El futur de les pensions

La viabilitat del sistema públic de pensions i el futur de les jubilacions és un debat recurrent i sovint polèmic. Fa anys que des de la CASS s’insisteix que cal una reforma en profunditat del procediment per fer-lo sostenible en el temps. La setmana passada, la Seguretat Social va entregar al Consell General un informe que planteja, posades per primera vegada negre sobre blanc, les mesures necessàries per garantir la continuïtat del sistema.

L’estudi, elaborat per l’economista José Antonio Herce, és ara com ara un esborrany, i de fet des de la CASS ja s’ha avançat que molt probablement caldrà introduir noves modificacions. En tot cas, del total de les 14 propostes plantejades n’hi ha algunes que ja eren d’esperar: l’allargament progressiu de l’edat de jubilació fins als 67 anys (en vuit anys, a raó de tres mesos per any), l’augment del tipus de cotització, del 12% al 16%, en quatre anys, o l’augment del factor de conversió, de 9,6 a 17 en 25 anys.

En paral·lel, hi ha altres mesures que varien en funció de l’edat del cotitzant. En aquest sentit, la proposta preveu que un cop aprovada la reforma als més joves de 45 anys ja se’ls calcularia la pensió amb el model nou i tindran l’obligatorietat d’un pla de pensions complementari. A més, el sistema per punts desapareixerà i es començarà a calcular en euros. Mentrestant, per als majors de 45 anys els canvis seran progressius i la contractació del pla privat de pensions, opcional.

La proposta genera opinions diverses entre la ciutadania, però cap sensació de sorpresa tenint en compte que la CASS porta temps avisant de la urgència de reformular el model. “Per un costat era d’esperar que, tard o d’hora, es posés sobre la taula una reforma de les pensions, perquè tots sabem que el sistema amenaça d’entrar en fallida en un parell d’anys”, comenta el Marc, un treballador del sector financer de 48 anys que prefereix no donar més detalls sobre la seva identitat. “El que no veig tan clar és que al treballador se l’hagi de penalitzar tant”, afegeix, precisant que “l’Estat hauria de tenir recursos per poder garantir el sistema”.

L’opinió és compartida per Montse Planavila, veïna de la capital de 36 anys, que lamenta que es vagi cap a una “privatització” de les pensions. “El pla privat en cap cas hauria de ser obligatori. Actualment els bancs ja ofereixen moltes opcions per a qui vulgui un pla de pensions. Jo mateixa estic plantejant-me de fer-me’n un vist el panorama”, precisa. “Però una altra cosa és que treballadors i empreses l’hagin de contractar forçosament. El sistema sempre ha estat públic i hauria de seguir sent-ho”, conclou.

Però la qüestió més controvertida és la de l’augment de l’edat de jubilació. “Ja he tingut companys de feina que s’han hagut de retirar més tard per poder tenir una pensió digna, i estava cantat que tard o d’hora se’ns obligaria a tots a jubilar-nos als 67”, exposa Jordi Jiménez, treballador fronterer de 53 anys. “Entenc que en alguns sectors una persona pugui treballar fins als 67 o 68 anys sense problema. Però en altres feines més físiques, com ara la construcció, un empleat no té les mateixes capacitats als 30 anys que als 60. En sectors com aquest el que caldria és facilitar les prejubilacions i potenciar que els més joves puguin incorporar-s’hi”, opina.

En el mateix sentit, l’Anna Riveiro, encampadana de 41 anys, creu que és un “contrasentit” que “els treballadors no es puguin jubilar fins als 67 anys i en canvi hi hagi tant jovent en situació d’atur”. Així, apunta que “potser caldria facilitar les prejubilacions o les reduccions de jornada entre les persones més grans, i incentivar que els més joves puguin entrar al mercat laboral com abans millor”.

“Es parla molt de pensions dignes, però quan fas el càlcul del que et quedarà acabes deprimint-te”, lamenta l’Àngel Rodríguez, veí d’Andorra la Vella de 59 anys. “Ningú ens garanteix que un cop feta la reforma de la CASS les jubilacions millorin. L’únic que es diu és que aquesta és la fórmula perquè el sistema sigui viable.” Quina és la solució? “Fer-te un pla privat de jubilació i estalviar al màxim. Però tal com estan els lloguers i els preus, qui estalvia?”

Cal saber

1. Sistema en fallida el 2024:Segons l’estudi actuarial del 2021, la branca de jubilació entrarà en crisi el 2024 i el 2039 la guardiola quedarà buida, amb 300 milions d’euros de dèficit. 2. Desapareixen els punts:La CASS proposa la desaparició del sistema de punts i la creació d’un compte individual en euros per als menors de 45 anys o majors que ho desitgin. 3. Jubilació als 67 i més cotització:L’informe de la Seguretat Social insta l’augment gradual de l’edat legal de jubilació dels 65 als 67 anys en vuit anys. Les cotitzacions pujarien del 12% al 16% en quatre anys. 4. Pla de pensions complementari:La CASS proposa plans de pensions d’ocupació obligatoris i la promoció d’un pla públic de pensions d’ocupació al costat dels plans promoguts per les empreses.