Maleït insomni
Es calcula que quasi un terç de la població pateix insomni de forma habitual
L'’insomni és un trastorn que pot causar dificultat tant per agafar el son a la nit com per mantenir-lo, o pot fer que ens despertem massa aviat i no puguem tornar a dormir. És possible que continuem sentint-nos cansats quan ens despertem. Aquesta no és l’única alteració del descans nocturn que existeix, però sí la més freqüent: es calcula que quasi un terç de la població la pateix de forma habitual. Un trastorn que pot repercutir en la nostra salut, la nostra feina i la nostra qualitat de vida.
Els experts asseguren que amb l’angoixa patida davant la crisi sanitària i l’actual situació econòmica derivada de la crisi d’Ucraïna els casos d’insomni s’han agreujat i multiplicat. Un exemple és el de la Cristina Nunes, veïna d’Escaldes-Engordany de 42 anys, que assegura que “mai havia tingut una dificultat especial per dormir”, però, que arran de l’esclat de la pandèmia “vaig passar més d’una nit en blanc, especialment durant les primeres setmanes”.
L’encariment de la vida fruit de la inflació disparada representa un element afegit de preocupació, que també té, lògicament, efectes negatius en el descans. “És normal que els problemes econòmics ens treguin el son”, apunta el Xavier (nom fictici), resident a Andorra la Vella de 36 anys. “Quan tens dificultats per arribar a final de mes et capfiques més del compte. Estic patint molta ansietat aquests dies i sí, em costa més dormir”, reconeix.
“Malauradament l’insomni és més freqüent en aquelles persones de renda econòmica més baixa”, subratlla el doctor Eduard Estivill, especialista en trastorns del son. “ L’actual situació d’inflació és un d’aquells factors externs que provoquen angoixa en molta gent”, agrega.
Així mateix, corrobora que durant les pitjors èpoques de la covid-19 es va poder constatar un “augment considerable” de les patologies del son, “sobretot l’insomni i els malsons”. La raó? “Durant el dia acumulàvem una excessiva situació d’estrès o de preocupació derivades de l’evolució de la malaltia; el desconeixement general sobre la pandèmia provocava incertesa i, de retruc, dificultats per dormir”. Obsessionar-se en excés, puntualitza, no és bo. “Les persones que es passaven tot el dia escoltant notícies sobre la covid i preocupades pel que podria passar eren les que patien més incertesa i, en conseqüència, les que després tenien més dificultats per descansar correctament”.
El doctor Estivill ressalta que, amb pandèmia o sense, amb crisi econòmica o sense, l’estrès patit durant la jornada ha estat tradicionalment una de les principals causes de la manca de son. “Al llarg del dia el cervell es veu sotmès a situacions de tensió i ansietat que més tard, a la nit, actuen com una tapadora que no deixa que el son flueixi”, explica al respecte.
L’expert posa èmfasi en el fet que, per posar remei a una alteració del son, cal anar a buscar l’arrel del problema, i lamenta que en lloc de seguir aquest procés, les persones que la pateixen optin per l’automedicació. “Les pastilles no són bones ni dolentes, sinó que estan ben o mal receptades. La gent que les pren pel seu compte no és prou conscient que les causes del mal dormir es poden tractar, moltes vegades, de manera diferent i més efectiva que amb aquests medicaments”.
L’insomni pot tenir fins a més de 40 causes diferents, d’aquí la importància de fer un diagnòstic adequat i proposar un tractament en consonància. “Els motius són molt diversos, des que una persona prengui massa estimulants fins a treballar de nit. També moltes malalties provoquen insomni”, explica Estivill. Per aquest motiu, “sempre cal buscar quina és la causa si es vol fer un bon tractament”. I insisteix que “no hi ha un únic tractament per a totes les causes”.
En qualsevol cas, seguir una sèrie de pautes i hàbits saludables ens pot ajudar a prevenir les dificultats per dormir. Per començar, mantenir unes rutines sempre fixes. “Fer uns àpats regulars i llevar-se i anar a dormir sempre a la mateixa hora és fonamental. Un horari ideal seria ficar-se al llit prop de les onze de la nit i aixecar-se a les set del matí”, comenta Estivill.
Però no n’hi ha prou d’anar directament a dormir. “Dues hores abans hem de preparar-nos, perquè la son no ve de cop”. Com s’aconsegueix? “Deixant de fer activitats que ens estimulin. Si sopem pels volts de les nou podrem tenir aquestes dues hores per desconnectar”, durant les quals serà molt important que tinguem les pantalles apagades. “La llum interfereix en la producció de melatonina, la substància que ens ajuda a dormir”. En temps d’hiperconnexió, sembla missió impossible, però la nostra salut ho agrairà.
CAL SABER
ELS TRASTORNS MÉS HABITUALS Es poden distingir tres tipus principals d’alteracions del son. “Per un costat la gent que no dorm; per un altre la gent que dorm massa, i que té massa son durant el dia, i finalment els que no deixen dormir perquè parlen, ronquen o es mouen”, enumera el doctor Eduard Estivill. L’especialista posa en relleu que “una alteració del son sempre és un símptoma d’alguna cosa, no passa perquè sí”. D’aquesta manera, incideix que “tots els trastorns s’han de diagnosticar correctament, per tal de saber-ne la causa, i després fer el tractament més adient a cada situació”.