Depenem massa del cotxe?

L'ús del cotxe ens facilita molt la vida en permetre’ns traslladar-nos d’un lloc a un altre amb comoditat i sense necessitat d’estar pendents d’horaris o dependre de terceres persones per desplaçar-nos. Però, en contrapartida, l’increment de la quantitat de vehicles circulant per les àrees urbanes també augmenta significativament la seva petjada de carboni, ocasionant danys irreparables a la capa d’ozó, això sense tenir en compte l’estrès que generen els embussos i les molèsties deri­vades de la contaminació acústica.

Amb l’objectiu de promoure una consciència ecològica entre els ciutadans, contribuint a la cura de la salut de les persones i del medi ambient, cada 22 de setembre se celebra el Dia mundial sense cotxes. Però més enllà d’aquesta efemèride, tenim consciència, en el nostre dia a dia, de l’impacte que té l’ús excessiu del vehicle privat?

“Evidentment que el trànsit és un problema a Andorra, només cal veure els embussos que es formen cada dia, però també és cert que el transport públic deixa molt que desitjar”, opina Helena Gimeno, resident a Escaldes-Engordany de 41 anys. En el seu cas, però, la dependència del vehicle és mínima. “Visc a deu minuts caminant de la feina i pràcticament no toco el cotxe si no és per fer un viatge molt concret”, exposa.

“Crec que la gent no s’ha començat a replantejar l’ús del cotxe fins que no s’ha disparat el preu del combustible”, apunta, al seu torn, Enrique Teixeira, veí de Sant Julià de Lòria de 52 anys. “Al final que ens toquin la butxaca té més efecte que qualsevol campa­nya de conscienciació.” En el seu cas, ja fa més de quatre anys que utilitza el bus exprés per anar a treballar. “Em resulta molt més còmode, i ara que el servei és gratuït acabes estalviant moltíssim”, ressalta.

Aquesta gratuïtat del transport públic ha animat alguns ciutadans a canviar els hàbits per als desplaçaments habituals. Coincidint amb la posada en marxa d’aquesta mesura, Carme Casanovas, de la Massana, es va animar a deixar aparcat al cotxe per provar el servei de bus per anar a la feina. De moment n’està contenta, però, en la seva opinió, caldria millorar les freqüències de les línies. “Has d’estar molt pendent dels horaris, perquè com perdis l’autobús els 20 minuts d’espera no te’ls treu ningú.”

Tot i aquest nou abonament de bus gratuït, molta gent continua utilitzant el cotxe. “La principal objecció per no agafar el bus són les freqüències, especialment a les parròquies altes. A més, cal tenir en compte que molts nuclis petits estan molt mal connectats”, explica l’enginyer Jose Gismero, director de projectes de BMS Consultoria Estratègica.

Aquesta divisió del Grup Bomosa ha realitzat recentment un estudi sobre mobilitat al país que evidencia una realitat aclaparadora pel que fa a la utilització del cotxe al Principat. “Cada dia es produeixen a Andorra 135.000 desplaçaments motoritzats, el 67% dels quals es produeixen amb vehicle privat a la vall central”, destaca Gismero. A més, l’ocupació mitjana per vehicle és molt escassa, ja que no arriba 1,5 passatgers.

Tot plegat té uns inevitables efectes mediambientals. “El 57% de les emissions de carboni a Andorra estan derivades de la mobilitat”, apunta Gismero. “Això representa una sèrie de problemes pel que fa a la qualitat de l’aire, però també cal tenir en compte tot el que implica quant a costos de desplaçament i de temps, i la necessitat d’habilitar i mantenir una sèrie d’infraestructures, com ara aparcaments.” Per això, afegeix, “cal potenciar mesures per aconseguir una mobilitat més eficient”.

Per una banda, l’especialista aposta per un “pla nacional de vehicle elèctric que sigui ambiciós” i, per l’altra, recorda que “d’aquí a final d’any les empreses de més de 100 treballadors hauran de disposar d’un pla de mobilitat sostenible”. BMS Consultoria Estratègica, de fet, ja ha dissenyat estratègies d’aquest tipus per a diverses companyies.

Entre les mesures que es poden implementar a les empreses, Gismero destaca en primer lloc tot allò relacionat amb la racionalització o la reducció dels desplaçaments relacionats amb la feina. “Cal potenciar el teletreball, facilitar la jornada intensiva o que, en el seu defecte, els empleats tinguin facilitats per quedar-se a dinar al lloc de treball”, enumera. Així mateix, creu que és important “afavorir els desplaçaments no motoritzats: que la gent vagi més a peu o faci servir bicicleta o patinet. Compartir vehicle també és una opció, o implementar fins i tot per mobilitat sota demanda. Hi ha moltes opcions sobre la taula”.

A més

Jornada de conscienciació L’origen del Dia mundial sense cotxes es remunta al 1973, quan molts països van veure limitades les reserves petrolíferes i van haver de buscar alternatives que reduïssin l’ús de vehicles. No va ser fins l’any 2000, però, que la Comissió Europea va declarar oficialment el 22 de setembre aquesta jornada, amb l’objectiu de promoure mitjans més sostenibles, com ara el transport públic, la bicicleta o els desplaçaments a peu. Es calcula que prop de la meitat dels trajectes urbans realitzats amb el cotxe no superen els tres quilòmetres, una distància que es podria recórrer fàcilment amb bicicleta o patinet. De fet, aquests vehicles constitueixen una alternativa ràpida, eficaç i barata per a distàncies inferiors als cinc quilòmetres.