Cap d'any sense restriccions

Per primera vegada en dos anys, aquest dissabte a la nit podrem donar la benvinguda a un nou any sense mesures sanitàries ni restriccions imposades pel coronavirus. Tant si volem celebrar l’arribada del 2023 en família com si ho fem amb amics, tant si organitzem la festa a casa com si ens decidim per sortir, la nit de Cap d’Any recupera per fi la normalitat prepandèmica.

En aquest context, les ganes de celebració s’imposen, fins i tot entre persones que no tenien aquesta festa entre les més predilectes. És el cas de la Marta Hoyos, veïna d’Escaldes-Engordany de 32 anys que habitualment celebrava l’arribada de l’any nou en família i que en aquesta ocasió s’ha animat a sortir a sopar amb els amics. “Serem una bona colla, més de 20 persones”, explica. “Després d’aquests últims anys marcats per la pandèmia, ens venia de gust fer alguna cosa diferent”, afegeix.

Trobar taula en restaurants o hotels s’ha convertit en aquests darrers dies en un veritable repte. “Hem aconseguit reservar un lloc després de quatre o cinc intents”, comenta Enric Pomares, resident a la capital de 55 anys, que sortirà a sopar amb la família. “Alguns anys fem la celebració a casa i altres anys a fora, però després de tant de confinament ens hem decidit per anar a un restaurant”, assegura.

Fonts de la Unió Hotelera (UHA) confirmen que aquest any el nombre de reserves s’ha incrementat considerablement. “Estem a nivells d’abans de la crisi sanitària i és possible que superem aquelles xifres”, afirmen. Els establiments ofereixen un preu tancat que inclou un ampli sopar amb un menú variat de diferents plats per escollir. També donen el raïm, el cotilló i, alguns d’ells, organitzen una festa posterior que s’allarga fins tard. “Tenim força demanda de gent del país, però cal recordar que molts turistes també es decanten per aquesta opció”, recorden les fonts consultades.

L’alternativa, celebrar el Cap d’Any a casa, és l’opció preferida de l’Ester Caamaño, veïna d’Andorra la Vella de 35 anys que cada any es reuneix amb un grup d’amistats per sopar. “Sortir aquella nit és una bogeria, tant per les aglomeracions com pels preus, que són abusius”, opina. “Ja fa anys que ho celebrem amb la colla, a casa d’algun de nosaltres. Aquest any em toca ser l’amfitriona i ja ho tinc tot a punt”, puntualitza.

Al seu torn, el Jordi Martínez, de 29 anys i veí d’Ordino, explica que passarà la nit de Cap d’Any a casa amb la parella. “Prepararem un sopar especial i després de menjar el raïm sortirem a prendre una copa i a ballar, com de costum”, relata.

El sector de l’oci nocturn, de fet, es prepara per a una de les nits més potents de l’any. “Portem venudes ja moltes entrades i es nota que hi ha moltes ganes de sortir”, explica l’empresari Carlos Nascimento, propietari de cinc locals del país, entre els quals la Borda Estevet, la discoteca Kapital o el Bar 4 i 3. “Després d’aquests anys de restriccions i tancaments, de tantes mesures sanitàries per la situació sanitària, ja tocava poder recuperar la normalitat”, sub­ratlla.

Nascimento insisteix que “les expectatives per a la nit de Cap d’Any són immillorables”, ja que “a hores d’ara ja hem esgotat el pack de sopar i discoteca”, mentre que per a l’opció de només discoteca “ja portem venudes més de la meitat de les entrades”. L’empresari posa en relleu que “tradicionalment sempre s’han omplert tant els bars de copes com els locals per anar ballar”, i en la seva opinió, “aquest any no serà una excepció. He pogut parlar amb responsables d’altres establiments i les sensancions, en general, són molt bones”, conclou.

A MÉS

UNA NIT DE SUPERSTICIONS: La mitjanit del 31 de desembre pot ser que sigui la més supersticiosa de l’any. Menjar una dotzena de grans de raïm al ritme de les 12 campanades se suposa que és indispensable per no entrar amb mal peu en el nou any. És una tradició relativament recent: es remunta al 1909, quan la collita de raïm a Alacant va ser excedentària i, en una operació de màrqueting perfecta, va néixer la idea del raïm i les campanades. D’altra banda, portar roba interior vermella també augura bona sort i èxit en l’amor de cara al nou any. Pel que sembla, l’origen es remunta a l’edat mitjana. El color vermell estava prohibit, perquè es relacionava amb les bruixes i l’ocultisme. Precisament va ser aquest veto el que va portar a relacionar en l’imaginari popular el vermell amb la passió i l’alegria.