El malson de les al·lèrgies

La primavera és sinònim de dies més llargs, temperatures més agradables i paisatges de colors més vius. Però aquesta estació també mostra una altra cara de la moneda que pot suposar un veritable malson per a moltes persones: els símptomes al·lèrgics que venen associats amb la floració d’un gran nombre de plantes i arbres.

La pol·linosi o al·lèrgia al pol·len és més freqüent del que ens pensem, especialment en un país amb vegetació abundant com el nostre. I aquest any, a més, està sent més virulenta per una sèrie de circumstàncies, principalment per unes condicions climàtiques marcades per les altes temperatures i l’escassetat de pluges, que faciliten la circulació del pol·len, així com l’eliminació de l’obligatorietat de portar mascareta en espais oberts, fet que representa una major desprotecció davant els agents que provoquen les reaccions.

“Sí, aquest any he notat una al·lèrgia molt més forta que altres vegades”, corrobora Sonia Lopes, resident a Andorra la Vella de 42 anys. Tot i assegurar que és al·lèrgica al pol·len des de ben jove, fins ara mai havia optat per seguir cap tractament. “Tenia molta congestió nasal i picor als ulls; per sort a la farmàcia em van recomanar un medicament que m’ha anat força bé i ara ja em trobo molt millor”, explica.

Tot i que la Sonia ha optat per no anar a veure un especialista, es recomana una visita al metge perquè pugui fer un diagnòstic més acurat sobre el tipus d’al·lèrgia i així poder establir un tractament en consonància.

Els consultoris es troben desbordats aquest any. “Aquest any està sent molt dur, un dels pitjors que he vist en els 12 anys que porto exercint”, explica el doctor Agustín Sansosti, especialista en al·lergologia. “Per un costat tenim la qüestió ambiental, amb temperatures molt elevades i poques precipitacions aquesta primavera”, comenta. “Això es tradueix en nivells molt alts de pol·len en l’aire. A mitjans de maig va haver-hi un pic molt alt de gent afectada per aquest factor”, precisa l’al·lergòleg.

“Per un altre costat, ja no portem la mascareta a l’exterior. És un element de protecció molt efectiu i es recomana portar-lo si es pateix al·lèrgia”, subratlla, però agrega que “també és comprensible que moltes persones no vulguin fer-lo servir després de tants mesos sent obligatori. És complicat”.

Sansosti posa en relleu que “el gran problema de l’al·lèrgia al pol·len és que és molt difícil d’evitar. És un element que està a l’entorn i és gairebé impossible que el pacient se n’aïlli completament”. Sí que recomana evitar sortir en les hores en què la presència del pol·len a l’atmosfera és més elevada, que és a primera hora del matí i al capvespre. “Cal mantenir les finestres tancades sempre que sigui possible, fer servir ulleres de sol i posar-se la mascareta.”

Un primer diagnòstic es pot realitzar a través de les famoses proves d’al·lèrgia a l’avantbraç, on es van dipositant diferents extractes d’al·lergògens per comprovar la reacció del pacient a cadascun d’ells. L’anàlisi de sang acostuma a ser un altre mètode força efectiu.

Pel que fa al tractament dels símptomes, el doctor Sansosti destaca com a més habitual l’ús d’antihistamínics. “Aquest acostuma a ser un dels remeis bàsics més efectius, tot i que té efectes secundaris força molestos, com la somnolència”, relata. “També funcionen les gotes per als ulls, els esprais nasals i, per a les persones que desenvolupen asma, els inhaladors”, puntua­litza.

Un altre tractament, més complex és el de la immunoteràpia. “Consisteix a injectar una petita quantitat d’al·lergogen en el cos del pacient. D’aquesta manera el sistema immunitari produeix anticossos, que impedeixen que aquest al·lergènic causi els símptomes”, indica l’especialista. Això sí, cal tenir en compte que “no totes les persones afectades d’al·lèrgia es poden beneficiar d’aquest sistema, perquè el pacient ha de tenir un perfil determinat. A més, és un tractament llarg i força costós”, conclou.

Cal saber

Quin pol·len ens afecta més? És molt important que la persona que pateix al·lèrgia al pol·len conegui les plantes que més l’afecten per poder prendre mesures preventives. Al contrari del que es pensa popularment, les al·lèrgies al pol·len no són exclusives de la primavera. Alguns arbres, com el xiprer o l’avellaner, ja comencen a deixar anar aquestes partícules a final del mes de gener. I diferents espècies botàniques es van rellevant fins ben entrat l’estiu. “En total, podem dir que a Andorra hi ha sis mesos ininterromputs d’activitat pol·línica”, comenta el doctor Agustín Sansosti. Les al·lèrgies més freqüents són al xiprer (final de gener), al freixe (març-abril), al bedoll (abril-maig), a l’herba (maig-juny) i a l’artemísia (estiu). Durant tot aquest llarg període, “els senyals de l’al·lèrgia poden aparèixer en qualsevol moment”. Entre els més habituals hi ha la coïssor de nas, coll o paladar, la picor d’ulls, la conjuntivitis, els esternuts o la dificultat per respirar.