Inflació disparada

La forta inflació impulsada, principalment, per la guerra d’Ucraïna està provocant un encariment de la vida que encara no se sap amb certesa quan es podrà aturar. El món de l’alimentació és un dels sectors en què més palès es fa l’increment de preus. I a la pujada del cost de l’energia –que primer es va fer notar en l’àmbit dels combustibles i des de fa un mes també a la factura elèctrica– cal afegir-hi el problema endèmic del preu de l’habitatge. Paral·lelament, l’augment dels preus també repercuteix en l’encariment d’alguns serveis.

A principi d’aquesta setmana coneixíem les últimes dades de l’índex de preus al consum (IPC), que al tancament del mes d’abril deixava una taxa interanual del 6%, xifra inèdita al país que supera en més d’un punt el 4,9% registrat al març.

“Omplir el carro de la compra és cada dia més car. I aquí el problema és que la pujada de preus està afectant productes que són bàsics, no simples capritxos”, assevera Maria Alberto, veïna de la capital de 56 anys. De ser, tradicionalment, una cosa rutinària, la visita al supermercat s’ha convertit per a ella en un minuciós exercici de comparació de preus i productes. “Ja no pots comprar tan alegrement com abans. Ara t’has de fixar bé en els preus si no vols endur-te alguna sorpresa a l’hora de pagar.” I insisteix que “fer la compra habitual i bàsica ara et surt molt més car”.

Una opinió que comparteix Carmen Serrano, també resident a Andorra la Vella i que, als seus 47 anys, assegura que mai havia vist els preus disparar-se d’aquesta manera en tan poc temps. “Comparo molt els preus, vaig a alguns llocs per buscar productes que sé que allà són més barats i deixo d’adquirir els que pugen molt”, relata. “La veritat és que abans pràcticament ni em fixava en els preus i ara potser m’he obsessionat massa. Però tot acaba sumant.”

“Això és com un efecte de fitxes de dominó. Si puja l’electricitat les fàbriques necessiten gastar més per produir el mateix, el producte s’encareix, i després el transport també puja perquè la benzina està pels núvols. I qui ho acaba pagant? Nosaltres, és clar”, afirma Arnau Martínez, veí de la Massana de 38 anys. La seva conclusió és clara: “Fins fa poc Andorra era un bon lloc per viure, però crec que estem perdent qualitat de vida.” La prova és que “ha arribat un punt en què carregar el dipòsit del cotxe surt més a compte a Espanya que a Andorra. És irònic que abans els turistes fessin cua per posar benzina abans de marxar del país i ara siguem nosaltres els que baixem a posar gasolina i a comprar a la Seu”.

La situació econòmica ha portat el Govern a adoptar un conjunt de mesures per minimitzar l’impacte de la crisi entre la població (vegeu peça adjunta). Entre les més destacades hi ha l’increment del salari mínim a 1.200 euros, la gratuïtat del transport públic, més ajuts al lloguer i a la rehabilitació d’habitatges o l’aplicació de l’IGI superreduït a productes de primera necessitat.

Aquest paquet, anunciat a final del mes passat, genera esperança i escepticisme a parts iguals. “En conjunt és una bona idea, però no sé si totes les mesures tindran efectes que realment es notin”, apunta Jordi Cobos, resident a Andorra la Vella de 49 anys. “S’apuja el salari mínim a 1.200 euros, però tal com està el cost de la vida, es notarà aquest augment?”. A més, planteja una altra qüestió. “Per a empreses grans potser aquesta pujada és assumible, però petits empresaris i autònoms que tinguin assalariats hauran de fer un esforç important. Veurem com acaba tot.”

“On caldria actuar més és en el preu del lloguer”, opina, al seu torn, Maite Borrull, veïna de Sant Julià de Lòria de 36 anys. “És un problema que fa molts anys que s’arrossega i s’han fet moltes promeses polítiques, però hi ha hagut poques mesures realment efectives”, agrega. “Està bé oferir ajudes puntuals per pagar el lloguer, però potser caldria intervenir més a fons en aquest mercat, perquè els preus estan descontrolats”, puntualitza. “De poc serveix que pugi el salari mínim si necessites gairebé tot un sou per pagar el pis”, conclou Bor­rull.

Les mesures del Govern

1. Augment del salari mínim: el salari mínim augmenta fins als 1.200 euros mensuals, un increment del 3,64%. També pugen algunes prestacions i pensions. 2. Transport públic gratuït: s’aprova la gratuïtat dels abonaments mensuals de transport públic i també del Bus Jove. La mesura està destinada a tots els residents al país. 3. IGI Superreduit: els bolquers per a nadons i els productes d’higiene personal i íntima femenina com compreses i tampons passen a tenir un IGI de l’1%. Fins ara era del 4,5%. 4. Més ajuts a l'habitatge: s'impulsa una nova convocatòria d’ajuts a l’habitatge del lloguer amb criteris més flexibles. En matèria d’estalvi energètic, es convocarà un pla Renova extraordinari.