L'estiu, l'època dels sorolls

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat el soroll com un dels principals agents contaminants en la nostra societat: impedeix descansar correctament, estressa, deprimeix… Pot ocasionar pèrdua de la capacitat auditiva i multitud de problemes físics i psicològics derivats de la manca de son.

L’estiu –i sobretot les seves nits– és una època especialment complicada per als ciutadans que pateixen algun tipus de soroll. “Si obro les finestres tindré un problema; si les tanco, també. A la nit et trobes en la típica situació d’haver de triar entre no poder dormir per la calor o no poder fer-ho pel soroll que hi ha al carrer”, ironitza Margarita Pascual, de 41 anys, que viu sobre una zona de terrasses d’Andorra la Vella. “Molts dies acabo dormint en una altra habitació, perquè a més haig de matinar”, hi afegeix.

“Si estem a casa mirant la televisió de nit sovint hem d’apujar el volum perquè amb el soroll de fora no ens assabentem de res. Aleshores són els veïns els que se’ns queixen”, afirma, al seu torn, Joan Josep Martínez, també resident a la capital i de 37 anys. En la seva opinió, “la qüestió de la contaminació acústica no es té tant en compte com la de l’atmosfera, quan segurament és igual de perjudicial per a la salut”.

Un fet que corrobora Carles Iriarte, gerent de Centre Auditiu Andorrà i fins l’any passat president de l’entitat ecologista Apapma. “En principi, totes aquestes qüestions estan legislades i reglamentades, però mentre els nivells de contaminació atmosfèrica es mesuren periòdicament d’ofici, tant per part Govern com dels comuns, la contaminació acústica només s’estudia de forma puntual, principalment arran de queixes o denúncies concretes”, exposa.

Iriarte destaca que, “evidentment, a l’estiu els nivells de soroll són força més elevats”, perquè coincideixen tota una sèrie de potencials fonts de contaminació acústica que en època hivernal no hi són: “Des de festes majors o concerts fins a sopars i copes en terrasses amb llargues sobretaules, passant per més gent i més vehicles al carrer... tot plegat hi contribueix.”

L’expert en audició recorda que el civisme i el bon comportament als espais públics està regulat per la Llei de seguretat pública, que és molt clara en tots els aspectes relacionats amb el dret al descans dels veïns. Des d’aquest punt de vista, la contaminació sonora és una de les qüestions en què es fa més èmfasi. Segons el text, tots els ciutadans estan obligats a respectar la tranquil·litat pública i el descans, evitant fer sorolls que puguin alterar la convivència. Això inclou tant el soroll que es pugui fer al carrer com al domicili.

“La legislació fixa el període del dret al descans entre les deu de la nit i les vuit del matí les jornades laborables, i entre les deu de la nit i les nou de matí els caps de setmana i dies festius”, recorda Iriarte. Un aspecte que és relativament fàcil de controlar quan es tracta, per exemple, de locals d’oci nocturn. “Hi ha eines per minimitzar l’impacte acústic, com els sistemes d’aïllament sonor, o els limitadors de so per evitar que la música superi un nivell determinat de decibels”, especifica.

La qüestió es complica quan es tracta del soroll provocat per la circulació, un problema “especialment complex a les valls centrals”. Amb tot, Iriarte destaca que “a determinades velocitats, el trànsit no ha de generar un soroll excessiu”. El tipus d’asfalt també influeix, perquè “hi ha paviments específics que absorbeixen el so”, comenta. Després, hi ha els conductors –i motoristes– que fan soroll expressament. Una actitud molt generalitzada i que és “difícil de perseguir, perquè només se’ls pot sancionar si se’ls enxampa in fraganti”.

I què podem fer quan el soroll no es pot evitar? “Primer de tot, disposar de bones finestres a la llar, que aïllin tant acústicament com tèrmica. I a l’hora de dormir, utilitzar taps o intentar fer-ho en una habitació el més allunyada possible de la font sonora.”

A MÉS

LA PRIMERA MOLÈSTIA AMBIENTAL L’OMS descriu el soroll com la primera molèstia ambiental als països industrialitzats. Els seus efectes estan relacionats amb l’audició, el sistema nerviós, la comunicació oral, la qualitat del son i el rendiment. Com que el soroll és un factor estressant, provoca un major consum d’energia i més desgast. En aquest sentit, el soroll pot afavorir principalment les malalties en què l’estrès té una funció important, com les malalties cardiovasculars, que es poden manifestar en la forma d’hipertensió, infart de miocardi o angina de pit. Els efectes psicològics també són greus. L’estrès produït per soroll ambiental és una preocupació principal tant en països més rics com a les nacions en vies de desenvolupament.