Postureig: presumir a les xarxes

Les xarxes socials s’han fet un lloc indiscutible en les nostres vides. Es calcula que al voltant de 4.600 milions de persones, el 58% de la població mundial, les utilitzen. Les estadístiques estimen que passem una mitjana de dues hores diàries immersos en les diferents xarxes, i que acostumem a consultar-les al voltant de 28 vegades al dia.

Tots aquests canvis han creat noves maneres de relacionar-nos i de mostrar-nos davant el món, sovint a costa de la nostra intimitat. I han donat ales a un fenomen popularment conegut com a postureig, un tipus de comportament molt estès en determinades xarxes -Instagram i TikTok principalment-, que pot implicar fins i tot conseqüències psicològiques si no es duu a terme amb unes certes dosis de realisme.

El postureig seria l’equivalent al tradicional “mantenir les aparences”, és a dir, quan intentem mostrar una cara pública que no es correspon del tot amb la nostra vida real. No és que aparentar sigui una cosa nova, però amb les xarxes socials s’ha generalitzat. També cal tenir en compte que, en funció de la imatge que projectem, podem aconseguir més likes i seguidors.

El fenomen es dispara, a més, durant els períodes de vacances. Els viatges es converteixen en l’excusa ideal per mostrar vides perfectes en escenaris de somni, fins al punt que molts turistes, especialment els més joves, escullen la destinació en funció de com quedaran les fotos a Instagram [vegeu el requadre].

“Fa anys era típic rebre alguna postal d’amics o familiars que estaven de vacances; ara és un bombardeig constant d’imatges, fins i tot als grups de WhatsApp”, comenta Olga Serrano, resident a Escaldes-Engordany, de 37 anys. “La privacitat ha desaparegut; hi ha gent que es dedica a retransmetre la seva vida les 24 hores del dia”, afegeix aquesta exusuària d’Instagram, que va decidir deixar la xarxa social fa dos anys després de veure com “tothom penjava exactament les mateixes fotos de les vacances a la platja. No m’aportava res”, afegeix.

Per als joves, però, Instagram s’ha convertit en una eina pràcticament imprescindible. “És una manera de mantenir el contacte amb la gent de la universitat, de seguir temes que t’agraden, de compartir llocs o experiències... Això no vol dir que hagis d’estar tot el dia pendent del que fa la resta, perquè al final també cansa”, expliquen l’Ainara Rodríguez i la Marta Vila, dues amigues veïnes de la capital de 22 i 23 anys.

Cal tenir present, en tot cas, que els més joves són especialment vulnerables a la influència de les xarxes. Intentar reproduir les conductes, les imatges i els estils de vida que mostren determinats influencers pot acabar derivant en problemes d’autoestima i psicològics greus.

“Les xarxes poden ser un bon recurs, pero hi ha gent que n’és esclava. I aquesta esclavitud implica que en fas un ús incorrecte que et genera més malestar que benestar”, adverteix el psicòleg Tomàs Navarro. “Com passa amb el menjar, amb les xarxes es poden acabar desenvolupant conductes que no són psicològicament sanes”, puntualitza.

Navarro posa de relleu que cal anar amb compte amb l’excessiva dependència del feedback. “L’obtenció dels m’agrada es pot convertir en una obsessió”, diu al respecte. Hi ha gent que s’ha acostumat a rebre un munt de likes cada vegada que penja fotos dels llocs que visita o fins i tot exhibint el propi cos. “Això va generant en aquests usuaris una necessitat d’aprovació externa que, si no es veu satisfeta, pot desembocar en sentiments d’ansietat i frustració”.

El psicòleg ressalta que “l’autoestima és una cosa que ha de venir de la mateixa persona, no de la validació dels altres”, i recorda que, sovint, aquests likes no són més que “admiració fictícia i superficial”, de manera que “cal relativitzar-los perquè no són cap indicador de res. Quantes vegades hem donat m’agrada a una foto i tot seguit l’hem criticat?”.

Però el postureig no tan sols pot perjudicar aquells que el practiquen, sinó també a qui consumeix aquest contingut. “Si només veiem vides i cossos perfectes, hi ha perill que, per comparació, acabem qüestionant-nos a nosaltres mateixos i, a la llarga, vulguem reproduir aquests mateixos patrons tòxics”, apunta Navarro. El postureig alimenta el postureig.

Què cal fer? “Ser realistes i no donar-hi més importància que la que té. A no ser que siguin milionaris, molts dels usuaris d’aquestes xarxes comparteixen coses excepcionals que no són habituals en les seves vides. Tu pots mostrar una vida de viatges i de bona vida, però potser entre viatge i viatge han passat mesos. No són vides reals”.

CAL SABER

UN CRITERI PER TRIAR VACANCES Cada vegada són més els joves que es deixen influenciar per les publicacions que veuen a Instagram a l’hora de triar on passar les vacances. Segons l’enquesta Avis Travel Trends, dos terços dels millennials escullen les destinacions en funció “de com d’atractives puguin resultar als perfils socials”. Els llocs es tornen famosos per ser instagramejables i els turistes hi acudeixen per fer-se fotos i pujar-les. Això ha convertit Instagram, de cara als joves, en un catàleg turístic més fiable que els dels anuncis comercials, però també ha provocat la massificació de moltes destinacions.