Enganxats a la pantalla

Les nombroses possibilitats i avantatges que ofereix internet en tots els àmbits són indiscutibles. Però tampoc s’han d’ignorar els riscos que pot comportar fer-ne un mal ús, sobretot entre nens i adolescents. La utilització de la xarxa per part dels joves pot ser útil tant per estudiar com per als moments d’oci, però també pot esdevenir problemàtica quan el nombre d’hores de connexió afecta el correcte desenvolupament de la seva vida quotidiana, causant des d’estats de somnolència fins a alteracions en l’estat d’ànim.

Una escassa atenció per part dels pares pot deixar-los via lliure per accedir, sense cap control ni vigilància, allà on vulguin. Si disposen d’ordinador o mòbil i l’aparell no té activats els filtres que limitin l’accés a certes pàgines, els nens i adolescents poden trobar-se, de manera accidental o intencionada, amb continguts, serveis i persones no sempre fiables ni aptes per a la seva edat.

L’enquesta impulsada pel Govern, Andorra Recerca + Innovació i Unicef sobre l’ús d’internet dels alumnes de segona ensenyança [vegeu requadre a la pàgina següent] ha servit per evidenciar la problemàtica. Algunes famílies, però, reconeixen que no sempre és fàcil posar límits als fills a l’hora d’emprar internet.

“No pots estar sempre pendent del que fan o deixen de fer, especialment quan arriben a l’adolescència”, comenta Joana Gil, veïna d’Escaldes-Engordany i mare de dos fills d’11 i 15 anys. “Amb el petit encara és fàcil perquè de moment no té mòbil, però el gran ja té telèfon i ordinador portàtil. Intentem fer un seguiment del l’ús que en fa, però és difícil”, reconeix.

“Fa un temps ens preocupava que els fills passessin massa temps al carrer, ara el que ens amoïna és que es passin el dia tancats a l’habitació”, apunta, al seu torn, Robert Subirana, resident a Andorra la Vella i pare d’una jove de 16 anys. En la seva opinió, “prohibir les noves tecnologies entre els joves és absurd”, ja que “al cap i a la fi no deixen de ser unes eines que tard o d’hora hauran d’aprendre a utilitzar”.

De la mateixa manera, però, també creu que una permissivitat excessiva pot ser perjudicial. “Que no hi hagi cap tipus de control tampoc és bo. Hi ha moltes apps de control parental i segur que moltes famílies ni tan sols saben que existeixen”, ressalta.

La presidenta del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Sílvia Palau, creu que la pandèmia ha accentuat encara més la sovint conflictiva relació dels joves amb les pantalles. “L’aïllament per la crisi sanitària ha fet el món digital més accessible. En això cal sumar-hi que molts adolescents es comuniquen millor per aquests canals virtuals que cara a cara”, afirma.

Quan ens hem de preocupar? “Si notem canvis sobtats de comportament, irritabilitat, problemes d’alimentació, cansament excessiu... si surten poc de casa o abandonen hàbits o aficions, poden ser senyals que estan abusant d’aquests dispositius”, assegura la psicòloga.

Palau agrega que “hem d’estar atents a les hores que els fills passen en línia, què fan i amb qui es comuniquen”. I recorda que “estan en un període vital difícil, en què la imatge i l’acceptació per part dels altres és molt important”. I avisa que “això pot derivar en comportaments com el sèxting”, és a dir, l’enviament d’imatges o missatges amb contingut sexual explícit.

La presidenta del Copsia reconeix que és “complicat” gestionar aquesta qüestió, però recorda que les famílies tenen a l’abast recursos per minimitzar la utilització de pantalles per part de nens i adolescents. “El més important és limitar les hores d’ús. Això no vol dir estar sempre al damunt, sinó negociar amb ells i pactar unes hores al dia”, puntualitza. Així mateix, “també es pot evitar que tinguin ordinador a l’habitació, o posar filtres o limitadors d’accés a segons quins continguts, i controlar les aplicacions que hi ha instal·lades”, afegeix.

En opinió de Palau, també és fonamental donar exemple. “Si hi ha adults que tenen el costum de dinar i sopar amb el mòbil a la mà, és fàcil que els joves també ho facin. Cal fer autocrítica en aquest sentit: potser els nostres fills passen massa hores a internet perquè nosaltres fem el mateix”, ressalta.

En el cas dels més petits, la psicòloga destaca que “l’ús intensiu de pantalles s’ha d’evitar o retardar al màxim”, però també recorda que “hi ha apps per a infants que poden ser útils i educatives”. Tal com com va passar amb la televisió en el seu moment “no es tracta de prohibir d’arrel, sinó de fer un bon ús d’aquestes tecnologies i saber veure la part positiva del món digital”.

A més

Dades alarmants sobre sèxting El 12,3% dels adolescents del país manifesten haver enviat fotos o vídeos personals de contingut sexual per internet, i el 35,6% manifesta haver-ne rebut. Són algunes de les dades de l’enquesta realitzada pel Govern, Andorra Recerca + Innovació i Unicef sobre l’ús de les pantalles als alumnes de segona ensenyança, realitzada a més de 2.000 joves d’entre 12 i 18 anys. L’estudi també evidencia que un 15% dels adolescents ha rebut una proposta sexual d’un adult a través d’internet, i que un 66% s’ha relacionat amb persones desconegudes a les xarxes socials. En relació amb els videojocs, un 58,9% dels joves reconeix que juga setmanalment, i que de mitjana hi dedica 10,26 hores. Així mateix, un 2,3% realitza apostes en jocs en línia “habitualment”.