Anem al cinema?

Preferim anar al cinema o quedar-nos a casa enganxats a les plataformes audiovisuals? La pregunta no és tan fàcil de respondre si tenim en compte que, en els darrers mesos, totes dues modalitats han experimentat alguns canvis importants.

Per un costat, després del boom que va experimentar durant la pandèmia, l’ús de les plataformes de streaming va començar a estabilitzar-se l’any passat. El creixement exponencial que van viure el 2020 es va veure impulsat, principalment, pel fet que molts d’aquests serveis van oferir contingut gratuït durant les setmanes de confinament estricte. Passat el temps, però, sembla ser que les plataformes van perdent adeptes de mica en mica, fins al punt que la gran majoria estan buscant diferents fórmules per retenir els subscriptors.

El cas més sonat és el de Netflix. Després de patir una sagnia de clients a principi d’any, no només ha decidit introduir, a partir d’aquest mes, una modalitat de subscripció amb publicitat a un preu més econòmic –una solució que també han posat en pràctica altres operadors–, sinó que també ha començat a posar fil a l’agulla en el control dels clients que comparteixen compte: a aquests se’ls farà pagar un suplement per cada usuari addicional.

Mentrestant, les sales de cinema experimenten un lleu repunt. Tot i que serà difícil tancar el 2022 amb les xifres d’espectadors de 2019 –i tenint en compte que les distribuïdores també impulsen força les estrenes a través de l’streaming–, el sector es mostra optimista sobre l’evolució de les seves xifres.

Entre els aficionats al cinema hi ha opinions per a tots els gustos, però la pantalla gran continua tenint molta tirada. Especialment entre els més veterans. “No diré que vaig cada setmana al cinema, perquè no sempre fan coses que m’interessin, però sí que com a mínim una o dues vegades al mes”, relata Gerard Borrull, resident a Escaldes-Engordany de 54 anys. Des del seu punt de vista, “l’experiència del cinema no te la proporciona cap altre mitjà, perquè dins d’una sala estàs completament absorbit pel que passa davant teu. A casa és difícil viure una cosa semblant, perquè estàs contínuament distret”, afegeix.

De la seva banda, Andrea Martínez, de 46 anys i veïna de Sant Julià de Lòria, considera que “cada sistema té els seus avantatges i inconvenients. La subscripció mensual a una plataforma et costa gairebé com una entrada de cinema, però també has de saber triar a quin servei t’apuntes perquè no tots tenen el mateix nombre de pel·lícules ni són de la mateixa qualitat”. En la seva opinió “el catàleg de cinema de Disney+ és un dels millors, fins i tot per davant de Netflix, perquè té tant estrenes com pel·lícules clàssiques”.

Però a ella el que més li molesta de les plataformes és “l’estona que trigues a decidir quina pel·lícula veus. Molts dies, amb el meu marit, perdem mitja hora o més triant-la”, confessa. En canvi, “quan vas al cinema no tens aquest conflicte a l’hora d’escollir. Ja hi anem amb la cartellera mirada i la pel·lícula decidida”.

És indubtable que les plataformes tenen un públic molt fidel entre els joves, tot i que a alguns encara els agrada gaudir de les sales de cine. “Per veure sèries tinc Netflix, però si hi ha alguna estrena molt sonada prefereixo veure-la al cine”, comenta Aitor Loureiro, escaldenc de 26 anys, que es declara seguidor dels films de Marvel. “Sempre que arriba una nova pel·lícula, amb la colla no dubtem d’anar-la a veure al cinema tots junts. L’experiència es gaudeix molt més quan la comparteixes que mirant la pel·lícula sol a casa”, ressalta.

Precisament aquest vessant social del cinema és un dels factors contra els quals les plataformes no poden lluitar, i el que està provocant que, a poc a poc, les sales vagin recuperant l’activitat. “El nombre d’espectadors està pujant el 2022 respecte a l’any passat”, assegura el gerent de Cinemes Illa, Jordi Torres. Amb tot, puntualitza, les dades sobre espectadors “poden variar molt d’un mes a un altre, en funció de les estrenes”. Aquesta tardor, per exemple, està marcada “pel retard en el llançament d’algunes grans produccions. Com que aquest mes hi ha el Mundial de futbol, moltes distribuïdores prefereixen posposar algunes de les estrenes previstes”.

Torres posa èmfasi en el fet que “per a nosaltres, les plataformes mai han estat una competència real, perquè veure un film en un dispositiu o veure’l en pantalla gran és totalment diferent”. I posa com a exemple que “serveis com Netflix ja fa molt de temps que existeixen, i tenen molts abonats, però això no ha fet desaparèixer el cinema ni que la gent hagi deixat de tenir ganes d’anar-hi”. Al contrari, “els números comencen a remuntar. I tenim públic de totes les edats”.

Ara, el sector només espera que l’encariment de la vida no repercuteixi en les visites a les sales. Ara com ara, es manté el tradicional dia de l’espectador –els dimecres, a un preu de cinc euros–, o jornades especials com la Festa del Cinema, en uns dies concrets de tardor i primavera, en què es pot gaudir de films d’estrena a 3,5 euros. De moment, la batalla encara no està perduda.