Més inflació, menys propines?

Deixar propina és una pràctica habitual en la majoria de països, tot i que no funciona igual a tot arreu. Hi ha llocs on existeixen fins i tot lleis que la regulen, com a França, on el càrrec pel servei, del 15%, ja està inclòs al compte. O als Estats Units, on és obligatori deixar una bona gratificació per complementar els baixos salaris dels professionals de l’hostaleria.

Però en la majoria de països, com passa a Andorra, el fet de deixar o no propina es pot veure subjecte a múltiples factors: des de la generositat del client fins a la qualitat del servei... passant per la conjuntura econòmica, marcada els darrers mesos per l’augment significatiu dels preus. La inflació ha influït a l’hora de deixar algun euro de més? Tant clients com restauradors reconeixen que sí.

“Ja es va obrir el debat sobre les propines quan va esclatar la crisi econòmica del 2008. Es va arribar a dir que acabarien desapareixent perquè s’estava imposant una cultura de l’estalvi i la contenció entre les famílies”, recorda Òscar Pueyo, lauredià de 44 anys. En el context actual, considera que, a grans trets, s’està reproduint la mateixa tendència. “Tal com s’ha encarit la vida és normal que també s’intentin retallar les despeses el màxim possible. Molta gent ja pot donar gràcies si pot sortir a sopar de tant en tant”, remarca.

De la seva banda, Teresa Majoral, veïna d’Escaldes-Engordany de 38 anys, és partidària de deixar propina “sempre que el servei s’ho mereixi”, una cosa que, en la seva opinió, “lamentablement no sempre és així. Si m’han atès de males maneres no he de donar pas cap recompensa”. I viceversa: “Si els cambrers han estat eficients i amables crec que és bo reconèixer-ho amb un extra.”

El mateix punt de vista comparteix Pere Martínez, veí d’Andorra la Vella de 47 anys, que creu que les propines han de ser “un reconeixement a la feina ben feta. Però donar-ne sempre, per sistema, no em sembla correcte”. En relació amb l’escalada de preus, considera “normal” que els clients deixin menys propines actualment, perquè “tal com estan les coses es busca estalviar al màxim”.

Ho corrobora una treballadora del restaurant l’Orri. “Això ja succeeix des de fa anys, no és una cosa d’ara. El que passa és que amb l’encariment de la vida la tendència s’ha accentuat encara més”, afirma. “Els salaris són baixos i els lloguers estan pels núvols. Entenc que els clients facin menys despesa, no tan sols a l’hora de deixar propina, sinó també en consumir: ara es demanen menys coses i es comparteixen més els plats.”

El pagament amb targeta de crèdit, generalitzat arran de la pandèmia com a mesura d’higiene, també ha contribuït a minimitzar l’hàbit de deixar propina. “Molta gent s’ha acostumat a fer servir la targeta fins i tot per pagar el cafè. Així és complicat rebre uns cèntims de més”, indica la mateixa cambrera.

Mariano Saldivia, empleat del l’establiment Àrtic Shisha Andorra, confirma que, quan es paga amb diners de plàstic, la propina acostuma a esfumar-se. “Rarament el client et demana afegir algun euro al compte quan paga amb targeta, ni treu el moneder per deixar propina”, explica. I, mentre mostra el pot del local destinat a propines, que conté només unes poques monedes, afegeix que “des de ja fa uns mesos estem notant una caiguda important de la despesa, tant en les consumicions com en els extres. Abans cada cambrer es podia treure fàcilment entre 50 i 100 euros al mes en propines. Ara ni de lluny arribem en aquesta xifra”, manifesta.

Altres restaurants, en canvi, no han acusat tant aquesta davallada. És el cas del bar cafeteria Marticella, on el responsable, Casiano Gallego, afirma que “els clients segueixen deixant més o menys la mateixa propina de sempre. Qui té aquest costum no l’abandona així com així”. Destaca, però, que la recaptació pot fluctuar molt en funció de si és temporada alta o baixa. “En estar situats en un lloc molt cèntric, en plena avinguda Meritxell, estem molt subjectes al turisme i a l’afluència de gent. Això també repercuteix directament en les propines”.

Ana Pires, propietària del restaurant L’Aigüeta, indica que “si els preus pugen és normal que alguns clients es vulguin estalviar la propina”, tot i que, en el seu cas, “tampoc hem notat que les propines hagin baixat gaire en comparació a mesos enrere. Tot depèn de cada persona”. Avisa, però, que el seu establiment es veurà forçat a pujar preus aviat per l’encariment de bona part dels productes, i que això pot acabar afectant les gratificacions. “Veurem què passa a partir d’aleshores.”