Treballar amb la ment de vacances
Les jornades maratonianes típiques de l’estiu i les excessives càrregues de feina en aquesta època solen estar darrere de la majoria dels casos de síndrome prevacacional
Símptomes com ansietat, baixa atenció o disminució de la concentració. Són moltes les persones que, després de les vacances, han sentit el que es denomina com la síndrome postvacacional. La tornada a una rutina carregada de feina fa sentir, sovint, aclaparament i fins i tot tristesa. És un concepte que, després del context de desconnexió –almenys en la teoria– del qual es ve, sembla tenir sentit.
No obstant això, segons diversos estudis, aquesta simptomatologia no tan sols es manifesta després del període estival, sinó que també hi ha persones que la pateixen abans d’un temps de descans. És el que es coneix com a síndrome prevacacional, i que es calcula que afecta un 30% dels treballadors. Les jornades maratonianes típiques de l’estiu i les excessives càrregues de feina en aquesta època solen estar darrere de la majoria dels casos.
“Els dies previs a les vacances són una agonia”, reconeix la Mònica Solé, una jove laurediana de 28 anys que treballa com a administrativa. “Has de deixar un munt de coses tancades, avançar feina amb els clients, preparar documentació, convocar reunions d’urgència o posposar-ne d’altres... en definitiva, si et vols agafar uns dies lliures, pràcticament has de treballar el doble la setmana abans”, afirma.
Un sentiment que comparteix el Jaume Miras, resident a Andorra la Vella. “Hi ha una allau de feina i sempre pateixo per deixar-ho tot enllestit a temps. És angoixant, perquè per un costat tinc moltes més tasques a fer i un calendari atapeït, però per l’altra ja tinc el cap de vacances i em costa més concentrar-me”, relata aquest tècnic informàtic de 38 anys.
“La síndrome prevacacional no només existeix, sinó que afecta fins i tot més persones que la postvacacional”, explica la presidenta del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Sílvia Palau. “La pateixen especialment aquells treballadors amb moltes responsabilitats, i que tenen un perfil més aviat autoexigent i perfeccionista, de voler-ho tenir-ho tot sota control”, afegeix.
Palau posa en relleu que “tot i que no estem parlant d’una patologia en si, sí que podem enquadrar aquesta síndrome dins el trastorn d’ansietat”. En concret, “una ansietat anticipatòria que ens fa creure que si no som a la feina l’empresa patirà un daltabaix”.
La psicòloga convida a pensar fredament. “Les vacances no duren més de dues o tres setmanes; és difícil, per no dir impossible, que en aquest temps es produeixi una crisi.” Per aquest motiu, convida a “prioritzar bé les tasques, deixar enllestit només allò que sigui realment més urgent i delegar tot el que faci falta”. I, durant les vacances, “arxivar els xats de WhatsApp de la feina i habilitar una resposta automàtica al correu electrònic informant de que estem fora de tal dia a tal dia”.
L’especialista posa èmfasi en el fet que “les vacances són el nostre temps d’oci i és important estar desconnectats. En cas contrari, no descansarem prou bé i la tornada a la feina serà molt més dura”.
“Sovint ens veiem desbordats a l’hora de tancar tasques abans de marxar de vacances. Volem acabar o enllestir coses en una data, per necessitat o per autoexigència, o per por que aparegui algun inconvenient que potser ni tan sols sorgeix”, apunta, al seu torn, Àlex Garcia, tècnic en prevenció de riscos laborals d’Unida Qualitat i Prevenció. Al seu entendre, la clau és “organitzar bé el temps i jerarquitzar tot el que cal fer. I si no arribem a temps i deixem coses per a la tornada, tampoc s’acaba el món”.
Garcia també recorda que “avui dia amb el mòbil, la tauleta o el portàtil ho tenim tot a l’abast de la mà”, de manera que “podem estar a 2.000 quilòmetres de casa i pendents de la feina”. Així, aconsella “desconnectar el telèfon de feina i deixar-lo a casa, i no consultar el correu laboral”.
Sílvia Palau recorda que “amb la pandèmia ens hem acostumat més a la tecnologia i a fer més consultes fora de la feina”, i que en aquest context “és més difícil desconnectar. El teletreball aporta avantatges, però també pot fer augmentar el risc d’addicció a la feina si no el sabem gestionar correctament”.
CAL SABER
1) Organitzar-se amb temps:No hem de pretendre resoldre-ho tot en una setmana. Cal fer una planificació per a totes aquelles tasques ineludibles i delegar el que faci falta. 2) Posposar el que no és urgent:Si arriba la data de les vacances, no passa res si deixem algunes tasques pendents per a la tornada. Allò que no és urgent pot esperar. 3) Anticipar la desconnexió:Els dies previs, limitar l’ús de dispositius vinculats amb la feina, que farà més fàcil la desconnexió. També és important planejar activitats d’oci durant les vacances. 4) Tenir hàbits saludables:El millor consell per reduir els nivells d’estrès (durant tot l’any) és portar un estil de vida saludable: alimentar-se de manera sana, dormir bé i fer exercici regularment.