió de tenir un gos. És un compromís a llarg termini, per a tota la vida de l’animal. Conscienciar sobre aquesta qüestió és indispensable per evitar els abandonaments”. En aquest sentit, “hem de comptar que un gos viu uns 15 anys”.

Un altre aspecte a tenir present és que “la relació amb l’animal és sempre bilateral: no hem de pensar només en el que ens aporta ell a nosaltres, sinó en el que hem d’aportar-li nosaltres a ell”, ressalta Montel. “No es pot buscar que la mascota s’adapti al ritme de la persona, ha de ser al contrari. Hem de garantir el benestar del gos en sentit ampli, no només en el referent a alimentació i atenció veterinària”, puntualitza.

Sergi Ibáñez, propietari de l’establiment Dog-Cat i especialista en perruqueria i ensinistrament de mascotes, resumeix el que implica tenir un animal de companyia amb tres paraules clau: “L’amo ha de ser una persona responsable, compromesa i constant. Si una d’aquestes característiques falla, la relació amb el gos no acabarà bé”, avisa.

A l’hora de decantar-se per una raça o una altra, Ibáñez recomana, en primer lloc, “analitzar quin és el teu ritme i estil de vida. No és el mateix portar una vida tranquil·la que viatjar cada dos per tres per feina, o viure en un xalet que en un pis de 70 metres quadrats”. En cas de dubte, el millor és sempre “deixar-se aconsellar per un professional”, perquè una mala decisió “repercutirà negativament, tant en l’amo com en el gos”.

Capítol a part mereix la qüestió de les races potencialment perilloses, sobre la qual el Govern ha introduït recentment canvis legislatius per endurir les condicions de tinença. Entre els més significatius, l’obligatorietat que les persones que vulguin adoptar o adquirir un gos d’aquestes característiques duguin a terme una formació prèvia.

“Estem d’acord en el fet que el propietari d’un gos ha de tenir un mínim d’informació i formació, sigui quina sigui la raça”, indica Audrey Montel. Però en el cas d’aquesta modificació reglamentària, la vicepresidenta de GosSOS lamenta que “no es posin més facilitats per a les persones que decideixen adoptar, amb cursos amb preus més assequibles o fins i tot gratuïts”. En relació amb això, recorda que “el 54% dels gossos que hi ha a la gossera són de races potencialment perilloses”, i amb la nova reglamentació tem que “disminueixin o fins i tot s’aturin les adopcions d’aquests gossos”.

Segons Sergi Ibáñez, que l’amo tingui unes pautes per saber educar el gos és quelcom recomanable “en tots els casos”, però fonamental quan es tracta de races perilloses. “La clau és que l’animal assoleixi una estabilitat. Si emocionalment és inestable, serà més fàcil que caigui en l’agressivitat”. L’ensinistrador recorda que “aquests animals potencialment perillosos tenen un temperament especial perquè la seva funció és de guarda i defensa”. Per tant, “caldrà saber domar aquest temperament”. El caràcter del propietari també hi juga un paper important: “Ha de ser una persona autoritària i seriosa. En cas contrari, millor tenir un yorkshire.”

CAL SABER

El nombre de nous gossos censats a Andorra va incrementar-se un 41% l’any passat, segons dades del departament d’Estadística. En concret, aquests van passar dels 856 registrats el 2020 a 1.207, la xifra més alta des de 2010. El Registre d’animals de companyia va tancar el 2021 amb un total de 13.688 mascotes inscrites, de les quals 10.263 són gossos i 3.425 gats. A la capital és on hi ha censats més animals (2.003 gossos i 802 gats), seguida d’Encamp (1.708 i 418, respectivament), Escaldes-Engordany (1.651 i 468) i la Massana (1.495 i 492).