s mig matí i el magatzem de la Creu Roja Andorrana registra una activitat frenètica. Els voluntaris estan descarregant i organitzant les caixes amb aliments, roba i material per a Ucraïna que acaba de deixar una furgoneta de la Fundació Crèdit Andorrà.
L’organització humanitària ja va enviar fa uns dies el primer comboi amb productes de primera necessitat a la frontera polonesa, i ara està preparant el segon enviament dels tres previstos. Entitats públiques i empreses privades s’estan bolcant en les donacions, però també són moltes les persones que, a títol individual, s’apropen a les instal·lacions de la Creu Roja per deixar-hi la seva aportació.
“A Ucraïna s’estan vivint moments crítics, i crec que és hora d’ajudar en tot el que sigui possible”, apunta la Marta Hereu, que acaba de deixar tres bosses amb articles d’alimentació i higiene. Aquesta veïna de Sant Julià de Lòria també es va decidir, fa uns dies, a donar diners en metàl·lic, en aquesta ocasió a través de Càritas Andorrana, una altra organització que també s’està implicant a fons en el suport humanitari al conflicte bèl·lic. “Som un país petit però sempre que hi ha una catàstrofe reaccionem de manera immediata. Animo la gent que hi contribueixi tant com sigui possible”, ressalta.
“Miro les notícies i no puc evitar sentir molta tristesa per tota aquella gent”, explica Ricard Pedrosa, que també ha fet una aportació. “He comprat una mica de tot: llet, galetes, llegums en conserves, productes envasats...”, enumera. “De seguida que va començar tot vaig trucar a la Creu Roja per informar-me de com podia ajudar. Hem de fer alguna cosa perquè la població civil està patint molt”, afegeix.
“Crec que el país ha reaccionat molt bé i és important que cadascú ajudi tant com sigui possible. El suport internacional és imprescindible en aquestes situacions tan dramàtiques”, comenta Paola Ferrero, una jove resident a la capital de 29 anys. Des que va desencadenar-se la invasió russa d’Ucraïna no ha deixat de seguir dia a dia els esdeveniments, però opina que “no n’hi ha prou de quedar-se de braços plegats. Fer manifestacions i concentracions està molt bé, però de poc serveixen si no hi ha una implicació social més àmplia”, agrega Ferrero.
“La recollida de material es va iniciar al Club Energy, però com que de seguida es van veure desbordats vam acabar assumint nosaltres aquesta funció”, explica la voluntària de la Creu Roja Maria Alonso. Des d’aleshores, l’entitat no ha deixat de rebre tota mena d’ajuda.
“La població s’ha bolcat totalment amb aquesta campanya. S’estan fent moltes donacions i tasques de voluntariat, i també els membres de la comunitat ucraïnesa ens ajuden amb les traduccions per dur a terme alguns tràmits i gestions amb el país”, ressalta Alonso.
Quines són les prioritats a hores d’ara? “Ens hem focalitzat a obtenir menjar, llet, bolquers i altre material per a nadons, i també roba de nen, material escolar, productes de neteja de la llar i d’higiene personal, i medicines”, puntualitza. “Hem tingut sort perquè una voluntària ucraïnesa amb coneixements mèdics ha coordinat la qüestió de la distribució dels medicaments, que era la part més complicada”, puntualitza.
Després de la partida d’un primer comboi humanitari amb sis vehicles, la Creu Roja continua activa en la recollida de material perquè hi ha previstos altres dos enviaments: un aquesta setmana i el tercer durant la vinent. “Van tres conductors per vehicle i la idea és que no parin, d’aquesta manera tot el procés es pot agilitzar molt més”, destaca la voluntària.
En paral·lel, el Govern està facilitant l’arribada de refugiats [vegeu requadre], un mecanisme que s’ha pogut activar ràpidament gràcies al fet que des de fa pocs anys el país disposa d’una legislació específica en la matèria.
Els refugiats ucraïnesos que arriben a Andorra –en la gran majoria dones– tenen en comú el fet de disposar d’amics o família ja residint al Principat. “El 90% tenen fills, germans, cosins i altres familiars pròxims que viuen aquí i els acullen”, explica una font de la comunitat ucraïnesa.
“Andorra és un país desconegut per a molts ucraïnesos, i si venen aquí és perquè ja hi tenen alguna mena de lligam familiar, perquè la majoria es queden en països de l’entorn”, afegeixen les mateixes fonts. “Siguin on siguin, ara només pensen en una cosa: tornar a casa com abans millor”.
CAL SABER
PLA D'ACOLLIDA DE REFUGIATS El Govern va acordar la setmana passada un procediment d’acollida temporal als desplaçats al país a causa de la crisi a Ucraïna. L’executiu ha establert així un mecanisme de registre i d’acollida de les persones que arribin al Principat a causa del conflicte bèl·lic. D’altra banda, també es treballa per regular la seva situació i assistir les necessitats que puguin tenir. El ministeri d’Afers Exteriors centralitzarà la informació de les persones arribades al país, mentre que Afers Socials centralitzarà les necessitats específiques com poden ser l’allotjament, la manutenció o l’accés a l’educació o la sanitat.