Gent gran i bretxa digital

Gestos tan habituals i senzills com fer una foto amb el mòbil o enviar un missatge de Whats­App poden ser, a vegades, una tasca difícil per a les persones grans. L’anomenada bretxa digital no és només econòmica: també pot ser generacional. És cert que molts avis disposen de terminals per comunicar-se amb els seus familiars, però amb prou feines saben com treure profit de moltes de les seves funcions. Un fet que, en un món en imparable digitalització, pot suposar una barrera important a l’hora de realitzar diversos tràmits i gestions quotidianes.

Manel Palacios, de 74 anys i resident a Andorra la Vella, va comprar-se el primer smartphone ara fa dos anys, una decisió en la qual la pandèmia va tenir molt a veure. “Durant el primer confinament vaig adonar-me que era important estar connectat. Primer vaig aprendre a fer servir el WhatsApp i a fer videotrucades, i més tard els meus nets m’han ensenyat a utilitzar altres aplicacions”, relata.

La seva experiència prèvia amb la tecnologia era més aviat escassa –“mai he fet servir un ordinador”, diu–, tot i ser conscient de la importància creixent del món digital. “Veig molta gent que fa servir el mòbil per aparcar, per pagar impostos, per viatjar amb el bus, per fer transferències... no crec que m’acostumi mai a fer tanta cosa”, assegura.

“Imagino que hi deu haver diferències importants entre les persones de la meva edat i la gent més gran”, opina, al seu torn, Júlia González, de 66 anys i veïna de la capital. “Jo he fet servir el PC a la feina, m’he adaptat a internet i he anat fent cursos per reciclar-me, però no tothom ha tingut temps ni ganes”. Des d’aquest punt de vista, entén que, davant tanta digitalització, “moltes persones se sentin indefenses”.

La mateixa idea és compartida pel president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran d’Andorra, Fèlix Zapatero. “Està molt bé poder fer tràmits en línia, però cal mantenir les vies d’atenció tradicionals per a persones grans i altres col·lectius amb problemes d’accés a les noves tecnologies”, exposa.

En tot cas, opina que, ara com ara, la situació al Principat no és tan preocupant com a Espanya, on en els darrers mesos ha sorgit un moviment que denuncia els problemes de moltes persones de la tercera edat per operar amb les grans entitats bancàries. “Sortosament, aquí l’atenció per part dels bancs és impecable, i la majoria de gestions es poden fer de manera presencial. El mateix passa amb els serveis de tràmits del Govern i dels comuns”, ressalta. De cara al futur, Zapatero espera “que el doble vessant digital i presencial” es mantingui.

Ignasi Carod, soci de la consultoria tecnològica R&C Associats, creu que encara és d’hora per fer el salt a la informatització total. “Amb l’empresa hem digitalitzat serveis bàsics com ara aparcaments, i ens hem adonat que encara hi ha gent al país que no vol canviar, ja sigui perquè no té telèfon intel·ligent o perquè no sap fer servir l’app”. Tot i destacar que “es tracta d’un percentatge molt petit de persones”, també creu que “se’ls han d’oferir solucions, perquè es veuen sobrepassades”.

Entre aquestes solucions, Carod proposa “mantenir alguns sistemes d’atenció tradicionals, com mostradors o números d’atenció telefònica, fer aplicacions que siguin intuïtives i fàcils d’utilitzar, i oferir cursos específics, sobretot de cara a persones que ja estiguin mínimament familiaritzades amb aquests sistemes”.

Entre l’oferta formativa disponible al país cal destacar la del programa Envelliment saludable de la Fundació Crèdit Andorrà, que ja fa temps que organitza tallers tecnològics per a persones majors de 60 anys. La directora de la fundació, Francesca Ros, posa en relleu com, amb els anys, el perfil dels alumnes ha canviat. “Fa uns anys hi havia molt desconeixement sobre l’ús d’ordinadors”, explica. “Ara ens trobem molta gent que ja té una formació important perquè els ha utilitzat a la feina, i vol aprofundir en la utilització d’alguns programes”.

Pel que fa l’ús del mòbil, Ros comenta que “molta gent només sap trucar i no coneix totes les possibilitats del telèfon”. Per això, “els cursos de WhatsApp, correu electrònic i xarxes socials són els més sol·licitats”. Entre les novetats d’aquest any destaca un taller de prevenció de riscos en l’ús de les noves tecnologies. “La gent gran és especialment vulnerable a les amenaces informàtiques, i ens va semblar que calia incidir en aquesta qüestió.”

CAL SABER

1) Començar amb coses senzilles:Per acostar la tecnologia a la gent gran cal fer petits passos que evitin que la persona se sobresaturi. Es pot començar amb les funcions més bàsiques. 2) Millorar l’accessibilitat:Cal tenir en compte que molts avis i àvies tenen dificultats físiques que limiten el seu progrés. Ajustar la mida de la lletra, el volum o la lluentor pot ajudar. 3) Aprendre temes que interessin:Aprendre noves habilitats o coneixements sobre àmbits que interessin a la persona pot facilitar que s’iniciï en noves tecnologies. D’aquesta manera estarà més motivada. 4) Conscienciació sobre seguretat:Les persones grans són un blanc fàcil per a estafes o robatoris a través de la xarxa. Per la seva seguretat, és important que tinguin eines per detectar aquest tipus de fraus.