Any nou, nous propòsits

En acabar un any i començar el següent, a molts de nosaltres ens acudeix el desig de realitzar propòsits per a l’any nou. És l’atractiu que suposa el fet de “començar de zero”, com si canviar el calendari equivalgués a deixar en el passat tots els errors i –ara sí– complir tot allò que volem dur a terme i fins ara no hem pogut.

Els propòsits més comuns són autèntics clàssics: baixar de pes, fer esport, estalviar, deixar de fumar... Però, tot i que molta gent es fixa objectius per a aquestes dates, en el fons sap que és difícil complir-los. De fet, es calcula que amb prou feines el 8% de les persones que es plantegen un canvi d’hàbits aconsegueixen fer-ho realitat.

“He conegut gent que cada 1 de gener començava l’any plantejant-se seriosament perdre pes i fer exercici, i al cap de quatre dies ja te la trobaves anant a la pastisseria a buscar el tortell de Reis. És tot una mica contradictori”, afirma Joan Salvadó, veí d’Andorra la Vella de 43 anys. En el seu cas, aprofita el canvi d’any “per fer una mica de balanç de com ha anat i intentar millorar”, però admet que “marcar-se metes molt radicals i complir-les és difícil si no tens molta força de voluntat”.

El mateix opina la Clara Pellicer, resident a la capital de 38 anys, que dubta que l’inici d’any sigui l’època més indicada per marcar-se propòsits. “La majoria de persones que conec ho fan més per inèrcia que perquè realment els vingui de gust. Així és impossible aconseguir els objectius que et proposis”, considera. En el seu cas, afirma que “moltes vegades vaig plantejar-me deixar de fumar cada primer d’any, però no ho vaig aconseguir fins que vaig quedar-me embarassada fa set anys. Va ser la raó perfecta i ni tan sols va fer falta que fos primer de gener per fer-ho. Des d’aleshores no he tornat a tocar una cigarreta”, assegura.

La clau per fixar-se els propòsits d’any nou és triar “objectius realistes i que siguin assolibles”, comenta el psicòleg Tomàs Navarro. Però igual d’important és fer una valoració de l’any que s’acaba. “Sovint realitzem declaracions d’intencions i bons propòsits per al cicle que comença i ens oblidem d’una cosa molt més important: analitzar i tancar el cicle que acaba”, ressalta l’especialista. En aquest sentit, “cal dedicar un temps a realitzar un balanç de l’any que tanquem, perquè que passi un any més no serveix de res si no aprenem de les experiències que hem tingut”.

Un cop fet aquest exercici, Navarro aconsella “prestar especial atenció que els propòsits siguin compatibles entre si. A vegades ens creiem superherois capaços de fer més coses de les que en realitat podem fer. Hem de transformar els objectius en un pla d’acció i començar a treballar de seguida”, agrega.

Per què, tot i així, s’acostuma a fracassar a l’hora d’assolir aquests reptes? “El problema principal és que tot sovint veiem aquests propòsits com una exigència desagradable”, indica la psicòloga i coach Claudia Rodríguez. “La paraula afrontar ja porta implícita aquesta lluita, aquesta obligació i exigència. Ho plantegem com un problema a resoldre i no com una cosa que ens pot beneficiar”, subratlla.

A parer de Rodríguez, “per complir amb el que ens proposem el primer que cal és una voluntat ferma. Si no el propòsit ja no té sentit, perquè moltes vegades somiem massa però en el fons sabem que no farem res per canviar”.

La psicòloga destaca que “moltes persones es posen massa metes i acaben col·lapsant”, de manera que “caldria començar amb les tres coses que creiem més importants”. En cadascuna d’elles “ens podem fixar els objectius i els passos concrets a seguir, i a partir d’aquí establir rutines i hàbits. El cervell triga unes tres setmanes a assumir un nou hàbit: si superem aquest llindar ja tindrem molt de guanyat”, afegeix.

En relació amb això, la psicòloga conclou que, en lloc de marcar-nos objectius massa genèrics, és important que siguin “concrets i amb resultats mesurables en el temps: que setmana a setmana, mes a mes i any a any puguem veure com evolucionen”. En tot cas, han de ser reptes “que ens ensenyin a sortir de la zona de confort, que suposin un desafiament”.

CAL SABER

1) Triar propòsits que motivin:El més important és pensar en alguna cosa que realment motivi, que generi passió, sense pensar tant què “és important” o què “hauria de fer”. 2) Metes que siguin realistes:Posar-se metes poc realistes és un dels principals obstacles per aconseguir un objectiu. Com més ambiciós és el propòsit, més difícil és mantenir-lo. 3) Fixar objectius precisos:És important no plantejar els objectius en termes massa vagues, com “perdre pes” o “estalviar”, perquè resulten difícils de quantificar i costa fer-ne un seguiment. 4) Enfocar-se en els assoliments:De la mateixa manera que els objectius positius donen millors resultats que els negatius (prohibicions), també és important centrar-se en els assoliments i petits triomfs.